Dret a la Privacitat

La Convenció sobre els Drets del Nen i de la Nena (CDN) del 1989, primer tractat internacional que reconeix els drets reproductius dels i de les adolescents, establí la confidencialitat dels serveis de salut sexual i reproductiva per a la població infantil i adolescent com un dret inalienable. Això inclou el dret a rebre consells sobre la salut sense consentiment dels pares, un fet vital en casos de violència i abús per part de pares i altres familiars, o els casos que impliquen desacords entre pares i fills pel que fa a l’accés del nen adolescent a l’educació i als serveis de salut sexual.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat la privacitat i la confidencialitat com un dels eixos centrals dels serveis d’atenció en salut sexual i reproductiva (SSR) per a joves i adolescents. Ells i elles necessiten tenir la seguretat que la consulta es farà en condicions de privacitat i que posteriorment es respectarà la confidencialitat de les seves dades. Els i les joves no han de despullar-se o ser examinats/des en llocs visibles i si algú els espera fora de la consulta, no ha de poder escoltar el diagnòstic del metge. A la majoria de llocs la llei obliga a informar sobre agressions sexuals, accidents de tràfic o ferides de bala.

A l’Estat Espanyol:

Els darrers anys, realitats com les altes taxes d’embaràs i d’avortament en adolescents i la difusió de l’anticoncepció d’emergència han reactivat la polèmica al voltant de la privacitat i confidencialitat dels i les joves a l’hora de rebre atenció i prendre decisions en matèria de salut i drets sexuals i reproductius. Així, s’ha visualitzat la col·lisió entre el seu dret a rebre atenció en condicions de privacitat i confidencialitat i el dret a la tutela paterna, així com la dificultat de definir i demostrar el seu grau de maduresa.

Segons la Guia Sex Joven una investigació realitzada per la Federació de Planificació Familiar durant els anys 2003 i 2004, dels 169 recursos públics existents de sexualitat i anticoncepció per a joves de tot l’Estat espanyol, només el 25% compleixen els criteris d’idoneïtat establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A quatre Comunitats Autònomes i 24 províncies no existeix cap recurs específic per a joves.