This girl can
Mireu aquest vídeo!
https://www.youtube.com/watch?v=aN7lt0CYwHg
Perquè després diguin que les noies només fem esport per estar primes!
Què és això de l’objectualització sexual?
S’han acabat les vacances i ja tornem a ser aquí per compartir amb vosaltres alguns materials i reflexions! Aquesta vegada us volem parlar de l’objectualització sexual de les dones. Us heu fixat mai en que les dones als videoclips quasi sempre van pràcticament despullades i els homes no? Heu vist algun anunci de perfum en que la imatge principal siguin les cames d’un home? Us sona haver sentit comentaris sobre el físic de l’home del temps? La Laci Green, vídeo-blogger feminista especialitzada en educació sexual pública, ens parla sobre totes aquestes qüestions i moltes més en aquest vídeo, a veure què us sembla:
Com una nena..
Cada cop que algú diu «pega com una nena» o «corre com una nena» o un comentari per l’estil, no es refereix a com ho fan de bé les nenes, si no que ho fa per insultar i humiliar. Seria com dir «corres de la pitjor manera possible».
Des de sempre la nostra cultura masclista utilitza els insults contra les noies i les dones per mantenir una suposada superioritat dels homes en molts àmbits de la nostra vida, especialment en aquells que tenen a veure amb la condició física, com els esports, etc. Saps que hi ha una paraula per definir l’odi contra les dones? És diu misogínia i, lamentablement, està molt present a la nostra societat. El més terrible de la misogínia és que no només la poden sentir els homes sinó que les noies i les dones també la sentim i la reproduïm.
Sovint diuen que les noies ens passem el dia criticant-nos, que som envejoses, tafaneres i només pensem en estar guapes per als nois. I amb tots aquests estereotips al cap moltes vegades veiem les altres noies com a rivals amb qui cal competir i no companyes.
Però, per què competim? Totes estem fartes de sentir comentaris sobre nosaltres sense que ens preguntin, de sentir si lliguem massa o massa poc, si tenim o no un cos bonic, sobre la nostra traça i les nostres capacitats. Però malgrat això critiquem a les noies diferents, per la seva manera de vestir, de parlar, per com és el seu cos, per si li agraden activitats “poc femenines”, per si li agraden altres noies o per si li agraden «masses» nois.
Si això ens passa a totes, no és més fàcil buscar la complicitat i la solidaritat amb altres noies que es poden posar al teu lloc? Ajudar a les teves amigues per superar els complexes, ser honestes amb el que pensem enlloc de criticar per l’esquena, no callar davant de comentaris masclistes sobre altres noies, respectar les diferencies i recolzar a les altres per a que es puguin mostrar tal i com són…
I sobretot aconseguir que «com una nena» sigui fer les coses tan bé com puguis!
Aquest cap de setmana: 28J, Dia d’alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex
Com cada any, el 28 de juny es celebrarà el Dia d’alliberament lèsbic, gai, bisexual, intersexual i de les persones trans.
La Comissió Unitària, que aglutina diverses entitats que lluiten pels drets de les persones LGBTI, organitza la marxa reivindicativa que sortirà des de plaça universitat a les 18.30.
Esperem que la mani estigui plena de joves demanant visibilitat, denunciant LGBTifòbia als centres educatius i la societat en general, exigint l’aprovació de la Llei contra la LGBTIfòbia a Catalunya i la despatologització de les identitats trans, entre d’altres moltes reivindicacions.
Aquest any el manifest denuncia com les retallades en matèria d’atenció a les persones seropositives, a la prevenció de les infeccions de transmissió sexual i la lluita contra el VIH i l’estigma, la inversió en recerca. Des dels col·lectius LGBTI exigim una sanitat pública i universal, on cap persona seropositiva quedi exclosa de l’atenció i el tractament sanitaris.
I tu, vindràs?
Justine, un nou còmic sobre transexualitat
Acaba de sortir un nou còmic que parla sobre la vida de Justine, escrit per Anne-Charlotte Gauthier. En Jordi Riera fa aquest resum a ComiCat.cat:
«Justine és un llibre petit i fàcil de llegir, amb un dibuix senzill però plenament efectiu. L’ús de personatges antropomòrfics per narrar una història adulta ens recorda un recurs emprat en el Maus d’Art Spiegelman. L’autora fa servir un dibuix de tipus il·lustració infantil per explicar un relat que no ho és. Justine és el conte d’un nen atrapat dins d’un cos de nena. Amb un to autobiogràfic pausat, sense dramatismes, va explicant totes les dificultats que ha de passar fins a arribar a sentir-se còmode, ja a l’edat adulta, dins el seu cos. La incomprensió dels pares, la no acceptació per part dels companys, el pas per la consulta de diversos psiquiatres són narrats sense cap mena de victimisme per part de la protagonista».
Nosaltres encara no l’hem llegit però en tenim moltes ganes… vosaltres què en penseu?
