ACARICIA’M LA BARBA

ACARICIA’M LA BARBA

Sóc una noia i tinc barba. Als 15 anys van començar a aparèixer els primers pèls i a la meva classe hi havia una noia amb més barba que molts dels nois que compartien aula amb nosaltres.

Els pirates se les pinten de blau, els senyors savis se les pentinen amb els dits mirant l’horitzó, i els més presumits se’n fan trenes que se’ls colen pel coll de la camisa.
Imaginava sovint que jo em convertia en un noi i s’acabaven tots els meus problemes. Inclús podria passejar agafada de la mà amb aquella noia que em feia riure tant del meu curs i fer-li petons a l’estació de tren per acomiadar-nos sense ser la persona més rara de l’insti.

Però a mi m’agrada ser una noia (a més, la Maria no sabia que em feia riure fins i tot quan ella no hi era).
Amb el temps vaig començar a dir a les meves amigues que tenia pèls a la cara i de mica en mica vaig trobar el camí per sentir-me tranquil·la, fes el que fes, amb els meus pèls.

La primera vegada que em varen acariciar la barba amb tendresa vaig riure i plorar alhora.

No he navegat mai en un vaixell pirata, quan em toco la barba mirant l’infinit només somnio, però sí que sóc molt presumida i m’hi faig trenes que em fan pessigolles al coll.

Algunes estadístiques diuen que som una de cada cinc dones i que ens creix pèl a la cara perquè estem malaltes.

Us sona la histèria? Una malaltia inventada al segle XlX per alguns senyors doctors que consideraven que quan una dona s’enfadava o mostrava interès pel sexe hi havia quelcom en ella que no rutllava, vaja, que estava malalta segur? O la idea que l’homosexualitat és un problemet de salut? Crec que ho he pillat: el tema és que si faig coses d’aquestes que ens han ensenyat que són d’homes és que hi ha quelcom en mi que no va bé.

No som una de cada cinc, som moltes més. Però com que és una malaltia, quelcom estrany, anormal que sembla que ens condemnarà a viure en un circ de rareses, som poques les que la deixem créixer i la lluïm.
Kore Bobisuth, Harnaam Kaur, Annie Jones, Jennifer Miller, Melinda Maxey… Són noms de dones que en algun moment varen deixar d’amagar les seves barbes per acceptar-les i estimar-les públicament.

Sigui com sigui que decidim viure amb els nostres pèls, el remei serà sempre la tendresa i a la farmàcia no hi venen carícies.

 

Tres Generacions

Tres Generacions

Avui us vull recomanar una pel·lícula que he vist i m’ha fet pensar molt.
La vaig veure en companyia, perquè és una pel·lícula d’aquelles que et fan pensar, de les que necessites compartir perquè fa qüestionar-te moltes coses sobre la diversitat sexual i de gènere.
És ideal per veure en família!!!

Les personatges principals són dones i viuen totes juntes, són una família.
Una família poc convencional, bé, en aparences, aquests són l’àvia, una dóna lesbiana , la seva parella, la filla/mare soltera que lluita molt perquè el seu fill pugui viure la vida que vol i Ray, el personatge principal.
La peli comença a la consulta del metge, és un moment molt important per a Ray perquè des d’ara ja pot començar el tractament hormonal.
A partir d’aquí tots els personatges comencen a qüestionar-se la seva identitat sexual. L’àvia, no entén per què decideix passar per tot això, podríem dir què és un mica «clàssica» tot i que és molt oberta de ment.
La mare, que és una lluitadora, farà tot el que calgui perquè Ray pugui ser qui vulgui ser. Això la porta al passat, obrir ferides sentimentals, ja que necessita la firma del pare perquè Ray pugui fer el seu procés.

No vull fer més spoiler, espero que us faci reflexionar tant com a mi. La peli té un enfocament familiar, quin és l’impacte de la decisió de Ray?… La situació fa que la família confronti i explori les identitats de gènere, les identitats humanes. El que més m’ha agradat és que genera el debat de les diverses identitats Trans, hi ha tantes realitats!… i de l’entorn relacional. Ray és una d’elles, no sempre s’escull el camí de Ray, hi ha que no vol hormonar-se, ni operar-se.

Us animo que contrasteu informació, crítiques i debats sobre aquesta peli.

26A DIA DE LA VISIBILITAT LÈSBICA

Sóc lesbiana perquè em dóna la gana!

El passat divendres 26A va ser el dia de la visibilitat lèsbica, ho sabíeu? Doncs ara ja ho sabeu! I també cada vegada ho sap més gent, perquè històricament hi hagut una invisibilització molt gran de les lesbianes, sabeu allò de… «No som amigues, ens mengem el cony.»?

És que al fet que tenir una sexualitat activa sempre ha semblat del terreny masculí, se li suma que molts cops s’infantilitzen o s’invisibilitzen les relacions sexuals entre lesbianes.

Us deixo aquí un parell de vídeos sobre el tema: el primer és un vídeo que hi han participat joves dels grups del Programa d’Atenció Socioeducativa «A partir del carrer» dels districtes de Sants i Les Corts de Barcelona així com del «Grup de Joves LGTB i aliats» de Vilanova i La Geltrú. Felicitats pel projecte!

I el segon és un altre vídeo ben bonic en què s’interpel·la a l’heterosexualitat… feu-vos aquestes preguntes i vejam què us semblen!

 

 

 

SEX EDUCATION

SEX EDUCATION

Seguim amb les sèries que molen:

Txa txaaaaan…: SEX EDUCATION! He vist la primera temporada i estic esperant la segona!!! Ja l’has vist?!!

A mi m’ha agradat molt. Aquesta sèrie anglesa de comèdia dramàtica ens mostra les “moltes” situacions quan ens trobem, en plena adolescència, amb “la SEXUALITAT” i tots els seus entramats. Otis, que és el fill d’una Terapeuta-sexual, es troba en una situació un tan curiosa, ha d’aconsellar un noi sobre un “problemilla” que té. Otis ho fa tan bé que no sap ni com, es converteix en el terapeuta-sexual de les companyes i companys de l’institut. Ja m’agradaria a mi tenir una consultoria així al meu institut! Però sobretot aquesta sèrie m’anima a poder parlar més obertament de sexualitat! Estic cansada d’haver de fer veure que no em masturbo i de veure com els nois també han de demostrar que són uns cracks de la sexualitat.

A partir de les seves sessions, anem coneixent als personatges, cadascú amb les seves històries; expectatives, frustracions, inseguretats, pors, dubtes i tota la infinitat d’experiències que podem travessar amb la sexualitat.

Descobrim en cada capítol temes que ens afecten; la primera vegada, encara no ho has fet?!!!, hi ha pressió?;  la masturbació!!!; relacions LGTBIQ i algunes situacions en les quals ens trobem per haver sortit de l’armari; noies, quin és el nostre plaer?, sabem el que ens agrada?, ho expressem?,  quines són les conseqüències que vivim per expressar lliurement la nostra sexualitat?!!!!; Fantasies sexuals?, que és això!!!!!; somnis eròtics?, mullar el llit, que dius?!!! Maternitat en l’adolescència, interrupció de l’embaràs; etc.

No fem més espòiler, espero que també ús agradi.

Aquí el link d’un moment de la sèrie que m’ha agradat!!! Està en anglès però no patiu que el missatge principal s’entén molt bé i justament té a veure amb sexualitat i xarxes socials un tema que també m’interessa molt!

 

 

Visca la sororitat ( o sigui la solidaritat entre noies ) perquè després ens diguin que entre nosaltres només som rivals!

 

EN AQUEST INSTITUT NO… EN AQUEST INSTITUT TAMBÉ!

 

Mireu aquest vídeo! M’ha semblat tan cuquiiiiii! I a part de boniquet m’ha fet sentir identificada en algunes coses!
És fàcil dir-li algú que ens agrada? Els nervis ens traeixen i el cos no respon? I és que davant d’una sensació d’atracció ens poden passar tantes coses! Crec que les mítiques papallones a la panxa estan una mica idealitzades, no creieu? Algunes sensacions intenses com aquestes a vegades també ens poden fer passar-ho malament…! Ho heu compartit amb altres persones? Feu-ho i ja veureu que al cap d’una estona acabareu rient! Poder-te riure de tu mateixa és una gran estratègia perquè al final descobrirem que les pors sovint poden ser les mateixes o semblants: hauré fet molt el ridícul?, s’haurà fixat amb mi?, li agradaré?, què pensarà de mi?, s’haurà adonat que m’han caigut les coses a terra?, què pensarà la resta de la classe?, ah! però… què hi pinta aquí la resta de la classe? Doncs sí, la resta de la classe també hi pinta, ja que l’ambient i les reaccions dels altres ens poden influenciar a sentir-nos més lliures per viure allò que sentim. A mi em sembla que el protagonista del vídeo no només passava nervis per la imatge que pogués donar cap a l’altre noi sinó que també hi havia una por a les opinions del grup. I és que ja sabem que si haguessin sigut una noia i un noi les miradetes no hagueren sigut les mateixes… És que encara no ens ha quedat clar que les identitats sexuals i de gènere són tan diverses com persones al món? Pensa en el teu institut… creus que és fàcil ser LGTBI a la teva classe? No val la resposta de «en aquest institut no hi ha lesbianes, gais, trans, intersex, bi…», saps per què?, doncs perquè posaria la mà al foc que no pot ser veritat! I si això és el que penseu vol dir que hi ha tanta LGTBIfòbia que ningú s’atreveix a sortir de l’armari! Així que sigui quina sigui la teva preferència sexual és responsabilitat col·lectiva fer un espai amable i amigable (de veritat, no només postureo i després criticar a l’esquena eh!) cap a les identitats no normatives. Sí! Al teu institut també!

També et pot interessar: LA LORE LGTBI+ // ORGULL LGTBI+

EL SEXISME TAMBÉ SURT DE FESTA?

Bon any! Com han anat aquestes festes nadalenques? I parlant de festes… L’altre dia vaig trobar aquest vídeo i vaig dir… el sexisme de festa? És que està per tot arreu o què? El vaig mirar i vaig entendre-ho tot: Ui sí, això em va passar un dia a mi… ui, això li va passar a la meva millor amiga… ui! i això vaig sentir que li havia passat a l’amiga de la meva amiga… En fi, que sí: hem de seguir lluitant per poder gaudir de manera segura del nostre oci. Però… d’on surten aquestes complicitats masclistes que estan per tot arreu i també van de festa? Doncs el vídeo ho explica molt bé: quan algú es creu amb el dret d’envair el teu espai mentre estàs ballant, quan s’interpreta una mirada com una voluntat absoluta de mantenir relacions sexuals, quan es pensa que si estic sota els efectes de l’alcohol o altres substàncies és el millor moment per tirar la canya, quan s’insisteix, quan un «no» s’entén com un «sí» i en definitiva totes aquelles actituds que poden convertir-se en una agressió. Així que proposo que siguin tots els còmplices del patriarcat que es revisin si lliguen d’una manera sana o no! Que jo la meva energia la necessito per a la pista de ball! Perquè com deia la feminista Emma Goldman: SI NO PUC BALLAR NO ÉS LA MEVA REVOLUCIÓ!