Estic farta, mira que cada finde igual eh? saps què vull dir?
I és que jo no sé per què no passo de tothom, és que es posen molt pesats tia!, i és que al principi és graciós i penso… vinga va, que aquest cop serà diferent, o… que facin el que vulguin, jo a la meva…
Però no, al final l’únic que canvia és fins a quin punt els hauré d’arrossegar o la persona a qui hauré d’acompanyar.
Al principi jo també me’n reia, a mi ja m’agrada agafar un puntet i tal … però això del coma etílic no fa per mi, però és que aquesta gent, quina tela!
Val, potser m’he passat amb això del coma etílic, saps? Però quasi eh?
I és que hi va haver un dia que vaig haver de trucar la meva mare! M’entens?
Vaig haver de trucar-la a les 3 de la matinada perquè vingués a pel Jofre, és que ja no sabíem que fer! Buah xaval el Moha i jo no podíem amb ell, i mira que està prim eh? Però és que era com un pes mort!!! Casi no es movia, ni contestava… la veritat és que em va fer patir molt! Em vaig espantar, què sé jo! No entenia què li passava, ni si se li passaria, no sabia què fer… quina por vam passar!
Va ser l’última festa de l’estiu, estava tothom allà, els del poble i els pixapins, va ser molt divertit, sobretot al principi, vam anar a la platja a última hora de la tarda, ens vam estar banyant i quan ja gairebé no hi quedava ningú, vam posar música, vam encendre una foguera, i vam estar jugant a «verdad o reto», saps, no? Total… que aleshores van començar els piques amb els xupitos… i van començar a fer combinacions fastigoses, buah, tots els licors possibles mesclats amb begudes ben dolces… i a veure qui podia més! I qui no s’atrevia, doncs a l’aigua… tot molt divertit i tal… però cada cop anaven a més … I jo ja em veia el panorama… però és que per molt que els hi digués, ni cas…
A partir d’allà, ni aigua, ni menjar… I jo ja els hi podia dir que s’hidratessin bevent aigua, que ni cas! I al final doncs això, va acabar el Jofre fatal. Primer va començar a vomitar, però és que després es va quedar tot tirat a la sorra, tapat amb una tovallola, tremolant… i no responia…
Total, que vaig haver de trucar a casa meva perquè vingués algú, buah quin pal! Recordo com la mare em deia que el posés de costat, com quan dormo… i que ella mentre, trucava a l’ambulància.
Quan va arribar la mare, pensava que m’esbroncaria, però no em va dir res. Bé, em va preguntar què havíem begut i si en Jofre havia pres alguna altra cosa. De cop i volta vaig sentir com en Jofre es queixava i la mare que li pessigava la galta. Respon, va dir, i va començar a donar-li copets a la cara mentre li parlava. La mare amb un posat tranquil, però decidit, va obligar a en Jofre a què s’incorporés.
– Millor que no t’adormis, Jofre.
I en Jofre va acabar de treure el poc que li quedava dins. La mare ni es va immutar tia, va netejar en Jofre i el va tapar amb la seva jaqueta… al cap de res en Jofre ja estava una mica més present, pàl·lid com un mort, però present. I ja al CUAP del poble, mentre esperàvem que el miressin i li curessin el braç, em va semblar que en Jofre estava molt atordit i també avergonyit.
EL JOFRE
No podré mirar-los mai més a la cara! Em fa molta vergonya. És que van haver d’avisar la mare de la Marta i en Moha ho va veure tot, quin desastre. Me’n vull anar a viure a un altre planeta!
Va ser molt estrany i ràpid tot plegat. Estava passant-m’ho tan bé… per fi vaig aconseguir que en Moha em fes cas… estàvem jugant a «verdad o reto» i em vaig disparar… vam començar a fer-nos xupitos, com més mesclat i pitjor sabor, millor! La veritat és que va haver-hi un moment divertit en tot plegat.
En Moha deia: – Si tens fred, xupito al canto! I començava a fer-ne de fred… després em van explicar que això de veure per entrar en calor és un mite, que ben bé fa tot el contrari… però bé, on estàvem? Ah si… els xupitos i en Moha… és que a mi m’agrada molt en Moha, el meu crush de l’estiu… i clar, estava amb mi allà, mirant-me mentre em reptaven i jo, nerviós… així que vaig pensar…Empassa! Tímid i gay, no és compatible…
I sí, al cap d’una estona ja no estava tímid, és més, estava eufòric! M’escoltava a mi mateix parlant i em sorprenia de tanta verborrea, estava lúcid i ràpid! Fins que vaig parlar de més…merda!
No sé com va anar, però de cop i volta estava davant de tothom explicant com cada nit, abans d’anar a dormir em mirava en bucle els tik toks d’en Moha…I tots reien de mi, i ell em mirava amb una cara estranya. Vaig notar una suor freda, em trobava molt rar, i no podia articular paraula…
Aleshores ell va començar a explicar una història d’aquestes de por. Intentava desviar l’atenció, li vaig agrair per dins. Vaig voler mostrar que m’interessava molt, però ja no era capaç de fixar la vista, volia dir alguna cosa interessant, que veiés que li seguia el fil, però tot anava molt de pressa. Vaig abaixar el cap mirant la sorra, em feia vergonya que s’adonés del meu estat… però va ser pitjor! Tot va començar a donar voltes i de sobte em va vindre una arcada impossible de controlar i va sortir tot disparat cap a fora… a partir d’aquí tot se’m va desdibuixar. Crec que el sentia parlar, però com si estigués molt lluny, la seva veu sonava metàl·lica i preocupada, recordo pensar que mai l’havia sentit dir el meu nom. De cop i volta, vaig notar sorra freda a la galta dreta al mateix temps que em cremava el braç. Vaig sentir un crit llunyà. Després em van dir que era la Marta que cridava que m’apartessin de la foguera que m’estava cremant el braç. A partir d’aquell moment recordo que vaig pensar alguna cosa així com… deixa-ho estar, no pots fer res… vaig notar com algú intentava aixecar-me, sentia com em parlaven, però no podia contestar, volia, però no podia i tenia tant de fred…
EL MOHA
Vaig haver d’anar a casa en Jofre, no em contestava els WhatsApps i jo marxava en una setmana. Volia disculpar-me…Si no l’hagués pressionat, no hauria begut tant… a vegades és que no em suporto! Però és que estava nerviós i volia que pensés que jo estava acostumat a tot això i bé, al final va ser tot un desastre…amb lo bé que ens ho estàvem passant. Semblava que per fi, ell i jo… ja m’entens. Doncs, això que… volia parlar amb ell abans de marxar, disculpar-me i tal, així que vaig escriure a la Marta i li vaig demanar que m’acompanyés. Jo no sabia molt bé com dir-li, però tenia clar que la Marta sabria com fer-ho.
Estava molt avergonyit. Quan va obrir la porta, i li vaig veure els ulls … Em va sortir de dins, sense pensar:
– Ho sento, perdona tio!, no t’hauria d’haver picat perquè beguessis tant…
La Marta em va fer un clatellot al cap!
– Veus com no era tan difícil – va dir – En Jofre feia cara de sorprès.
– Però… que va, sóc jo qui ho sento- deia mentre es tocava el braç encara embenat per les cremades.
– Vau haver de carregar amb mi i… bufff… la teva mare Marta!!! Quina vergonya!
– Potser hauríem de pensar una mica com fer-ho, no? – va arrancar la Marta – vull dir que tothom ens ho volem passar bé… però potser convé començar a saber com fer-ho… perquè no sé vosaltres, però realment quan m’ho passo bé no és quan estic vomitant per les cantonades o agafant-me a terra perquè tot em dóna voltes… i ja començo a estar cansada de fer de babysitter… m’enteneu no? Per cert vaig estar parlant amb la meva cosina, em va passar una web, on hi ha info de com anar de festa, sense perdre els papers!
Txa txaaaaan…: SEX EDUCATION! He vist la primera temporada i estic esperant la segona!!! Ja l’has vist?!!
A mi m’ha agradat molt. Aquesta sèrie anglesa de comèdia dramàtica ens mostra les “moltes” situacions quan ens trobem, en plena adolescència, amb “la SEXUALITAT” i tots els seus entramats. Otis, que és el fill d’una Terapeuta-sexual, es troba en una situació un tan curiosa, ha d’aconsellar un noi sobre un “problemilla” que té. Otis ho fa tan bé que no sap ni com, es converteix en el terapeuta-sexual de les companyes i companys de l’institut. Ja m’agradaria a mi tenir una consultoria així al meu institut! Però sobretot aquesta sèrie m’anima a poder parlar més obertament de sexualitat! Estic cansada d’haver de fer veure que no em masturbo i de veure com els nois també han de demostrar que són uns cracks de la sexualitat.
A partir de les seves sessions, anem coneixent als personatges, cadascú amb les seves històries; expectatives, frustracions, inseguretats, pors, dubtes i tota la infinitat d’experiències que podem travessar amb la sexualitat.
Descobrim en cada capítol temes que ens afecten; la primera vegada, encara no ho has fet?!!!, hi ha pressió?; la masturbació!!!; relacions LGTBIQ i algunes situacions en les quals ens trobem per haver sortit de l’armari; noies, quin és el nostre plaer?, sabem el que ens agrada?, ho expressem?, quines són les conseqüències que vivim per expressar lliurement la nostra sexualitat?!!!!; Fantasies sexuals?, que és això!!!!!; somnis eròtics?, mullar el llit, que dius?!!! Maternitat en l’adolescència, interrupció de l’embaràs; etc.
No fem més espòiler, espero que també ús agradi.
Aquí el link d’un moment de la sèrie que m’ha agradat!!! Està en anglès però no patiu que el missatge principal s’entén molt bé i justament té a veure amb sexualitat i xarxes socials un tema que també m’interessa molt!
Visca la sororitat ( o sigui la solidaritat entre noies ) perquè després ens diguin que entre nosaltres només som rivals!
Bon any! Com han anat aquestes festes nadalenques? I parlant de festes… L’altre dia vaig trobar aquest vídeo i vaig dir… el sexisme de festa? És que està per tot arreu o què? El vaig mirar i vaig entendre-ho tot: Ui sí, això em va passar un dia a mi… ui, això li va passar a la meva millor amiga… ui! i això vaig sentir que li havia passat a l’amiga de la meva amiga… En fi, que sí: hem de seguir lluitant per poder gaudir de manera segura del nostre oci. Però… d’on surten aquestes complicitats masclistes que estan per tot arreu i també van de festa? Doncs el vídeo ho explica molt bé: quan algú es creu amb el dret d’envair el teu espai mentre estàs ballant, quan s’interpreta una mirada com una voluntat absoluta de mantenir relacions sexuals, quan es pensa que si estic sota els efectes de l’alcohol o altres substàncies és el millor moment per tirar la canya, quan s’insisteix, quan un «no» s’entén com un «sí» i en definitiva totes aquelles actituds que poden convertir-se en una agressió. Així que proposo que siguin tots els còmplices del patriarcat que es revisin si lliguen d’una manera sana o no! Que jo la meva energia la necessito per a la pista de ball! Perquè com deia la feminista Emma Goldman: SI NO PUC BALLAR NO ÉS LA MEVA REVOLUCIÓ!
Deures per aquestes vacances de nadal!! Però no pateixis que aquests són deures dels què molen! Avui us volem presentar un blog que es diu «EL KIT DEL PLAER«, amb aquest nom tan suggerent no us en estareu de fer-li una ullada oi?! Què hi posaríeu dins del vostre Kit del plaer? Ja veureu que us vindran moltes idees després de xafardejar aquest blog i si també et venen més preguntes doncs benvingudes siguin perquè per això s’ha creat. Les companyes de SIDA STUDI ens presenten un munt d’informació super útil per a les nostres relacions. Darrera de cadascun d’aquests dibuixos divertits i cridaners ens expliquen moltíssimes coses sobre el plaer, la salut sexual, les ITS (infeccions de transmissió sexual), la diversitat sexual. Aviam si així entre unes i altres destruïm d’una vegada per totes aquests grans mites que ens volen vendre fum en quant a les relacions amoroses, que ens fan creure que les coses només són d’una manera, ens posen la por al cos a l’hora d’explorar la sexualitat i el més important: no ens ensenyen a cuidar-nos.
La sexualitat és per gaudir-la, i per gaudir-la vull cuidar-me i que em cuidin! Així que us convidem a que navegueu a través d’aquest blog i pugueu quedar-vos amb tot allò que us serveixi. Perquè no naixem apreses i sobretot perquè mai deixem d’aprendre! Apa, doncs us deixo que vaig a preparar el meu Kit del plaer per aquestes vacances de Nadal! Jo em vull endur: un gorro de llana perquè no se’m congelin les idees, uns guants i barreres de làtex (que potser no abriguen gaire però em poden ser útils per moltes altres coses), alguna experiència nova, molta comunicació i autoescolta, uns preservatius, unes bones amigues, oli de massatge, un bon sac de dormir, un somni eròtic d’hivern, moments d’intimitat amb mi mateixa… ah! i no em puc oblidar el més important: l’autoestima! Perquè jo soc així! Aquí o allà, al poble o a la ciutat, a l’estiu o a l’hivern!
Bentornades!
Ja s’ha acabat l’estiu! Suposo que per vosaltres també no?! Doncs…
bentornades totes! Energia renovada? Bé, no cal enganyar-nos… que
fa una mica de mandreta això de llevar-se d’hora per anar a l’insti,
tornar a començar les classes i sentir el maleït timbre entre classes
«prrriiiiiiiiiii»!!! No entenc perquè no ens posen una musiqueta més
agradable… en fi, haurem de proposar-ho!
L’estiu ha sigut llaaaaarg i també mentiria si no digués que
m’encanta la idea de retrobar-me amb les amigues! Les he anat seguint
per l’instagram però a algunes fa molt que no les veig en persona i
vull que ens ho expliquem tot que ja sabem que a vegades les imatges
poden dir molt o no poden dir res!
Segurament també arribin algunes persones noves a la classe, i hauran
canviat algunes profes i potser hi haurà alguna activitat especial i..
i… i… ai quins nervis m’estan entrant amb tot plegat! Espero que
durant el curs, el dia menys esperat tornin aquelles educadores tan
majes que van venir l’any passat a parlar-nos sobre… sobre… com ho
diria… mmmmh…. bé, vam parlar de molts temes però diguem les coses
pel seu nom: sexualitat, com lligar, relacions, amor, autoestima,
plaer… ens vam quedar amb ganes de més així que les invocarem aviam
si ens fan una visiteta!
Què us sembla si comencem el curs ben orgulloses del què som? Soc el
què soc! Doncs escolteu aquesta cançó i veureu quin power!
La Lore ja ha tornat de les llargues vacances amb moltes ganes de posar-se les piles i compartir coses. La primera és ensenyar-vos la campanya del CIRD Corresponsables 100×100! I unes fotos de les activitats que vam fer durant la Mercè.
La prova que feia Candela es diu «Qui fa què?» i consisteix en una reflexió divertida sobre les tasques que fem a casa. Primer ens inventem una família i agafem les disfresses, després ens repartim les tasques de casa i per últim les transformem en caixes que han d’arribar a fi de mes!
Va ser molt divertit treballar amb diferents famílies el tema de qui fa les tasques a casa… A vegades ens sorpreníem amb com s’ho munten algunes famílies, tot ben repartit. Altres rèiem una estona amb algunes cares de vergonya dels joves (i no tan joves…!) i sobretot veiem que les coses no es fan soles i sovint pensem que tenim una persona tot el dia a la nostra disposició… i sol ser la mare!
No ho trobeu una mica prehistòric? Com és a casa vostra?
Aquesta activitat la pots trobar inclosa a la Ginkana de Candela «Que no t’agafi el masclisme!»
