Si no pagues pel producte… llavors el producte ets tu!

Últimament em passa sovint que els nois diuen que ells també pateixen desigualtats de gènere. I em posen d’exemple que a moltes dicoteques les noies entrem gratis i/o ens donen copes gratis. Jo al principi de veure aquests llocs hi havia alguna cosa que no m’agradava però no acabava de saber ben bé que era. És veritat que sempre que fan aquestes diferències de nois i noies sospito d’entrada. Però jo em preguntava és realment una avantatge entrar gratis a la discoteca? Per què ho fan això els propietaris de les discoteques? Penseu que els propietaris volen compensar les desigualtats salarials i oferir-nos a les noies la possibilitat de tenir un oci als seus locals?

Més tard vaig entendre que no, que no és que aquests senyors hagin pensat molt en nosaltres… Si no que entrem gratis perquè som un reclam, perquè ells creuen que així els nois vindran molt més, perquè som la manera de publicitar el seu negoci. I a sobre no et pots queixar perquè sembla que et facin un favor!

Jo crec que això del gènere i els estereotips també fan que els nois s’ho passin malament, això és veritat, el gènere no ens deixa ser lliures, obliga als nois a haver de barallar-se tot el dia, a parlar de noies i sexe encara que no en tinguin ganes i totes aquestes coses taaaan pesades que ens pasen. Però ser un objecte sexual és una desigualtat i una violència que patim les dones. Prefereixo pagar i que em tractin com una persona, encara els servirem de publicitat i a sobre sense cobrar… gràcies senyors propietaris però NO, no penso anar a un lloc on se’m tracta com un producte.

Si no pagues pel producte… llavors el producte ets tu!

Nens i nenes amb un comportament…diferent

Segurament haureu tingut un company o companya de classe que es comportava de manera… diguem-ne diferent a com s’espera. O potser tu mateix o tu mateixa has sigut una  d’aquestes nenes. Nens amb gustos i aficions típiques “de nena” i nenes clarament apassionades per les coses “de nens”. Que solia passar amb aquestes criatures? Amb sort passàven desapercebudes, però la majoria de les vegades patien les burles i els menyspreus de la resta de l’escola. Però si feu memòria recordareu com tota aquesta discriminació no era suficient per reprimir la necessitat de ser ells mateixos.

Sabeu per què passa això? Les persones no naixem amb uns gustos determinats, sinó que ens eduquen. Ens ensenyen que hi ha coses “de nens” i coses “de nenes”, però això és un aprenentatge, no és natural i s’anomena GÈNERE. A més a més se’ns ensenya que no et poden agradar les dues coses a l’hora perquè són excloents entre sí. Però això no és veritat, segur que a la majoria de vosaltres de petits i petites us agradaven coses de nenes i de nens a l’hora. Per exemple jugar a les cordes i al futbol, les cuinetes i els cotxes, els ponis i el bàsquet… I així tothom podriem posar un munt d’exemples que ens demostrarien que les persones som molt més que això. Però a vegades és difícil ser una mateixa o un mateix quan sembla que el nostre entorn està obsessionat en ficar-nos en caixetes petites i tancades, els nois a una i les noies a l’altra i molt de compte amb sortir-te perquè rebràs molta discriminació.

caixa gènere

Afortunadament a vegades hi ha persones que s’atreveixen a sortir d’aquestes caixes i a comportar-se com els ve de gust i quan els ve de gust. Són persones com aquestes les que qüestionen que existeixin “coses de nens i de nenes”, i a la vida es trobaran amb dos tipus de persones: Aquelles que els faran patir, que no podran assumir la diferència, que els farà por i rebuig, persones plenes d’inseguretat que carregaran contra la diferència tota la seva rabia i incomprensió. Però també trobaran  persones que estan al seu voltant i les recolzen, persones que volen un món més lliure on deixar que la gent sigui ella mateixa, lliures de discriminació, lliures de les caixes que no ens deixen ser, experimentar i ens fan patir.

I tu, de quin tipus ets?

Recordeu que La Lore també intenta ajudar al professorat…

Us refresquem els últims materials adreçats a professorat:

ATUREM L’ASSETJAMENT LGBTFÒBIC!
Sabies que l’estudi “Experiències escolars a Catalunya d’adolescents Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals i d’adolescents fill i filles de Famílies Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals” de l’Institut Català d’Estudis de la Violència (2009) ha constatat que el 34’3% dels i les escolars gais i lesbianes que va patir assetjament no ho va explicar a ningú? Que només un 11’4% va recórrer a la família i un 2’8% al tutor/a?

diversidad
Segons l’Informe “Acoso escolar y riesgo de suicidio por orientación sexual e identidad de género: Fracaso del sistema educativo” (2013) de la FELGTB, el 17% dels i les joves que pateixen assetjament escolar LGTBIfòbic arriba a atemptar contra la seva vida…
Aquestes xifres parlen d’una realitat molt estesa, que afecta una gran part dels i les adolescents LGBT. És per això que la nostra entitat estem fent des de fa anys formacions per a professorat i famílies sobre diversitat sexual i de gènere, claus per a l’empoderament, eines per a acompanyar, per a prevenir la discriminació i l’assetjament als centres educatius, i també, donar a conèixer recursos útils per a la intervenció.
Podeu trobar nombrosos recursos, audiovisuals i bibliogràfics a la nostra web: http://candela.cat
Us deixem un vídeo fet per un adolescent Nord-americà, Jonah Mowry, fa uns anys, explicant la seva experiència de bullying homofòbic. Aquest testimoni, molt dur i emotiu, és molt valuós perquè es va convertir en un vídeo viral i va trobar el suport d’adults LGBT i altres joves en la mateixa situació, a diferents llocs del món. Avui, Jonah és un jove activista gai, resilient, que ha pogut enfrontar-se a l’assetjament i construir la seva autoestima i una vida plena d’amistats i somnis.

 

Justine, un nou còmic sobre transexualitat

Acaba de sortir un nou còmic que parla sobre la vida de Justine, escrit per Anne-Charlotte Gauthier. En Jordi Riera fa aquest resum a ComiCat.cat:

“Justine és un llibre petit i fàjustine_dimninuta_2014cil de llegir, amb un dibuix senzill però plenament efectiu. L’ús de personatges antropomòrfics per narrar una història adulta ens recorda un recurs emprat en el Maus d’Art Spiegelman. L’autora fa servir un dibuix de tipus il·lustració infantil per explicar un relat que no ho és. Justine és el conte d’un nen atrapat dins d’un cos de nena. Amb un to autobiogràfic pausat, sense dramatismes, va explicant totes les dificultats que ha de passar fins a arribar a sentir-se còmode, ja a l’edat adulta, dins el seu cos. La incomprensió dels pares, la no acceptació per part dels companys, el pas per la consulta de diversos psiquiatres són narrats sense cap mena de victimisme per part de la protagonista”.

Nosaltres encara no l’hem llegit però en tenim moltes ganes… vosaltres què en penseu?