UNA ALTRA SÈRIE QUE MOLA!

UNA ALTRA SÈRIE QUE MOLA!

 “13 Reasons Why”

Us en recordeu que fa un temps vam parlar de les sèries que molen?  Doncs ara us volem parlar d’una altra sèrie que per qui no l’hagi vist l’ha recomanem moltíssim i no et deixarà indiferent! Es diu «Por trece razones» i a través de 13 episodis la protagonista Hanna Baker ens explica la seva història. Una història en la que des del principi ja se’ns anuncia un tràgic final… I estareu dient… i això mola? No, però la sèrie té el gran mèrit de fer-nos posar més consciència a la complexitat de temes com el bullying i a la vegada la relació amb les violències masclistes que podem rebrer des de ben joves.
Entre cintes de cassette (sí sí! Cassette!) i escapades nocturnes en bicicleta amb en Clay (un personatge clau de la sèrie) farem un recorregut que ens portarà a racons inesperats del passat i el present que ens ajudaran a entendre  tot allò que ha fet que la vida de la Hanna es torci fins a portar-la a traspassar l’abisme de la vida. Coneixerem cada cop més a fons tots els personatges en la seva diversitat, les seves realitats familiars, els seus secrets més íntims, les seves misèries i com d’una manera o una altra formen part de la història de la Hanna. I és que com molt bé ens mostra també aquesta sèrie, quan parlem de bullying no podem pensar que és únicament un problema aïllat d’adolescents: què hi diuen les professores? I les famílies? Ha de treballar-hi tota la comunitat educativa!
Ja sabem que no sempre és fàcil anar a l’institut i com ens diu la protagonista “a vegades t’agradaria poder pitjar un botó i que el temps passés endavant” però el curs tot just està començant i podem aprofitar per repensar-nos taaaaaaantes coses… Què dóna popularitat a la meva classe? Són les mateixes coses pels nois que per a les noies? Quin paper hi tinc jo en tot això?
Cal saber abans de veure aquesta sèrie que hi ha escenes de violència sexual  molt explícites, tot i així us animo a veure-la i a buscar estratègies per combatre aquesta societat assetjadora!

 

Ja s’ha acabat l’estiu!

Bentornades!
Ja s’ha acabat l’estiu! Suposo que per vosaltres també no?! Doncs…
bentornades totes! Energia renovada? Bé, no cal enganyar-nos… que
fa una mica de mandreta això de llevar-se d’hora per anar a l’insti,
tornar a començar les classes i sentir el maleït timbre entre classes
“prrriiiiiiiiiii”!!! No entenc perquè no ens posen una musiqueta més
agradable… en fi, haurem de proposar-ho!

L’estiu ha sigut llaaaaarg i també mentiria si no digués que
m’encanta la idea de retrobar-me amb les amigues! Les he anat seguint
per l’instagram però a algunes fa molt que no les veig en persona i
vull que ens ho expliquem tot que ja sabem que a vegades les imatges
poden dir molt o no poden dir res!

Segurament també arribin algunes persones noves a la classe, i hauran
canviat algunes profes i potser hi haurà alguna activitat especial i..
i… i… ai quins nervis m’estan entrant amb tot plegat! Espero que
durant el curs, el dia menys esperat tornin aquelles educadores tan
majes que van venir l’any passat a parlar-nos sobre… sobre… com ho
diria… mmmmh…. bé, vam parlar de molts temes però diguem les coses
pel seu nom: sexualitat, com lligar, relacions, amor, autoestima,
plaer… ens vam quedar amb ganes de més així que les invocarem aviam
si ens fan una visiteta!

Què us sembla si comencem el curs ben orgulloses del què som? Soc el
què soc! Doncs escolteu aquesta cançó i veureu quin power!

La Lore us desitja bon estiu!

Amb la calor… donem la benvinguda a les suors, els pèls del cos amagats durant l’hivern, la pell sensible a les altes temperatures o en el meu cas la panxa blanca com la llet!

Com m’he de vestir amb aquesta calor? Doncs senzillament com jo em senti més còmoda! Perquè ja se sap que massa curta o massa llarga, massa tapada o massa destapada… sempre hi haurà gent que es creu amb el dret
de criticar-te! quina barra! I a la platja…uf!  des de la primavera que m’atossiguen amb tots aquest anuncis de l’operació bikini. Operació bikini? A que em banyo amb neoprè i punt? O despullada mira què et dic! #quemedejen
Perquè no utilitzem l’estiu per estimular els sentits? Acostumant-los a totes les nostres diversitats que fan la vida molt més rica i atractiva! I és que només anant pel carrer podem alimentar la vista amb la infinitat de cossos que existeixen. I us heu fixat amb com canvia la sensació al tocar-nos la pell amb la calor? I això de que els pèls del
cos no són agradables al tacte és una gran mentida! També podem aprofitar per gaudir dels gustosos gelats per revelar-nos contra les dietes gordòfobes o explorar quin gust tenen els petons ben saborosos d’estiu! I amb l’olfacte? No cal deixar de dutxar-se per notar que a l’estiu les olors volen més ràpid. Sí, suem més i no passa res! I és que hi ha una obsessió amb això de que res faci olor, com aquells anuncis de compreses que volen amagar de totes totes que tinc la regla! I què?! Us deixem amb un vídeo brutal que en comptes d’amagar la regla la fa veure i molt! jijijii!

Si no pagues pel producte… llavors el producte ets tu!

Últimament em passa sovint que els nois diuen que ells també pateixen desigualtats de gènere. I em posen d’exemple que a moltes dicoteques les noies entrem gratis i/o ens donen copes gratis. Jo al principi de veure aquests llocs hi havia alguna cosa que no m’agradava però no acabava de saber ben bé que era. És veritat que sempre que fan aquestes diferències de nois i noies sospito d’entrada. Però jo em preguntava és realment una avantatge entrar gratis a la discoteca? Per què ho fan això els propietaris de les discoteques? Penseu que els propietaris volen compensar les desigualtats salarials i oferir-nos a les noies la possibilitat de tenir un oci als seus locals?

Més tard vaig entendre que no, que no és que aquests senyors hagin pensat molt en nosaltres… Si no que entrem gratis perquè som un reclam, perquè ells creuen que així els nois vindran molt més, perquè som la manera de publicitar el seu negoci. I a sobre no et pots queixar perquè sembla que et facin un favor!

Jo crec que això del gènere i els estereotips també fan que els nois s’ho passin malament, això és veritat, el gènere no ens deixa ser lliures, obliga als nois a haver de barallar-se tot el dia, a parlar de noies i sexe encara que no en tinguin ganes i totes aquestes coses taaaan pesades que ens pasen. Però ser un objecte sexual és una desigualtat i una violència que patim les dones. Prefereixo pagar i que em tractin com una persona, encara els servirem de publicitat i a sobre sense cobrar… gràcies senyors propietaris però NO, no penso anar a un lloc on se’m tracta com un producte.

Si no pagues pel producte… llavors el producte ets tu!

Nens i nenes amb un comportament…diferent

Segurament haureu tingut un company o companya de classe que es comportava de manera… diguem-ne diferent a com s’espera. O potser tu mateix o tu mateixa has sigut una  d’aquestes nenes. Nens amb gustos i aficions típiques “de nena” i nenes clarament apassionades per les coses “de nens”. Que solia passar amb aquestes criatures? Amb sort passàven desapercebudes, però la majoria de les vegades patien les burles i els menyspreus de la resta de l’escola. Però si feu memòria recordareu com tota aquesta discriminació no era suficient per reprimir la necessitat de ser ells mateixos.

Sabeu per què passa això? Les persones no naixem amb uns gustos determinats, sinó que ens eduquen. Ens ensenyen que hi ha coses “de nens” i coses “de nenes”, però això és un aprenentatge, no és natural i s’anomena GÈNERE. A més a més se’ns ensenya que no et poden agradar les dues coses a l’hora perquè són excloents entre sí. Però això no és veritat, segur que a la majoria de vosaltres de petits i petites us agradaven coses de nenes i de nens a l’hora. Per exemple jugar a les cordes i al futbol, les cuinetes i els cotxes, els ponis i el bàsquet… I així tothom podriem posar un munt d’exemples que ens demostrarien que les persones som molt més que això. Però a vegades és difícil ser una mateixa o un mateix quan sembla que el nostre entorn està obsessionat en ficar-nos en caixetes petites i tancades, els nois a una i les noies a l’altra i molt de compte amb sortir-te perquè rebràs molta discriminació.

caixa gènere

Afortunadament a vegades hi ha persones que s’atreveixen a sortir d’aquestes caixes i a comportar-se com els ve de gust i quan els ve de gust. Són persones com aquestes les que qüestionen que existeixin “coses de nens i de nenes”, i a la vida es trobaran amb dos tipus de persones: Aquelles que els faran patir, que no podran assumir la diferència, que els farà por i rebuig, persones plenes d’inseguretat que carregaran contra la diferència tota la seva rabia i incomprensió. Però també trobaran  persones que estan al seu voltant i les recolzen, persones que volen un món més lliure on deixar que la gent sigui ella mateixa, lliures de discriminació, lliures de les caixes que no ens deixen ser, experimentar i ens fan patir.

I tu, de quin tipus ets?