Ja s’ha acabat l’estiu!

Bentornades!
Ja s’ha acabat l’estiu! Suposo que per vosaltres també no?! Doncs…
bentornades totes! Energia renovada? Bé, no cal enganyar-nos… que
fa una mica de mandreta això de llevar-se d’hora per anar a l’insti,
tornar a començar les classes i sentir el maleït timbre entre classes
«prrriiiiiiiiiii»!!! No entenc perquè no ens posen una musiqueta més
agradable… en fi, haurem de proposar-ho!

L’estiu ha sigut llaaaaarg i també mentiria si no digués que
m’encanta la idea de retrobar-me amb les amigues! Les he anat seguint
per l’instagram però a algunes fa molt que no les veig en persona i
vull que ens ho expliquem tot que ja sabem que a vegades les imatges
poden dir molt o no poden dir res!

Segurament també arribin algunes persones noves a la classe, i hauran
canviat algunes profes i potser hi haurà alguna activitat especial i..
i… i… ai quins nervis m’estan entrant amb tot plegat! Espero que
durant el curs, el dia menys esperat tornin aquelles educadores tan
majes que van venir l’any passat a parlar-nos sobre… sobre… com ho
diria… mmmmh…. bé, vam parlar de molts temes però diguem les coses
pel seu nom: sexualitat, com lligar, relacions, amor, autoestima,
plaer… ens vam quedar amb ganes de més així que les invocarem aviam
si ens fan una visiteta!

Què us sembla si comencem el curs ben orgulloses del què som? Soc el
què soc! Doncs escolteu aquesta cançó i veureu quin power!

La Lore us desitja bon estiu!

La Lore us desitja bon estiu!

Amb la calor… donem la benvinguda a les suors, els pèls del cos amagats durant l’hivern, la pell sensible a les altes temperatures o en el meu cas la panxa blanca com la llet!

Com m’he de vestir amb aquesta calor? Doncs senzillament com jo em senti més còmoda! Perquè ja se sap que massa curta o massa llarga, massa tapada o massa destapada… sempre hi haurà gent que es creu amb el dret
de criticar-te! quina barra! I a la platja…uf!  des de la primavera que m’atossiguen amb tots aquest anuncis de l’operació bikini. Operació bikini? A que em banyo amb neoprè i punt? O despullada mira què et dic! #quemedejen
Perquè no utilitzem l’estiu per estimular els sentits? Acostumant-los a totes les nostres diversitats que fan la vida molt més rica i atractiva! I és que només anant pel carrer podem alimentar la vista amb la infinitat de cossos que existeixen. I us heu fixat amb com canvia la sensació al tocar-nos la pell amb la calor? I això de que els pèls del
cos no són agradables al tacte és una gran mentida! També podem aprofitar per gaudir dels gustosos gelats per revelar-nos contra les dietes gordòfobes o explorar quin gust tenen els petons ben saborosos d’estiu! I amb l’olfacte? No cal deixar de dutxar-se per notar que a l’estiu les olors volen més ràpid. Sí, suem més i no passa res! I és que hi ha una obsessió amb això de que res faci olor, com aquells anuncis de compreses que volen amagar de totes totes que tinc la regla! I què?! Us deixem amb un vídeo brutal que en comptes d’amagar la regla la fa veure i molt! jijijii!

Si no pagues pel producte… llavors el producte ets tu!

Últimament em passa sovint que els nois diuen que ells també pateixen desigualtats de gènere. I em posen d’exemple que a moltes dicoteques les noies entrem gratis i/o ens donen copes gratis. Jo al principi de veure aquests llocs hi havia alguna cosa que no m’agradava però no acabava de saber ben bé que era. És veritat que sempre que fan aquestes diferències de nois i noies sospito d’entrada. Però jo em preguntava és realment una avantatge entrar gratis a la discoteca? Per què ho fan això els propietaris de les discoteques? Penseu que els propietaris volen compensar les desigualtats salarials i oferir-nos a les noies la possibilitat de tenir un oci als seus locals?

Més tard vaig entendre que no, que no és que aquests senyors hagin pensat molt en nosaltres… Si no que entrem gratis perquè som un reclam, perquè ells creuen que així els nois vindran molt més, perquè som la manera de publicitar el seu negoci. I a sobre no et pots queixar perquè sembla que et facin un favor!

Jo crec que això del gènere i els estereotips també fan que els nois s’ho passin malament, això és veritat, el gènere no ens deixa ser lliures, obliga als nois a haver de barallar-se tot el dia, a parlar de noies i sexe encara que no en tinguin ganes i totes aquestes coses taaaan pesades que ens pasen. Però ser un objecte sexual és una desigualtat i una violència que patim les dones. Prefereixo pagar i que em tractin com una persona, encara els servirem de publicitat i a sobre sense cobrar… gràcies senyors propietaris però NO, no penso anar a un lloc on se’m tracta com un producte.

Si no pagues pel producte… llavors el producte ets tu!

Nens i nenes amb un comportament…diferent

Nens i nenes amb un comportament…diferent

Segurament haureu tingut un company o companya de classe que es comportava de manera… diguem-ne diferent a com s’espera. O potser tu mateix o tu mateixa has sigut una  d’aquestes nenes. Nens amb gustos i aficions típiques «de nena» i nenes clarament apassionades per les coses «de nens». Que solia passar amb aquestes criatures? Amb sort passàven desapercebudes, però la majoria de les vegades patien les burles i els menyspreus de la resta de l’escola. Però si feu memòria recordareu com tota aquesta discriminació no era suficient per reprimir la necessitat de ser ells mateixos.

Sabeu per què passa això? Les persones no naixem amb uns gustos determinats, sinó que ens eduquen. Ens ensenyen que hi ha coses «de nens» i coses «de nenes», però això és un aprenentatge, no és natural i s’anomena GÈNERE. A més a més se’ns ensenya que no et poden agradar les dues coses a l’hora perquè són excloents entre sí. Però això no és veritat, segur que a la majoria de vosaltres de petits i petites us agradaven coses de nenes i de nens a l’hora. Per exemple jugar a les cordes i al futbol, les cuinetes i els cotxes, els ponis i el bàsquet… I així tothom podriem posar un munt d’exemples que ens demostrarien que les persones som molt més que això. Però a vegades és difícil ser una mateixa o un mateix quan sembla que el nostre entorn està obsessionat en ficar-nos en caixetes petites i tancades, els nois a una i les noies a l’altra i molt de compte amb sortir-te perquè rebràs molta discriminació.

caixa gènere

Afortunadament a vegades hi ha persones que s’atreveixen a sortir d’aquestes caixes i a comportar-se com els ve de gust i quan els ve de gust. Són persones com aquestes les que qüestionen que existeixin «coses de nens i de nenes», i a la vida es trobaran amb dos tipus de persones: Aquelles que els faran patir, que no podran assumir la diferència, que els farà por i rebuig, persones plenes d’inseguretat que carregaran contra la diferència tota la seva rabia i incomprensió. Però també trobaran  persones que estan al seu voltant i les recolzen, persones que volen un món més lliure on deixar que la gent sigui ella mateixa, lliures de discriminació, lliures de les caixes que no ens deixen ser, experimentar i ens fan patir.

I tu, de quin tipus ets?

Recordeu que La Lore també intenta ajudar al professorat…

Us refresquem els últims materials adreçats a professorat:

ATUREM L’ASSETJAMENT LGBTFÒBIC!
Sabies que l’estudi “Experiències escolars a Catalunya d’adolescents Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals i d’adolescents fill i filles de Famílies Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals” de l’Institut Català d’Estudis de la Violència (2009) ha constatat que el 34’3% dels i les escolars gais i lesbianes que va patir assetjament no ho va explicar a ningú? Que només un 11’4% va recórrer a la família i un 2’8% al tutor/a?

diversidad
Segons l’Informe “Acoso escolar y riesgo de suicidio por orientación sexual e identidad de género: Fracaso del sistema educativo” (2013) de la FELGTB, el 17% dels i les joves que pateixen assetjament escolar LGTBIfòbic arriba a atemptar contra la seva vida…
Aquestes xifres parlen d’una realitat molt estesa, que afecta una gran part dels i les adolescents LGBT. És per això que la nostra entitat estem fent des de fa anys formacions per a professorat i famílies sobre diversitat sexual i de gènere, claus per a l’empoderament, eines per a acompanyar, per a prevenir la discriminació i l’assetjament als centres educatius, i també, donar a conèixer recursos útils per a la intervenció.
Podeu trobar nombrosos recursos, audiovisuals i bibliogràfics a la nostra web: http://candela.cat
Us deixem un vídeo fet per un adolescent Nord-americà, Jonah Mowry, fa uns anys, explicant la seva experiència de bullying homofòbic. Aquest testimoni, molt dur i emotiu, és molt valuós perquè es va convertir en un vídeo viral i va trobar el suport d’adults LGBT i altres joves en la mateixa situació, a diferents llocs del món. Avui, Jonah és un jove activista gai, resilient, que ha pogut enfrontar-se a l’assetjament i construir la seva autoestima i una vida plena d’amistats i somnis.