Arriba el bon temps, i tot i estar encara mig confinada, m’emociono amb la calor i ja començo a treure la roba d’estiu de l’armari! I parlant d’armaris, de sortir-ne i del bon temps 😉 us vull parlar d’un projecte guapíssim que fan amiguis meves! Les colònies d’estiu per a adolescent LGTBI+!!!
Les colònies OASIS són un espai de trobada i socialització per a adolescents amb expressions i identitats de gènere i sexualitats diverses. Ja fa sis anys que es fan, experiència en tenen mogollón! Aquesta edició serà del 6 a l’11 de juliol, tot i que encara no saben segur si les podran fer, totxs estem encreuant els dits perquè es pugui! De fet ja estan obertes les inscripcions! Teniu temps fins al 15 de maig.
L’OASIS té tres objectius principals:
Acompanyar processos d’apoderament i positivització d’experiències d’adolescents que trenquen les normes de gènere i sexualitat.
Donar a conèixer referents positius diversos de persones amb diversitats sexuals i de gènere, així com de supervivents de l’assetjament trans-lesbo-homofòbic.
Crear un entorn de llibertat i seguretat on expressar altres formes de viure el gènere i la sexualitat.
O sigui són totals o què?! Jo vull anar si o si a unes colònies amb gent que m’entengui, on poder ser jo mateixa, que fem activitats per sentir-me més forta i contenta i que els monis siguin també del rollo!
Mireu que diuen lxs que hi han participat, és un subidón!
https://vimeo.com/369518792
Doncs això, si heu nascut entre el 2002 i el 2007 (ambdós inclosos) i sou del col·lectiu LGTBI+ no us ho penseu, aneu a l’OASIS que coneixereu gent molt total!
Si ens hem de desconfinar que sigui por todo lo alto! 🙂
Per si no havíeu sentit mai aquest concepte, és a partir del 2005 que moltes persones tradicionalment anomenades discapacitades, lisiades, minusvàlides, etc. comencen a proposar nombrar-se com a persones amb diversitat funcional (pot ser a diferents nivells: sensorial, físic, cognitiu, motor, etc.) i substituir tots aquests altres conceptes que van associats a idees d’inferioritat o deficiència.
Nombrar-ho de manera diferent ens ajuda també a entendre-ho de manera diferent. I és que és molt més interessant parlar de diversitat i no classificar a les persones per les seves «discapacitats» o «capacitats». La necessitat de suport per a la vida la tenim totes les persones de diferents maneres i el què passa és que encara avui socialment hi ha molt desconeixement sobre aquest tema i caiem en visions molt victimistes en comptes de posar l’atenció en aquesta societat que segueix sent discriminatòria per a totes les diversitats (funcional, sexual, cultural, etc).
Parlar de diversitats és atrevir-nos a qüestionar les normes!
I parlant de normes, no us perdeu a les youtubers de «Otra norma«! Són una passada i parlen amb molta claredat i sentit de l’humor.
Ja sabem que hi ha molts mites al voltant de la sexualitat, perquè encara n’hi ha més associats a certs col·lectius com les persones amb diversitat funcional. En aquest vídeo elles ens expliquen també situacions relacionades amb la sexualitat amb les quals s’han trobat pel fet d’anar amb cadira de rodes. De fet un dels grans mites que encara han d’escoltar és que les persones amb diversitat funcional no tenen sexualitat o bé que la tenen «descontrolada». Aquestes idees vénen d’una concepció de la sexualitat molt limitada, coitocèntrica i capacitista!
Comencem a parlar ja de sexualitatS en plural!? Les persones amb diversitat funcional ens ensenyen molt sobre el plaer, el desig i un imaginari més ampli on totes les corporalitats hi siguin benvingudes, per exemple el projecte documental Yes we Fuck. Justament perquè no hi ha una única manera de viure la sexualitat sinó que qualsevol cos pot sentir plaer i cap cos és erroni!
Avui us vull recomanar una pel·lícula que he vist i m’ha fet pensar molt.
La vaig veure en companyia, perquè és una pel·lícula d’aquelles que et fan pensar, de les que necessites compartir perquè fa qüestionar-te moltes coses sobre la diversitat sexual i de gènere.
És ideal per veure en família!!!
Les personatges principals són dones i viuen totes juntes, són una família.
Una família poc convencional, bé, en aparences, aquests són l’àvia, una dóna lesbiana , la seva parella, la filla/mare soltera que lluita molt perquè el seu fill pugui viure la vida que vol i Ray, el personatge principal.
La peli comença a la consulta del metge, és un moment molt important per a Ray perquè des d’ara ja pot començar el tractament hormonal.
A partir d’aquí tots els personatges comencen a qüestionar-se la seva identitat sexual. L’àvia, no entén per què decideix passar per tot això, podríem dir què és un mica «clàssica» tot i que és molt oberta de ment.
La mare, que és una lluitadora, farà tot el que calgui perquè Ray pugui ser qui vulgui ser. Això la porta al passat, obrir ferides sentimentals, ja que necessita la firma del pare perquè Ray pugui fer el seu procés.
No vull fer més spoiler, espero que us faci reflexionar tant com a mi. La peli té un enfocament familiar, quin és l’impacte de la decisió de Ray?… La situació fa que la família confronti i explori les identitats de gènere, les identitats humanes. El que més m’ha agradat és que genera el debat de les diverses identitats Trans, hi ha tantes realitats!… i de l’entorn relacional. Ray és una d’elles, no sempre s’escull el camí de Ray, hi ha que no vol hormonar-se, ni operar-se.
Us animo que contrasteu informació, crítiques i debats sobre aquesta peli.
El passat divendres 26A va ser el dia de la visibilitat lèsbica, ho sabíeu? Doncs ara ja ho sabeu! I també cada vegada ho sap més gent, perquè històricament hi hagut una invisibilització molt gran de les lesbianes, sabeu allò de… «No som amigues, ens mengem el cony.»?
És que al fet que tenir una sexualitat activa sempre ha semblat del terreny masculí, se li suma que molts cops s’infantilitzen o s’invisibilitzen les relacions sexuals entre lesbianes.
Us deixo aquí un parell de vídeos sobre el tema: el primer és un vídeo que hi han participat joves dels grups del Programa d’Atenció Socioeducativa «A partir del carrer» dels districtes de Sants i Les Corts de Barcelona així com del «Grup de Joves LGTB i aliats» de Vilanova i La Geltrú. Felicitats pel projecte!
I el segon és un altre vídeo ben bonic en què s’interpel·la a l’heterosexualitat… feu-vos aquestes preguntes i vejam què us semblen!
Mireu aquest vídeo! M’ha semblat tan cuquiiiiii! I a part de boniquet m’ha fet sentir identificada en algunes coses!
És fàcil dir-li algú que ens agrada? Els nervis ens traeixen i el cos no respon? I és que davant d’una sensació d’atracció ens poden passar tantes coses! Crec que les mítiques papallones a la panxa estan una mica idealitzades, no creieu? Algunes sensacions intenses com aquestes a vegades també ens poden fer passar-ho malament…! Ho heu compartit amb altres persones? Feu-ho i ja veureu que al cap d’una estona acabareu rient! Poder-te riure de tu mateixa és una gran estratègia perquè al final descobrirem que les pors sovint poden ser les mateixes o semblants: hauré fet molt el ridícul?, s’haurà fixat amb mi?, li agradaré?, què pensarà de mi?, s’haurà adonat que m’han caigut les coses a terra?, què pensarà la resta de la classe?, ah! però… què hi pinta aquí la resta de la classe? Doncs sí, la resta de la classe també hi pinta, ja que l’ambient i les reaccions dels altres ens poden influenciar a sentir-nos més lliures per viure allò que sentim. A mi em sembla que el protagonista del vídeo no només passava nervis per la imatge que pogués donar cap a l’altre noi sinó que també hi havia una por a les opinions del grup. I és que ja sabem que si haguessin sigut una noia i un noi les miradetes no hagueren sigut les mateixes… És que encara no ens ha quedat clar que les identitats sexuals i de gènere són tan diverses com persones al món? Pensa en el teu institut… creus que és fàcil ser LGTBI a la teva classe? No val la resposta de «en aquest institut no hi ha lesbianes, gais, trans, intersex, bi…», saps per què?, doncs perquè posaria la mà al foc que no pot ser veritat! I si això és el que penseu vol dir que hi ha tanta LGTBIfòbia que ningú s’atreveix a sortir de l’armari! Així que sigui quina sigui la teva preferència sexual és responsabilitat col·lectiva fer un espai amable i amigable (de veritat, no només postureo i després criticar a l’esquena eh!) cap a les identitats no normatives. Sí! Al teu institut també!
Hola perles! Avui m’he endinsat al youtube i m’he quedat atrapada! Jo no sé vosaltres quantes hores us passeu enllaçant vídeos d’un a l’altre però el què està clar és que si no es posa filtre qui sap quan i què acabes veient! A mi m’agradaria compartir-vos algunes propostes yotuberes què he trobat i que m’encanten! Us imagineu perquè? Doncs sí, jo a lo meu: perquè ens ajuden a seguir-nos empoderant contra el masclisme i reivindiquen la diversitat LGTBI! Visca!
La Psicowoman és una youtubera fresca i intel·ligent que en els seus vídeos ens parla d’un munt de coses relacionades amb la sexualitat, l’amor, les relacions i mil coses al voltant del gènere, sempre des d’una mirada feminista.
Les Queers Avengers són aquest esplèndid grup de joves de A Coruña que van decidir crear aquest canal de Youtube sota el que elles denominen la justícia social, feminisme i activisme arc iris. No us perdeu els seus vídeos on ens desmunten molts tòpics des d’un llenguatge inclusiu i super accessible.
I també us recomano molt que us perdeu una estona pel canal de les Spanish Queens. Un canal on s’han ajuntat diferents youtubers per posar-nos al dia sobre temàtica LGTB.
I això només per començar perquè cada cop són més les persones que fan activisme a través d’aquests canals i ens demostren que no som monstres i que no estem soles!
