Tres Generacions

Tres Generacions

Avui us vull recomanar una pel·lícula que he vist i m’ha fet pensar molt.
La vaig veure en companyia, perquè és una pel·lícula d’aquelles que et fan pensar, de les que necessites compartir perquè fa qüestionar-te moltes coses sobre la diversitat sexual i de gènere.
És ideal per veure en família!!!

Les personatges principals són dones i viuen totes juntes, són una família.
Una família poc convencional, bé, en aparences, aquests són l’àvia, una dóna lesbiana , la seva parella, la filla/mare soltera que lluita molt perquè el seu fill pugui viure la vida que vol i Ray, el personatge principal.
La peli comença a la consulta del metge, és un moment molt important per a Ray perquè des d’ara ja pot començar el tractament hormonal.
A partir d’aquí tots els personatges comencen a qüestionar-se la seva identitat sexual. L’àvia, no entén per què decideix passar per tot això, podríem dir què és un mica «clàssica» tot i que és molt oberta de ment.
La mare, que és una lluitadora, farà tot el que calgui perquè Ray pugui ser qui vulgui ser. Això la porta al passat, obrir ferides sentimentals, ja que necessita la firma del pare perquè Ray pugui fer el seu procés.

No vull fer més spoiler, espero que us faci reflexionar tant com a mi. La peli té un enfocament familiar, quin és l’impacte de la decisió de Ray?… La situació fa que la família confronti i explori les identitats de gènere, les identitats humanes. El que més m’ha agradat és que genera el debat de les diverses identitats Trans, hi ha tantes realitats!… i de l’entorn relacional. Ray és una d’elles, no sempre s’escull el camí de Ray, hi ha que no vol hormonar-se, ni operar-se.

Us animo que contrasteu informació, crítiques i debats sobre aquesta peli.

Una peli, un còmic i una sèrie… i a passar un gran estiu!!

Una peli, un còmic i una sèrie… i a passar un gran estiu!!

UNA PELI:
20th Century Woman:

Si alguna actriu ens agrada és la Elle Fanning!! I en aquesta pel·lícula fa un paper super bo! És l’any 1979. Ambientada a Califòrnia ens explica la vida d’un noi adolescent, la mare del qual, Dorothea Fields (Annette Bening), està molt preocupada per la seva educació. Vol que el seu fill Jamie de 15 anys (Lucas Jade Zumann) tingui uns bons referents de dones. Dorothea sol·licita l’ajuda de dues amigues: Abbie (Greta Gerwig), una artista de punk d’esperit lliure que viu com a convidada a la casa dels Fields i Julie (Ella Fanning), la intel·ligent veïna. Ens encanta la barreja entre humor i sensibilitat i sobretot veure la relació que el Jamie va fent amb les dones i els canvis que això li porta a la vida.

UN CÒMIC:
Persèpolis

Aquest còmic té ja una pila d’anys! Si ja l’havies llegit, sempre és un bon moment de rellegir-lo i si en canvi no l’havies llegit mai… en serio a què esperes????
Persépolis és la història autobiogràfica de la iraniana Marjane Satrapi, la història de com va créixer en un règim fonamentalista islàmic que l’acabaria portant a abandonar el seu país. El còmic comença a partir de l’any 1979, quan Marjane té deu anys i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d’un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del sha de Pèrsia a Iran i dóna pas a una república islàmica.
A més de diferenciar-se dels altres nens per haver estat educada a l’estil occidental dins d’una família de classe alta i per uns pares d’ideologia progressista i partidaris de l’islamisme moderat, «Marji» (com la coneixerem al principi de la història) també té una considerable inquietud intel·lectual per a una nena de la seva edat i notable imaginació que la porta a mantenir converses amb Déu -al qual troba una curiosa semblança amb Karl Marx- o somiar amb arribar a ser algun dia l’última profeta que segueixi els passos de Jesús i Mahoma.
Marji és fantàstica i t’enamores d’ella des que és petita però també del seu esperit punk d’adolescent i jove. Els dibuixos de traç senzill són molt i molt expressius i el millor? També hi ha la pel·lícula

I UNA SÈRIE!
Atípico

Sam és un noi de 18 anys diagnosticat amb trastorn de l’espectre autista que, com és bastant intel·ligent, ha après eines per a interactuar adequadament amb els altres. Sam ha decidit que és el moment d’experimentar les seves primeres relacions sexuals. Tota la seva família ha d’adaptar-se a la nova situació, veient com Sam cada vegada es torna més independent.

PROS DE LA SÈRIE:
– Parla amb força naturalitat de la sexualitat i surt dels esquemes avorrits de l’amor romàntic. Presentant la sexualitat amb sensibilitat però sense sensibleria… m’explico??
– El personatge principal, el Sam, té un diagnòstic de l’espectre autista, i no és habitual tenir protagonistes així. Així que igual té patinades però s’agraeix un munt la diversitat!!
– Mai és representa persones diverses com a persones sexuals i amb desig, m’ha semblat super empoderador que parlin de joves amb TEA I AMB SEXUALITAT!!!

CONTRES DE LA SÈRIE:
– A nivell de gènere està força bé però segueix reproduint un munt d’estereotips que ja cansen mooolt (no vull fer spoilers, però a veure si n’identifiques algun!)
– Tot i ser una sèrie valenta que aposta per mostrar la realitat del TEA seli fan moltes crítiques a com han “romantitzat” el personatge. Sembla que han fet una representació “normalitzada” que ens ajudi a les persones “normals” a acostar-nos a aquesta realitat. Potser no calia no?? Ens hagués agradat més una representació més realista del que és el personatge… A veure si a la propera!!!

Tot i que cada cop hi ha més gent que coneix la paraula SEXPREADING i la diferència amb el SEXTING resulta que quan es produeix un cas de sexpreading encara segueix costant molt no culpabilitzar a la persona que s’ha fet la foto, massa sovint se segueix sentint: «ah!, si no s’hagués fet la foto això no hauria passat!». Perquèèèè? Realment creieu que qui rep una violència és perquè l’ha provocat? I creieu que és el mateix si es difon una foto íntima d’un noi o d’una noia? Això i moltes altres coses s’expliquen en aquest vídeo de l’eina interactiva «Tabú. Tu tries què t’hi jugues» . Fes-hi un cop d’ull i recorda que també està les teves mans!

CLÍ – TO– RIIIIIIISSSS!!!

CLÍ – TO– RIIIIIIISSSS!!!

Heu provat mai de cridar «CLÍ – TO – RIIIIIIISSS!!!» mentre us feu una selfie o foto de grup? És una paraula que quan la pronunciem amb ganes provoca efectes molts saludables per a la població en general! I no és perquè sigui una paraula màgica sinó perquè el clítoris ha estat històricament un òrgan suuuuuper invisibilitzat i al donar-li protagonisme comencen a succeir coses bones.

Durant molt de temps ha estat un «gran desconegut». De fet, es diu que va ser al 1559 que un cirurgià va «descobrir-lo» oficialment! Jajajajajaja! Ja sabem que la història molt sovint posa al centre els «grans homes», però… Una mica estrany que fos un metge (cishome) qui descobrís el clítoris no? Juraria que des de l’inici de l’existència humana ja hi havia moltes descobridores que gaudien de la seva excepcional funció: EL PLAER!

Anem doncs a les informacions importants!

El clítoris és l’únic òrgan del cos humà que té com a única funció donar plaer, tota una sort per qui en té!

Està situat a… allà baix… a les parts íntimes, a la patatona, a la floreta… perquè costa tant dir-ho? Es veu que en aquesta societat encara ens costa dir les coses pel seu nom, crideu amb mi: el CLÍTORIS està a la VULVAAAAA! I podem concretar les coordenades: la part externa del clítoris (el gland), aquella que podem veure i tocar, es troba a la part superior de la vulva i depèn de cada cos doncs pot estar més amagat entre els llavis o bé sobresortir més.

Això ens dóna algunes claus super útils per a la sexualitat, ja que explica de perquè la penetració vaginal no ha de ser la pràctica més plaent: el clítoris està una mica més amunt i no sempre s’estimula a través de la vagina. Saber això ens pot ajudar a sortir d’una mirada tancada en la que sembla que unes pràctiques són «millors» que altres i animar-nos a ampliar els horitzons del plaer!

I ara sí, ja podem dir ben fort que el clítoris… NO ÉS UN BOTONET ÉS UN ICEBERG!

Fins ara es parlava del clítoris com un botonet, però és un òrgan intern més gran del que es pensava (mesura de 10 a 12 centímetres). El clítoris té 8.000 terminacions nervioses (això són moltes! Imagina’t quant de plaer pot donar) mentre que el penis en té 4.000.

El clítoris i el penis són un òrgan similar, funcionen molt semblant! El penis quan s’excita entra en erecció i el clítoris… també! Hi ha una diferencia de mida que fa que el penis sigui en la seva major part extern i el clítoris intern.

El clítoris és l’òrgan de l’orgasme, per tant la seva excitació és la que ens permetrà tenir-ne un (o més!). Però atenció perquè no hi ha tipus d’orgasmes sinó que el què hi ha són cossos diferents i infinitat de maneres d’estimular el clítoris: acariciant-lo, llepant-lo, jugant amb diferents ritmes i intensitats, amb el contacte de diferents textures, objectes o joguines sexuals…

El clítoris és un òrgan hipersensible i això fa que hi ha persones que prefereixen no estimular-lo directament sinó estimulant-lo indirectament per les zones del voltant o internament per dins de la vagina o també a través de l’anus (sí, sí, les terminacions nervioses del clítoris arriben també al perineu, aquella zona entra la vagina i el cul). I encara més fantàstic, el clítoris fins i tot s’estimula tocant altres parts, descobrint tots els raconets del cos i no oblidis el super poder de la fantasia!

Tota aquesta informació també la tens dins d’aquest pòster que pots descarregar-te o demanar-nos aquí per passar-lo a recollir en paper i decorar l’institut, casa teva, l’espai jove del teu poble o on tu creguis que hi pot quedar bé!

I per últim i perquè ens amenitzi el dia en honor al clítoris no deixeu d’escoltar aquesta cançó de Las XL: El clítoris es así, el clítoris a mi me hace feliz! 🙂

 

 

LA LORE TANCA PER VACANCES!

LA LORE TANCA PER VACANCES!

Tanquem per vacances!

Però no abans sense recordar-vos que l’estiu és per gaudir-lo! A desconnectar després de tot el curs escolar! Vacances molt merescudes per tots i totes les adolescents i joves!

Aprofitem aquestes vacances per envair els carrers amb els nostres cossos: els nostres pels, cicatrius, panxes, culs i benvingudes totes les carns del món! Ja n’hi a prou de tanta dictadura de l’estètica que l’estiu sembla que encara ens ho vol posar més difícil!

I si sortim de festa no t’oblidis que a molts pobles, barris i ciutats i pots trobar els Punts Liles, espais d’atenció i informació en cas de que vegis o pateixis una agressió.

Ens acomiadem amb un vídeo La Muñeka: «Soy gorda ¿y qué?»

Bon estiu!

La Lore torna al setembre!

NOVETATS A LA LORE!

NOVETATS A LA LORE!

Per si no us en heu adonat… tenim novetats a La Lore!

La primera… salta a la vista! Estem d’estrena amb la web! Nou disseny i distribució perquè puguis gaudir trobant el què busques. I no et perdis el Blog que és aquí on seguirem compartint notícies i vídeos que no et pots perdre! Recorda que també pots fer els teus suggeriments!

L’altra novetat és que dins la web hi pots trobar nous continguts a cada apartat, busca busca!

Veuràs un botonet a sota on hi són els fantàstics pòsters que porten temps coent-se i ara estan recent sortits del forn. I també responent a la pregunta de… «com puc fer-me feminista?» veuràs un botó que et respon amb un munt de materials i recursos per cultivar-te aquest esperit feminista i combatiu.

I per últim «La Lore al Cjas»:Us presentem un nou servei d’atenció i acompanyament a joves LGTBI, vols veure cara a cara a la Lore? Vine els dimecres de 17 a 19h al Centre Jove d’Atenció a la Sexualitat o demana cita al mail: cjas@centrejove.org o a través d’aquí mateix.

Apa doncs, a gaudir-la!