FUCKING MACHI MAN

Per fi torno a ser aquí després de l’estiu!

I com sempre, no vinc sola. Avui m’acompanyen aquest grup de noies organitzades de Sant Quirze del Vallès que a la passada festa major del seu municipi van crear aquest videoclip amb un alt contingut reivindicatiu i feminista! Yeah! Heu vist qué canyeres i quant de flow?

Manifestacions nocturnes, punts liles, campanyes feministes, creacions artístiques de denúncia… Que es cometen més agressions ara que abans? Noooooo!!!! Crec que a vegades es malinterpreta que es parli més de les violències masclistes que abans: tot i que efectivament se segueixen cometent moltes agressions contra les dones i les persones LGTBI+ això no vol dir que ara n’hi hagi més que abans! Però gràcies a la potent força feminista cada cop trobem més maneres de visibilitzar les violències, de parlar-ne, d’identificar-les, de posar-li nom… I sí, seguirem cridant i organitzant-nos contra les violències!

Gràcies noies per inspirar-nos a seguir conspirant a fer altres accions apostant per unes festes lliures d’agressions masclistes!

LA MANADA SOM NOSALTRES!

LA MANADA SOM NOSALTRES!

Aquests dies s’ha parlat molt de la violència sexual a partir de la injusta sentència masclista pel cas de «la manada». N’hi ha per posar el crit al cel i molt més! Sí, em fa ràbia! Però també em fa ràbia pensar que ara la gent es posa les mans al cap amb tot això però després no es volen veure les situacions d’assetjament que també podem patir de manera més quotidiana. Mirant el twitter he trobat que les noies d’un institut es van empoderar i van començar a parlar d’aquestes experiències. Llegiu, llegiu! Seguiu tot el fil! a mi m’han vingut ganes de fer el mateix a la meva classe. I a vosaltres?

*Enllaç del fil a twitter: https://twitter.com/xavi_cs/status/989546107817652224?s=08

 

EL SEXISME TAMBÉ SURT DE FESTA?

Bon any! Com han anat aquestes festes nadalenques? I parlant de festes… L’altre dia vaig trobar aquest vídeo i vaig dir… el sexisme de festa? És que està per tot arreu o què? El vaig mirar i vaig entendre-ho tot: Ui sí, això em va passar un dia a mi… ui, això li va passar a la meva millor amiga… ui! i això vaig sentir que li havia passat a l’amiga de la meva amiga… En fi, que sí: hem de seguir lluitant per poder gaudir de manera segura del nostre oci. Però… d’on surten aquestes complicitats masclistes que estan per tot arreu i també van de festa? Doncs el vídeo ho explica molt bé: quan algú es creu amb el dret d’envair el teu espai mentre estàs ballant, quan s’interpreta una mirada com una voluntat absoluta de mantenir relacions sexuals, quan es pensa que si estic sota els efectes de l’alcohol o altres substàncies és el millor moment per tirar la canya, quan s’insisteix, quan un «no» s’entén com un «sí» i en definitiva totes aquelles actituds que poden convertir-se en una agressió. Així que proposo que siguin tots els còmplices del patriarcat que es revisin si lliguen d’una manera sana o no! Que jo la meva energia la necessito per a la pista de ball! Perquè com deia la feminista Emma Goldman: SI NO PUC BALLAR NO ÉS LA MEVA REVOLUCIÓ!

UNA ALTRA SÈRIE QUE MOLA!

UNA ALTRA SÈRIE QUE MOLA!

 “13 Reasons Why”

Us en recordeu que fa un temps vam parlar de les sèries que molen?  Doncs ara us volem parlar d’una altra sèrie que per qui no l’hagi vist l’ha recomanem moltíssim i no et deixarà indiferent! Es diu «Por trece razones» i a través de 13 episodis la protagonista Hanna Baker ens explica la seva història. Una història en la que des del principi ja se’ns anuncia un tràgic final… I estareu dient… i això mola? No, però la sèrie té el gran mèrit de fer-nos posar més consciència a la complexitat de temes com el bullying i a la vegada la relació amb les violències masclistes que podem rebrer des de ben joves.
Entre cintes de cassette (sí sí! Cassette!) i escapades nocturnes en bicicleta amb en Clay (un personatge clau de la sèrie) farem un recorregut que ens portarà a racons inesperats del passat i el present que ens ajudaran a entendre  tot allò que ha fet que la vida de la Hanna es torci fins a portar-la a traspassar l’abisme de la vida. Coneixerem cada cop més a fons tots els personatges en la seva diversitat, les seves realitats familiars, els seus secrets més íntims, les seves misèries i com d’una manera o una altra formen part de la història de la Hanna. I és que com molt bé ens mostra també aquesta sèrie, quan parlem de bullying no podem pensar que és únicament un problema aïllat d’adolescents: què hi diuen les professores? I les famílies? Ha de treballar-hi tota la comunitat educativa!
Ja sabem que no sempre és fàcil anar a l’institut i com ens diu la protagonista “a vegades t’agradaria poder pitjar un botó i que el temps passés endavant” però el curs tot just està començant i podem aprofitar per repensar-nos taaaaaaantes coses… Què dóna popularitat a la meva classe? Són les mateixes coses pels nois que per a les noies? Quin paper hi tinc jo en tot això?
Cal saber abans de veure aquesta sèrie que hi ha escenes de violència sexual  molt explícites, tot i així us animo a veure-la i a buscar estratègies per combatre aquesta societat assetjadora!

 

Si no pagues pel producte… llavors el producte ets tu!

Últimament em passa sovint que els nois diuen que ells també pateixen desigualtats de gènere. I em posen d’exemple que a moltes dicoteques les noies entrem gratis i/o ens donen copes gratis. Jo al principi de veure aquests llocs hi havia alguna cosa que no m’agradava però no acabava de saber ben bé que era. És veritat que sempre que fan aquestes diferències de nois i noies sospito d’entrada. Però jo em preguntava és realment una avantatge entrar gratis a la discoteca? Per què ho fan això els propietaris de les discoteques? Penseu que els propietaris volen compensar les desigualtats salarials i oferir-nos a les noies la possibilitat de tenir un oci als seus locals?

Més tard vaig entendre que no, que no és que aquests senyors hagin pensat molt en nosaltres… Si no que entrem gratis perquè som un reclam, perquè ells creuen que així els nois vindran molt més, perquè som la manera de publicitar el seu negoci. I a sobre no et pots queixar perquè sembla que et facin un favor!

Jo crec que això del gènere i els estereotips també fan que els nois s’ho passin malament, això és veritat, el gènere no ens deixa ser lliures, obliga als nois a haver de barallar-se tot el dia, a parlar de noies i sexe encara que no en tinguin ganes i totes aquestes coses taaaan pesades que ens pasen. Però ser un objecte sexual és una desigualtat i una violència que patim les dones. Prefereixo pagar i que em tractin com una persona, encara els servirem de publicitat i a sobre sense cobrar… gràcies senyors propietaris però NO, no penso anar a un lloc on se’m tracta com un producte.

Si no pagues pel producte… llavors el producte ets tu!

Prométeme una cosa: que nunca le prometerás a nadie algo así

 

Et sembla normal el que li demana l’Ulises a l’Ainhoa? Jo sé que no li diu de debó, que no li pots demanar això a ningú de debó, perquè és una mica fort. I jo al principi quan em miro aquestes coses sempre penso què és molt maco, que se l’estima molt. Però després penso una mica més i m’enfado amb mi mateixa. Perquè si t’hi fixes bé li demana coses impossibles: Que mai a la vida li pot donar el mòbil, el facebook o el twitter a cap noi?? Fins i tot li diu que li ha de prometre que no parlarà amb cap noi. Però quina manera d’entendre l’amor és aquesta?

A mi a vegadescadena em passa que em poso gelosa i m’agradaria que la meva parella només tingués ulls per a mi, però això no vol dir que no es pugui relacionar amb la gent i ser qui és… Que si tenim parella no és per a que ens fiquin en una gàbia! I que passa si un dia li vol donar el mòbil a un noi? Llavors l’Ulises s’enfadarà? Ho haurà de fer d’amagat? I també m’agradaria saber si l’Ulises noli farà la mateixa promesa a ella. De debó penseu que ja mai més parlarà amb cap altra noia? I em sembla també molt fort que a la gent del voltant li faci riure o li sembli maco el que li està demanat. A mi em sembla que l’Ulises té inseguretats i pors, i que això li passa a tothom, però que no és la manera d’estimar, que estimar vol dir confiar en l’altra persona, que estarà amb tu mentre vulgui i quan no doncs n’haurem de parlar. I si vulgués una promesa que el tranquilitzés, se m’acudeix que li podria dir: «Promete’m que quan no vulguis estar amb mi m’ho diràs, que no em diràs mentides i que podem confiar l’un en l’altra. I jo també t’ho prometo a tu»

Jo, si hi penso una mica més, aquesta promesa no em sembla una mostra d’enamorament profund, em sembla més aviat una amenaça. Així que prometeu-me una cosa: que mai li prometreu a ningú una cosa així!