LA LORE (t’)ENTÉN

Beso

Si has clicat aquesta pestanya pot ser per diferents motius: perquè t’agrada una noia, perquè tens una amiga lesbiana, perquè no t’ha agradat cap noi, perquè sents que no encaixes… Potser busques informació concreta sobre algun tema (sexualitat, relacions,…), potser només sents curiositat o potser tens clar que aquesta és la teva “pestanya”.

Probablement hauràs sentit comentaris i rumors sobre les lesbianes, però potser tens les teves pròpies experiències i moltes coses a dir. Llavors saps del cert que la majoria de coses que es diuen no són veritat. Aquí et convidem a que no et quedis amb els rumors i busquis per tu mateixa.

Siguin quins siguin els teus motius, senta’t lliure per fer un cop d’ull als temes que proposem. I si trobes a faltar alguna cosa escriu-nos a la consultoria!

Perquè m’agrada i em dóna la gana!

Lesbiana és una dona que desitja i estima a altres dones; és una preferència sexual i una manera d’estar al món. Per això, diem que les lesbianes tenim una “identitat”, una pertinença a un grup definit per unes pràctiques sexuals, la transgressió dels models de feminitat tradicional i l’amor per altres dones.

Potser encara no et sents segura però tens molta curiositat… és normal! El que volem que tinguis clar és que ets tu la que defineix la teva identitat, i que ser lesbiana és tan bo i plaent com qualsevol altra. No tinguis por, poc a poc el teus dubtes s’aniran resolent. I no estàs sola, som moltes les dones i noies lesbianes, només has de treure el cap…

me_da_la_gana

Per què ens diem lesbianes?

La paraula lesbiana ve del nom de la illa grega de Lesbos, llar de la gran poetessa Safo, que va viure al segle V a. C. Va dedicar gran part de la seva vida a educar a noies joves en un internat anomenat “la Casa de les servidores de les Muses”, on els ensenyava poesia, música, cant i altres arts. Pels seus poemes, dedicats majoritàriament a dones, sabem que Safo es va enamorar d’algunes de les seves deixebles i va mantenir relacions amb elles. Per això, Safo s’ha convertit en un símbol de l’amor entre dones. L’any 1703, l’Església Catòlica va ordenar cremar totes les còpies dels poemes de Safo dels quals només es van aconseguir recuperar un terç. La seva obra més famosa és l’Oda a Afrodita.

També ens diem… bollos, bolleres, tortilleres… Sovint la gent fa servir aquestes paraules com a un insult, però també moltes lesbianes s’han re-apropiat dels termes, i els fan servir amb orgull. Però tingues clar que quan altres els fan servir amb menyspreu, això es diu lesbofòbia.

Es neix lesbiana o es tria?

Hi ha les qui des que tenen memòria es reconeixien lesbianes, o encara que no poguessin posar-li nom, sabien que eren “diferents”. Els agradava la seva professora, una companya de classe, una actriu o cantant. Sempre han sentit atracció per les noies, i per això es diu que ser lesbiana és una orientació sexual, perquè el desig es dirigeix sempre cap a altres dones, i no senten que es triï, ja que no podria ser d’una altra manera. Per contra, altres lesbianes no s’han sentit lesbianes tota la seva vida.

És possible que els agradessin els nois, que tinguessin relacions amb alguns, que un dia s’adonessin que els agradava una noia, es van animar a provar i van descobrir que els agradava, que se sentien lesbianes, o que triaven ser lesbianes. En això de les eleccions no volem ser rígides, una pot canviar el seu desig al llarg de la seva vida, pot sentir desig per homes i dones, però també pot ser que sempre hagi sentit desig per dones, o que hagi triat compartir la seva vida amb altres dones.

En tot cas, si ets lesbiana de tota la vida, o en un determinat moment et vas adonar, recorda que la teva manera de ser és tan bona com qualsevol altra, i que l’important és que ho gaudeixis i et sentis feliç amb la teva vida. I si la gent et pregunta per què ets lesbiana, et convidem a que facis aquest petit qüestionari a totes aquelles persones que mai s’han preguntat per què són heterosexuals, així de pas, li poses una mica de sentit de l’humor a tot plegat!

QÜESTIONARI ÉS VOSTÈ HETEROSEXUAL?

Però… com són les lesbianes? com puc reconèixer-les?

lezhair

Doncs no hi ha una manera única de ser lesbiana, sinó que hi ha gran varietat de lesbianes i d’estils de vida. Tampoc hi ha unes característiques que et serveixin per diferenciar-les de la resta de dones. No obstant això, hi ha lesbianes que diuen que tenim un radar, que quan et creues amb una pel carrer et reconeixes. Segur que has intercanviat una mirada, que has pensat: aquesta noia és lesbiana. I pot ser que encertis, que et reconeguis, i també pot ser que t’equivoquis. Les lesbianes poden ser masculines, andrògines, femenines; poden tenir els cabells llargs o curts, jugar a bàsquet o ballar dansa del ventre. Hi ha lesbianes de totes les edats i llocs del món. Poden ser lesbianes les dues iaies que viuen juntes al costat de casa teva, o la mare del teu col·lega, la profe d’història, la cantant de la tele, la teva cosina, una amiga, la teva metgessa, la fruitera, l’electricista, la teva actriu preferida, una jugadora de waterpolo, l’alcaldessa del poble… Som moltes i estem a tot arreu!!

I si no coneixes encara moltes lesbianes, no és perquè no hi siguin sinó perquè pot ser que els prejudicis t’impedeixen reconèixer-les. O perquè ho mantinguin en secret. Per exemple, no hi ha moltes polítiques, cantants o esportistes que es declarin obertament lesbianes, i això no és perquè no hi hagi sinó perquè no ho diuen públicament per por al rebuig o d’altres motius.

Sóc lesbiana però… ho passo malament, es fiquen amb mi

Avui ho tenim més fàcil que fa uns anys, on la por al rebuig o la vergonya mantenien a les lesbianes en l’armari. Avui moltes lesbianes són obertament lesbianes, en el seu grup d’amistats, en la seva família, en el treball o a la universitat.

Però, l’època de l’institut, l’adolescència, sol ser una etapa difícil per a algunes noies, perquè és una època d’inseguretat en la qual estem començant a definir-nos. I també, a l’institut es donen actituds, comentaris i fins i tot casos d’assetjament, el que s’anomena bullying homo-lesbo-transfòbic. En properes entrades parlarem de tot això, però si aquest és el teu cas, tingues confiança, amb el temps tot millora i després de l’institut et trobaràs amb gent amb la ment oberta i sense prejudicis, amistats i lesbianes com tu.

Malgrat que la discriminación vers les lesbianes existeix, has de tenir clar que cap persona té dret a ficar-se amb tu. Si això passa, busca ajuda en gent de la teva confiança o pots anar a llocs que t’expliquem en l’apartat de “si necessites ajuda…”.  Recorda que no estas sola!

Discriminació?

discriminacio

Et preguntaràs per què existeix avui dia la discriminació cap a les lesbianes i les persones lgtb. Vivim en una societat heteronormativa, és a dir, ser hetero és la norma, és allò normal, majoritari i visible. La societat heteronormativa es basa en uns estereotips, valors i rols molt marcats entre homes i dones, entesos com a complementaris, que afecta a totes les esferes de la vida i el pensament. A més d’heterosexual, aquest sistema és patriarcal, ja que la posició d’homes i dones no és diferent sinó desigual, és a dir, els homes tenen major poder i reconeixement que les dones. Per això, les lesbianes viuen una doble discriminació: per ser lesbianes i per ser dones.

Anem a explicar-ho més senzill: en aquest model social, les noies (en general) són educades per ser ploramiques, boniques, tranquil·les, suaus, cuidadores, fràgils i tafaneres; per interessar-se en els nois, l’amor, les robes i la bellesa; per realitzar activitats femenines (jugar a les nines, cantar, ballar…), i escollir una professió adequada (gens de ciències, ni matemàtiques, ni enginyeries, ni informàtica, ni bomberes, ni astronautes!), i a més, han de prioritzar la cura dels altres i formar una família abans dels seus projectes personals i professionals. Per la seva banda, als nois els eduquen per ser forts, durs, actius, protectors, intel·ligents, amb tot sota control, interessats per les noies, el sexe i per activitats pròpies del seu sexe (futbol, esports de combat, bàsquet, hoquei, esports de risc, motos). A més, han d’escollir professions d’homes (oficis manuals, negocis, carreres tècniques) i necessitaran una dona per a que tingui cura d’ells.

Aquests són estereotips sexistes, limitants, que ens tallen les ales a totes les persones… i en realitat, no hi ha cap persona que pugui ser així, encara sort!. Està ple de noies que trenquen amb aquest model de feminitat, que trien el que veritablement els agrada, sense importar-les què diran. I entre elles hi ha noies que descobreixen que a elles els agraden i els atreuen les noies. Una noia lesbiana no pensarà en nois, ni s’arreglarà per agradar-los, ni voldrà que la protegeixin. No tindrà complementaris sinó que es relacionarà amb les seves iguals, i aquí, els rols tradicionals no funcionen! Així, aquesta lesbiana provoca una mica de desordre en aquest monòton model, ho veieu?

Lesbianes han existit en totes les èpoques i en tots els llocs del món i cultures. Però, en nombroses ocasions, les lesbianes han ocultat el seu desig i les seves relacions amb dones per por a la discriminació i el rebuig d’una societat que considerava l’homosexualitat una malaltia, una desviació o fins i tot un delicte. Avui dia les lesbianes som cada vegada més visibles i lliures de mostrar-nos i viure com desitgem, gràcies a la lluita de moltes dones que ens precedeixen. A les ciutats pots veure parelles d’adolescents que es fan petons al metro, que caminen pel carrer de la mà. Però, en pobles petits la realitat sol ser més conservadora i les joves lesbianes no viuen en un ambient tan obert. També hi ha llocs al món on està prohibit ser lesbiana, o on no gaudeixen dels mateixos drets que les persones heterosexuals.

Malgrat que la societat ha evolucionat molt en aquest sentit, encara tenim un llarg camí per recórrer per viure lliures de discriminació.

Alguns prejudicis i falses creences

Alguna vegada hauràs sentit dir que les lesbianes són lletges i poc atractives. Que són lesbianes perquè no els quedava un altre remei. O que són lesbianes perquè mai han conegut un home de debò. O perquè tenen un trauma. I clar, no tenen ni idea! Segur que t’agraden noies lesbianes i et semblen molt maques i atractives, ser lesbiana és un plaer, és que no s’adonen!

Altres comentaris habituals que es fan sobre les lesbianes són que semblen marimachos i que són totes masculines. I això no és veritat. Hi ha moltes noies masculines heterosexuals, que els agrada el futbol, porten els cabells curts, odien els vestits o volen tenir professions tradicionalment masculines. I hi ha lesbianes femenines, així que no caiguis en tòpics, cadascuna és com li agrada, independentment de la seva orientació sexual. Ets lliure per ser com vulguis!

Si escoltes que entre noies el sexe és incomplet o que no és sexe de debò perquè no tenim penis… ni cas! Les noies gaudim de moltes maneres, principalment amb l’estimulació del clítoris, que és l’únic òrgan humà que té com a fi exclusiva proporcionar plaer. I si que practiquem la penetració, amb els dits, la llengua, amb joguines… hi ha tantes possibilitats! En el llit tenen sexe de debò, sexy, calent, boig, passional, tendre, dur, suau, ràpid, lent, tàntric… I si veus l’apartat de pràctiques sexuals, veuràs que hi ha mil maneres d’enrotllar-se, experimentant descobriràs les que més t’agraden.

Tampoc és cert que una faci de noi i una altra de noia, tot això són rumors, mites masclistes i lesbofòbics. Les relacions lesbianes no són una còpia de les relacionis heterosexuals, són diferents, úniques, i no té per què haver-hi rols, i si els hi ha, poden ser intercanviables.stop-lesbofobia-lesbiana-homofobia-LGTB-Sarah-Abilleira-Ponte-en-mi-Piel

També hauràs sentit que això és solament una fase, que se’t passarà amb el temps. No és una qüestió d’un moment, ni d’immaduresa, ni de ganes de cridar l’atenció. És possible que el teu desig canviï, però també és molt probable que siguis lesbiana la resta de la teva vida perquè així és com ets feliç.

Prevenció de riscos: salut sexual i afectiva i relacions abusives

Les relacions entre dones no estan lliures de riscos, per tenir relacions sanes basades en el respecte cap a tu mateixa i l’altra, s’ha de posar cap. Aquí tens alguns consells sobre com cuidar-te a tu i a la/es teva/es relació/ns.

  • SALUT SEXUAL I AFECTIVA

La sexualitat lesbiana és molt rica i diversa però hi ha un tabú molt gran a la societat, la majoria de les vegades la gent no sap “què fan les lesbianes al llit”, això és perquè existeix una visió molt reduïda de la sexualitat en general. Però la sexualitat és una manera de sentir plaer i donar-ne, de comunicar, d’experimentar… cada noia és un món, a cadascuna de nosaltres ens agraden coses diferents. Parlar, preguntar, aprendre a expressar el que vols, experimentar i tenir curiositat són els únics manuals fiables.

Quan parlem de salut sexual ràpidament ens vénen al cap les ITS (Infeccions de Transmissió Sexual) i podem pensar que en la sexualitat lesbiana no existeixen o el risc és quasi inexistent. Això és fals! Es basa en la creença patriarcal de que només hi ha contagi en la penetració penis-vagina i com les lesbianes això no ho fem, no ens hem de protegir.

Recorda que és important:

COMUNICAR-SE AMB LA/ES PARELLES SEXUALS: parlar obertament de la reducció de riscos, expressar les necessitats respecte el tema, fer propostes concretes i posar límits, pactar els mitjans de prevenció de riscos,…sexo lesbianas
RENTAR-SE LES MANS i les JOGUINES SEXUALS!!
ÚS de GUANTS
ÚS de QUADRATS DE LÀTEX
ÚS de CONDONS

Per cuidar la nostra salud sexual hem de tenir en compte les ITS, però també hem de conèixer els nostres límits, què volem fer, amb qui, quan i com. I respectar els límits que ens posin. A més a més hem de tenir cura del nostre cos (ningú ho farà millor que tu!): mantenir una bona higiene, estimar-lo tal i com és, fer revisions ginecològiques de forma periòdica*, cuidar la nostra autoestima… Hem de ser responsables de nosaltres mateixes.

*Consells per comunicar-te amb la teva ginecòloga o ginecòleg
Sovint ens podem sentir incòmodes amb les/els professionals de la salut quan anem a una revisió ginecològica ja que és molt probable que ens facin preguntes que s’allunyen de la nostra realitat com a lesbianes. En la majoria de casos donen per descomptat que qualsevol noia o dona que entra per la porta de la seva consulta és heterosexual, té/tindrà parella estable i monògama, només té/tindrà pràctiques amb penetració vaginal i està preocupada pel risc d’embaràs associat a aquesta pràctica. Aquesta visió de la sexualitat de les dones és molt parcial i irreal!!

Cal tenir clar que totes tenim la llibertat de mantenir relacions amb qui vulguem, amb el nombre de gent que vulguem i de la forma que vulguem. A més tenim el dret d’ésser informades de forma objectiva sobre els riscos de cada pràctica sexual i de fer-nos revisions generals periòdiques. Ningú té dret a jutjar-nos moralment, a fer comentaris discriminatoris o a dir-nos que el que fem està bé o malament…

Nosaltres decidim amb qui anem al llit, quan, quants cops i com… Això no és cosa de la ginecòloga o el ginecòleg, així que no hauria de fer comentaris de caràcter moral… i si ho fa, caldrà que li recordem que no és el seu assumpte i que es limiti a parlar en termes de salut. Tenim el dret a preguntar sobre la nostra salut sexual, la prevenció d’ITS… I la ginecòloga o ginecòleg té el deure de tenir tota la informació objectiva disponible.

  • RELACIONS ABUSIVES

La violència en les relacions és una realitat social, lesbianes, dones bisexuals o persones trans no són una excepció doncs també poden viure violència a les seves relacions. El fet que la violència en les relacions sigui un tabú fa difícil per a les lesbianes, bisexuales i les persones trans el nomenar-la. Sovint, lxs amigxs se senten perdudes en com poden recolzar o ajudar.

Què puc fer si en la meva relació hi ha violència?

Si notes que no et sents segura en la teva relació, que tens por de la teva companya, que creus que has de comportar-te amb cura
amb ella “per a que no passi res” poden ser senyals que a la teva relació hi ha violència.

Pren-te la teva percepció seriosament i explica-ho a persones de la teva confiança què passa a la teva relació. És important que tinguis suport. Confiar en algú és un pas important per sortir de la dinàmica de violència.
No ets responsable del comportament i la violència d’altres persones. És el teu dret el viure relacions segures en les quals no et vegis danyada o amenaçada ni física ni emocionalment.

Què puc fer si exerceixo violència en les meves relacions?

Si notes que t’estàs passant de la ratlla i que exerceixes violència i no vols que això passi més, has fet un gran pas. Però penedir-se, i disculpar-se, encara que sigui sincerament, no és suficient. Has d’assumir la responsabilitat dels teus actes i de la violència que exerceixes. Has d’acceptar que la teva parella et deixi, o que posi distància fins que puguis mantenir una relació amb llibertat, cura i respecte.

Si vols canviar el teu comportament i donar el primer pas és important que demanis assessorament i suport. Trobaràs solucions als teus comportaments de control si realment desitges canviar i construir relacions lliures de violència.

Com puc adonar-me que està havent-hi violència en la relació d’una amiga?

Com a amiga o coneguda hi ha situacions en les quals primerament puguis intuir que en una relació s’està produint violència o desvaloració. Potser has sigut testimoni de fortes discussions, o te n’adones que la relació no està equilibrada i que les companyes es relacionen de manera despectiva.
Pot passar que parlant en confiança amb amigues et faci l’efecte que a la relació hi ha alguna cosa que falla o que no t’està explicant tota la veritat. Si notes que una amiga cada vegada es retira més pot ser també una senyal que hi ha violència a la seva relació. Lxs amigxs poden ser les primeres i fins i tot les úniques a les quals l’afectada s’atreveixi a parlar sobre la violència en la seva relació. No la deixis sola i actua.

violmujeres2

Si et trobes en alguna d’aquestes tres situacions no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través de la consultoria, et podem ajudar!

L’armari… pel abrics!

A qui li explico? Com? Quan? Què pensaran de mi? Sortir de l’armari és un tràmit que pot ser molt alliberador: començar a ser qui ets sense por ni vergonya, sense mentides o mitges veritats. També te n’adonaràs que moltes persones reaccionaran millor del que pensaves i de cop trobaràs recolzament que no tenies. Sortir de l’armari també és sortir de l’aïllament.

Però també és veritat que no sempre serà fàcil, encara avui dia hi ha gent amb idees i creences sobre el lesbianisme que ens discriminen. Per això has d’estar preparada i buscar sempre la complicitat d’algú de la teva confiança (germanes, cosins, amics, professores…), no t’exposis si no estàs segura, busca qui t’ajudi.
Sovint un dels moments més difícils es dir-ho a la teva família. Aquí tens una guia de AMPGIL (Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes) que potser t’ajuda.

Recorda que aquest és un moment que només tu tries, ningú té dret a dir-te si ho fas bé o malament, ni forçar-te a amagar-ho o a dir-ho. Si tens problemes o necessites ajuda no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres!

Salir del armario

I ara… a gaudir!

No ho oblidis: Ser lesbiana ÉS FANTÀSTIC!!. Anirem penjant totes les notícies, vídeos, llibres i còmics interessants en aquest blog i si vols compartir alguna cosa no dubtis en fer-nos-ho arribar, d’acord?