Dones a les maratons
La primera dona que va córrer a la Marató de Boston explica la seva història.
Va ser dur, la van tractar malament, però des d’aleshores les dones podem participar a les maratons!
Sóc guapa o lletja?
Heu sentit a parlar d’aquesta nova moda que hi ha per les noies de fer-se un vídeo al youtube preguntant a la gent si són boniques o lletjes? Ostres, em va saber molt de greu de debó de veure tantes noies fent aquesta pregunta a no se sap qui en concret… T’imagines que qualsevol persona pugui respondre aquesta pregunta? Persones que no et coneixen, que no saben com ets… res de tu ni dels teus sentiments, de la teva manera de ser… Només aquesta pregunta freda, sóc guapa o sóc lletja? No us sona aquest vídeo a un famós conte que de petites ens explicàven… «Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?…» Fa la sensació que aquestes noies esperen el mateix d’un mirall virtual que pot acabar en judici popular contra elles.
Parlava d’aquest mateix vídeo l’altre dia en un taller amb un grup de noies (us saludo des d’aquí!! ;), i ens posàvem molt tristes pensant en la crueltat de tot plegat. I reflexionàvem juntes què difícil és sentir-se bé amb el nostre cos… totes tenim complexes per una cosa o per l’altra! Què injust… i el pitjor de tot és que ens culpabilitzem per aquests complexes, la gent ens diu «és que et deixes influenciar massa!», «és que no tens prou personalitat…!». Ens preguntàvem, com és que la majoria de noies tenim aquesta por de no ser guapes?
La resposta surt fàcil oi? Tota una vida dient-nos que només tenim valor si som boniques, i que només hi ha una manera de ser bonica en el món, que és la que ens fiquen al cap des que som ben petites… Doncs comencem a estar fartes! Reivindiquem que hi ha milions de maneres de ser boniques, tantes com noies hi ha en el món. Que estem fartes de sentir complexos, de que ens critiquin pel nostre aspecte i que, a part de boniques, les noies som milers de coses interessants, cadascuna amb la nostra personalitat. Que ningú et vengui la moto, SOM TOTES GUAPÍSSIMES TAL I COM SOM!!!!
Us deixo amb una nova versió de les princesses de conte, creem nous referents reals per a tothom!!
Recordeu que La Lore també intenta ajudar al professorat…
Us refresquem els últims materials adreçats a professorat:
ATUREM L’ASSETJAMENT LGBTFÒBIC!
Sabies que l’estudi “Experiències escolars a Catalunya d’adolescents Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals i d’adolescents fill i filles de Famílies Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals” de l’Institut Català d’Estudis de la Violència (2009) ha constatat que el 34’3% dels i les escolars gais i lesbianes que va patir assetjament no ho va explicar a ningú? Que només un 11’4% va recórrer a la família i un 2’8% al tutor/a?
Segons l’Informe “Acoso escolar y riesgo de suicidio por orientación sexual e identidad de género: Fracaso del sistema educativo” (2013) de la FELGTB, el 17% dels i les joves que pateixen assetjament escolar LGTBIfòbic arriba a atemptar contra la seva vida…
Aquestes xifres parlen d’una realitat molt estesa, que afecta una gran part dels i les adolescents LGBT. És per això que la nostra entitat estem fent des de fa anys formacions per a professorat i famílies sobre diversitat sexual i de gènere, claus per a l’empoderament, eines per a acompanyar, per a prevenir la discriminació i l’assetjament als centres educatius, i també, donar a conèixer recursos útils per a la intervenció.
Podeu trobar nombrosos recursos, audiovisuals i bibliogràfics a la nostra web: http://candela.cat
Us deixem un vídeo fet per un adolescent Nord-americà, Jonah Mowry, fa uns anys, explicant la seva experiència de bullying homofòbic. Aquest testimoni, molt dur i emotiu, és molt valuós perquè es va convertir en un vídeo viral i va trobar el suport d’adults LGBT i altres joves en la mateixa situació, a diferents llocs del món. Avui, Jonah és un jove activista gai, resilient, que ha pogut enfrontar-se a l’assetjament i construir la seva autoestima i una vida plena d’amistats i somnis.
Estudiants amb faldilla
Aquesta notícia explica el cas d’un@s estudiants que van anar al col·legi amb faldilla en solidaritat amb la seva companya transgènere que havia sigut discriminada per aquest fet.
No sabem com ha acabat la història, però el col·legi s’estava replantejant el reglament… 🙂
I visqueren felices. Relats de lesbianes, raretes i desviades
Així és titula el llibre de contes de lesbianes amb final feliç escrit per vàries autores que va sortir el passat 28 de juny (dia per l’alliberament LGBTI). Amb aquest títol provocador, és una crida a la creació de referents positius literaris lèsbics. Us convidem a veure el booktrailer i a llegir aquesta petita ressenya, desitjant que us entrin unes ganes ferotges de llegir-lo! Alguns dels contes són històries de lesbianes a l’institut i n’hi ha que estan escrits per noies moolt joves!
La literatura lèsbica escrita al llarg de la història és pràcticament nul·la o pren forma de tragèdia. Aquest fet contribueix a la invisibilitat que les lesbianes patim i a la creació d’un imaginari negatiu. La nostra sexualitat, els nostres cossos, la nostra vida no apareixen representats a la literatura i, quan ho estan, és a través de drames, de relacions tortuoses, d’infelicitat i de suïcidis. Aquest silenciament no és fruit de l’atzar sinó més aviat del perill que les lesbianes representem: la demostració que una dona sense un home és com un peix sense bicicleta.
De la necessitat de canviar aquesta situació, va sorgir «I visqueren felices…». El projecte convidava lesbianes, trans i dones en general de totes les edats a escriure contes, fotonovel·les, contes il·lustrats o còmics amb tres condicions bàsiques: que hi apareguessin personatges lèsbics, que tinguessin un final feliç i que estiguessin escrits en català.
