El passat divendres 26A va ser el dia de la visibilitat lèsbica, ho sabíeu? Doncs ara ja ho sabeu! I també cada vegada ho sap més gent, perquè històricament hi hagut una invisibilització molt gran de les lesbianes, sabeu allò de… «No som amigues, ens mengem el cony.»?
És que al fet que tenir una sexualitat activa sempre ha semblat del terreny masculí, se li suma que molts cops s’infantilitzen o s’invisibilitzen les relacions sexuals entre lesbianes.
Us deixo aquí un parell de vídeos sobre el tema: el primer és un vídeo que hi han participat joves dels grups del Programa d’Atenció Socioeducativa «A partir del carrer» dels districtes de Sants i Les Corts de Barcelona així com del «Grup de Joves LGTB i aliats» de Vilanova i La Geltrú. Felicitats pel projecte!
I el segon és un altre vídeo ben bonic en què s’interpel·la a l’heterosexualitat… feu-vos aquestes preguntes i vejam què us semblen!
Txa txaaaaan…: SEX EDUCATION! He vist la primera temporada i estic esperant la segona!!! Ja l’has vist?!!
A mi m’ha agradat molt. Aquesta sèrie anglesa de comèdia dramàtica ens mostra les “moltes” situacions quan ens trobem, en plena adolescència, amb “la SEXUALITAT” i tots els seus entramats. Otis, que és el fill d’una Terapeuta-sexual, es troba en una situació un tan curiosa, ha d’aconsellar un noi sobre un “problemilla” que té. Otis ho fa tan bé que no sap ni com, es converteix en el terapeuta-sexual de les companyes i companys de l’institut. Ja m’agradaria a mi tenir una consultoria així al meu institut! Però sobretot aquesta sèrie m’anima a poder parlar més obertament de sexualitat! Estic cansada d’haver de fer veure que no em masturbo i de veure com els nois també han de demostrar que són uns cracks de la sexualitat.
A partir de les seves sessions, anem coneixent als personatges, cadascú amb les seves històries; expectatives, frustracions, inseguretats, pors, dubtes i tota la infinitat d’experiències que podem travessar amb la sexualitat.
Descobrim en cada capítol temes que ens afecten; la primera vegada, encara no ho has fet?!!!, hi ha pressió?; la masturbació!!!; relacions LGTBIQ i algunes situacions en les quals ens trobem per haver sortit de l’armari; noies, quin és el nostre plaer?, sabem el que ens agrada?, ho expressem?, quines són les conseqüències que vivim per expressar lliurement la nostra sexualitat?!!!!; Fantasies sexuals?, que és això!!!!!; somnis eròtics?, mullar el llit, que dius?!!! Maternitat en l’adolescència, interrupció de l’embaràs; etc.
No fem més espòiler, espero que també ús agradi.
Aquí el link d’un moment de la sèrie que m’ha agradat!!! Està en anglès però no patiu que el missatge principal s’entén molt bé i justament té a veure amb sexualitat i xarxes socials un tema que també m’interessa molt!
Visca la sororitat ( o sigui la solidaritat entre noies ) perquè després ens diguin que entre nosaltres només som rivals!
Mireu aquest vídeo! M’ha semblat tan cuquiiiiii! I a part de boniquet m’ha fet sentir identificada en algunes coses!
És fàcil dir-li algú que ens agrada? Els nervis ens traeixen i el cos no respon? I és que davant d’una sensació d’atracció ens poden passar tantes coses! Crec que les mítiques papallones a la panxa estan una mica idealitzades, no creieu? Algunes sensacions intenses com aquestes a vegades també ens poden fer passar-ho malament…! Ho heu compartit amb altres persones? Feu-ho i ja veureu que al cap d’una estona acabareu rient! Poder-te riure de tu mateixa és una gran estratègia perquè al final descobrirem que les pors sovint poden ser les mateixes o semblants: hauré fet molt el ridícul?, s’haurà fixat amb mi?, li agradaré?, què pensarà de mi?, s’haurà adonat que m’han caigut les coses a terra?, què pensarà la resta de la classe?, ah! però… què hi pinta aquí la resta de la classe? Doncs sí, la resta de la classe també hi pinta, ja que l’ambient i les reaccions dels altres ens poden influenciar a sentir-nos més lliures per viure allò que sentim. A mi em sembla que el protagonista del vídeo no només passava nervis per la imatge que pogués donar cap a l’altre noi sinó que també hi havia una por a les opinions del grup. I és que ja sabem que si haguessin sigut una noia i un noi les miradetes no hagueren sigut les mateixes… És que encara no ens ha quedat clar que les identitats sexuals i de gènere són tan diverses com persones al món? Pensa en el teu institut… creus que és fàcil ser LGTBI a la teva classe? No val la resposta de «en aquest institut no hi ha lesbianes, gais, trans, intersex, bi…», saps per què?, doncs perquè posaria la mà al foc que no pot ser veritat! I si això és el que penseu vol dir que hi ha tanta LGTBIfòbia que ningú s’atreveix a sortir de l’armari! Així que sigui quina sigui la teva preferència sexual és responsabilitat col·lectiva fer un espai amable i amigable (de veritat, no només postureo i després criticar a l’esquena eh!) cap a les identitats no normatives. Sí! Al teu institut també!
Bon any! Com han anat aquestes festes nadalenques? I parlant de festes… L’altre dia vaig trobar aquest vídeo i vaig dir… el sexisme de festa? És que està per tot arreu o què? El vaig mirar i vaig entendre-ho tot: Ui sí, això em va passar un dia a mi… ui, això li va passar a la meva millor amiga… ui! i això vaig sentir que li havia passat a l’amiga de la meva amiga… En fi, que sí: hem de seguir lluitant per poder gaudir de manera segura del nostre oci. Però… d’on surten aquestes complicitats masclistes que estan per tot arreu i també van de festa? Doncs el vídeo ho explica molt bé: quan algú es creu amb el dret d’envair el teu espai mentre estàs ballant, quan s’interpreta una mirada com una voluntat absoluta de mantenir relacions sexuals, quan es pensa que si estic sota els efectes de l’alcohol o altres substàncies és el millor moment per tirar la canya, quan s’insisteix, quan un «no» s’entén com un «sí» i en definitiva totes aquelles actituds que poden convertir-se en una agressió. Així que proposo que siguin tots els còmplices del patriarcat que es revisin si lliguen d’una manera sana o no! Que jo la meva energia la necessito per a la pista de ball! Perquè com deia la feminista Emma Goldman: SI NO PUC BALLAR NO ÉS LA MEVA REVOLUCIÓ!
Deures per aquestes vacances de nadal!! Però no pateixis que aquests són deures dels què molen! Avui us volem presentar un blog que es diu «EL KIT DEL PLAER«, amb aquest nom tan suggerent no us en estareu de fer-li una ullada oi?! Què hi posaríeu dins del vostre Kit del plaer? Ja veureu que us vindran moltes idees després de xafardejar aquest blog i si també et venen més preguntes doncs benvingudes siguin perquè per això s’ha creat. Les companyes de SIDA STUDI ens presenten un munt d’informació super útil per a les nostres relacions. Darrera de cadascun d’aquests dibuixos divertits i cridaners ens expliquen moltíssimes coses sobre el plaer, la salut sexual, les ITS (infeccions de transmissió sexual), la diversitat sexual. Aviam si així entre unes i altres destruïm d’una vegada per totes aquests grans mites que ens volen vendre fum en quant a les relacions amoroses, que ens fan creure que les coses només són d’una manera, ens posen la por al cos a l’hora d’explorar la sexualitat i el més important: no ens ensenyen a cuidar-nos.
La sexualitat és per gaudir-la, i per gaudir-la vull cuidar-me i que em cuidin! Així que us convidem a que navegueu a través d’aquest blog i pugueu quedar-vos amb tot allò que us serveixi. Perquè no naixem apreses i sobretot perquè mai deixem d’aprendre! Apa, doncs us deixo que vaig a preparar el meu Kit del plaer per aquestes vacances de Nadal! Jo em vull endur: un gorro de llana perquè no se’m congelin les idees, uns guants i barreres de làtex (que potser no abriguen gaire però em poden ser útils per moltes altres coses), alguna experiència nova, molta comunicació i autoescolta, uns preservatius, unes bones amigues, oli de massatge, un bon sac de dormir, un somni eròtic d’hivern, moments d’intimitat amb mi mateixa… ah! i no em puc oblidar el més important: l’autoestima! Perquè jo soc així! Aquí o allà, al poble o a la ciutat, a l’estiu o a l’hivern!
Us en recordeu que fa un temps vam parlar de les sèries que molen? Doncs ara us volem parlar d’una altra sèrie que per qui no l’hagi vist l’ha recomanem moltíssim i no et deixarà indiferent! Es diu «Por trece razones» i a través de 13 episodis la protagonista Hanna Baker ens explica la seva història. Una història en la que des del principi ja se’ns anuncia un tràgic final… I estareu dient… i això mola? No, però la sèrie té el gran mèrit de fer-nos posar més consciència a la complexitat de temes com el bullying i a la vegada la relació amb les violències masclistes que podem rebrer des de ben joves.
Entre cintes de cassette (sí sí! Cassette!) i escapades nocturnes en bicicleta amb en Clay (un personatge clau de la sèrie) farem un recorregut que ens portarà a racons inesperats del passat i el present que ens ajudaran a entendre tot allò que ha fet que la vida de la Hanna es torci fins a portar-la a traspassar l’abisme de la vida. Coneixerem cada cop més a fons tots els personatges en la seva diversitat, les seves realitats familiars, els seus secrets més íntims, les seves misèries i com d’una manera o una altra formen part de la història de la Hanna. I és que com molt bé ens mostra també aquesta sèrie, quan parlem de bullying no podem pensar que és únicament un problema aïllat d’adolescents: què hi diuen les professores? I les famílies? Ha de treballar-hi tota la comunitat educativa!
Ja sabem que no sempre és fàcil anar a l’institut i com ens diu la protagonista “a vegades t’agradaria poder pitjar un botó i que el temps passés endavant” però el curs tot just està començant i podem aprofitar per repensar-nos taaaaaaantes coses… Què dóna popularitat a la meva classe? Són les mateixes coses pels nois que per a les noies? Quin paper hi tinc jo en tot això?
Cal saber abans de veure aquesta sèrie que hi ha escenes de violència sexual molt explícites, tot i així us animo a veure-la i a buscar estratègies per combatre aquesta societat assetjadora!
