Txa txaaaaan…: SEX EDUCATION! He vist la primera temporada i estic esperant la segona!!! Ja l’has vist?!!
A mi m’ha agradat molt. Aquesta sèrie anglesa de comèdia dramàtica ens mostra les “moltes” situacions quan ens trobem, en plena adolescència, amb “la SEXUALITAT” i tots els seus entramats. Otis, que és el fill d’una Terapeuta-sexual, es troba en una situació un tan curiosa, ha d’aconsellar un noi sobre un “problemilla” que té. Otis ho fa tan bé que no sap ni com, es converteix en el terapeuta-sexual de les companyes i companys de l’institut. Ja m’agradaria a mi tenir una consultoria així al meu institut! Però sobretot aquesta sèrie m’anima a poder parlar més obertament de sexualitat! Estic cansada d’haver de fer veure que no em masturbo i de veure com els nois també han de demostrar que són uns cracks de la sexualitat.
A partir de les seves sessions, anem coneixent als personatges, cadascú amb les seves històries; expectatives, frustracions, inseguretats, pors, dubtes i tota la infinitat d’experiències que podem travessar amb la sexualitat.
Descobrim en cada capítol temes que ens afecten; la primera vegada, encara no ho has fet?!!!, hi ha pressió?; la masturbació!!!; relacions LGTBIQ i algunes situacions en les quals ens trobem per haver sortit de l’armari; noies, quin és el nostre plaer?, sabem el que ens agrada?, ho expressem?, quines són les conseqüències que vivim per expressar lliurement la nostra sexualitat?!!!!; Fantasies sexuals?, que és això!!!!!; somnis eròtics?, mullar el llit, que dius?!!! Maternitat en l’adolescència, interrupció de l’embaràs; etc.
No fem més espòiler, espero que també ús agradi.
Aquí el link d’un moment de la sèrie que m’ha agradat!!! Està en anglès però no patiu que el missatge principal s’entén molt bé i justament té a veure amb sexualitat i xarxes socials un tema que també m’interessa molt!
Visca la sororitat ( o sigui la solidaritat entre noies ) perquè després ens diguin que entre nosaltres només som rivals!
Aquests dies s’ha parlat molt de la violència sexual a partir de la injusta sentència masclista pel cas de «la manada». N’hi ha per posar el crit al cel i molt més! Sí, em fa ràbia! Però també em fa ràbia pensar que ara la gent es posa les mans al cap amb tot això però després no es volen veure les situacions d’assetjament que també podem patir de manera més quotidiana. Mirant el twitter he trobat que les noies d’un institut es van empoderar i van començar a parlar d’aquestes experiències. Llegiu, llegiu! Seguiu tot el fil! a mi m’han vingut ganes de fer el mateix a la meva classe. I a vosaltres?
Aquest 8 de març és més que un 8 de març! Per si no fos prou celebrar el dia de la dona treballadora he sentit que aquest any s’hi suma la VAGA FEMINISTA! Uauuu…! Però exactament què vol dir això? Doncs sembla que en aquesta vaga no només es pretén que s’aturin les botigues, fàbriques i empreses sinó que la vaga tingui en compte també totes aquelles feines més invisivilitzades com pot ser tots els treballs de cures que molt sovint recau el seu pes principal en les dones. Perquè hi ha coses que només que es deixessin de fer un sol dia el món s’aturaria i de veritat!
I jo? Què puc fer com adolescent en aquesta vaga? Una opció a partir de 3r d’ESO és adherir-me a la vaga com a estudiant però si no puc deixar d’anar a l’institut segur que puc ajuntar-me allà amb les meves companyes i decidir de quines coses volem fer vaga aquell dia!
Hola perles! Avui m’he endinsat al youtube i m’he quedat atrapada! Jo no sé vosaltres quantes hores us passeu enllaçant vídeos d’un a l’altre però el què està clar és que si no es posa filtre qui sap quan i què acabes veient! A mi m’agradaria compartir-vos algunes propostes yotuberes què he trobat i que m’encanten! Us imagineu perquè? Doncs sí, jo a lo meu: perquè ens ajuden a seguir-nos empoderant contra el masclisme i reivindiquen la diversitat LGTBI! Visca!
La Psicowoman és una youtubera fresca i intel·ligent que en els seus vídeos ens parla d’un munt de coses relacionades amb la sexualitat, l’amor, les relacions i mil coses al voltant del gènere, sempre des d’una mirada feminista.
Les Queers Avengers són aquest esplèndid grup de joves de A Coruña que van decidir crear aquest canal de Youtube sota el que elles denominen la justícia social, feminisme i activisme arc iris. No us perdeu els seus vídeos on ens desmunten molts tòpics des d’un llenguatge inclusiu i super accessible.
I també us recomano molt que us perdeu una estona pel canal de les Spanish Queens. Un canal on s’han ajuntat diferents youtubers per posar-nos al dia sobre temàtica LGTB.
I això només per començar perquè cada cop són més les persones que fan activisme a través d’aquests canals i ens demostren que no som monstres i que no estem soles!
Bon any! Com han anat aquestes festes nadalenques? I parlant de festes… L’altre dia vaig trobar aquest vídeo i vaig dir… el sexisme de festa? És que està per tot arreu o què? El vaig mirar i vaig entendre-ho tot: Ui sí, això em va passar un dia a mi… ui, això li va passar a la meva millor amiga… ui! i això vaig sentir que li havia passat a l’amiga de la meva amiga… En fi, que sí: hem de seguir lluitant per poder gaudir de manera segura del nostre oci. Però… d’on surten aquestes complicitats masclistes que estan per tot arreu i també van de festa? Doncs el vídeo ho explica molt bé: quan algú es creu amb el dret d’envair el teu espai mentre estàs ballant, quan s’interpreta una mirada com una voluntat absoluta de mantenir relacions sexuals, quan es pensa que si estic sota els efectes de l’alcohol o altres substàncies és el millor moment per tirar la canya, quan s’insisteix, quan un «no» s’entén com un «sí» i en definitiva totes aquelles actituds que poden convertir-se en una agressió. Així que proposo que siguin tots els còmplices del patriarcat que es revisin si lliguen d’una manera sana o no! Que jo la meva energia la necessito per a la pista de ball! Perquè com deia la feminista Emma Goldman: SI NO PUC BALLAR NO ÉS LA MEVA REVOLUCIÓ!
Us en recordeu que fa un temps vam parlar de les sèries que molen? Doncs ara us volem parlar d’una altra sèrie que per qui no l’hagi vist l’ha recomanem moltíssim i no et deixarà indiferent! Es diu «Por trece razones» i a través de 13 episodis la protagonista Hanna Baker ens explica la seva història. Una història en la que des del principi ja se’ns anuncia un tràgic final… I estareu dient… i això mola? No, però la sèrie té el gran mèrit de fer-nos posar més consciència a la complexitat de temes com el bullying i a la vegada la relació amb les violències masclistes que podem rebrer des de ben joves.
Entre cintes de cassette (sí sí! Cassette!) i escapades nocturnes en bicicleta amb en Clay (un personatge clau de la sèrie) farem un recorregut que ens portarà a racons inesperats del passat i el present que ens ajudaran a entendre tot allò que ha fet que la vida de la Hanna es torci fins a portar-la a traspassar l’abisme de la vida. Coneixerem cada cop més a fons tots els personatges en la seva diversitat, les seves realitats familiars, els seus secrets més íntims, les seves misèries i com d’una manera o una altra formen part de la història de la Hanna. I és que com molt bé ens mostra també aquesta sèrie, quan parlem de bullying no podem pensar que és únicament un problema aïllat d’adolescents: què hi diuen les professores? I les famílies? Ha de treballar-hi tota la comunitat educativa!
Ja sabem que no sempre és fàcil anar a l’institut i com ens diu la protagonista “a vegades t’agradaria poder pitjar un botó i que el temps passés endavant” però el curs tot just està començant i podem aprofitar per repensar-nos taaaaaaantes coses… Què dóna popularitat a la meva classe? Són les mateixes coses pels nois que per a les noies? Quin paper hi tinc jo en tot això?
Cal saber abans de veure aquesta sèrie que hi ha escenes de violència sexual molt explícites, tot i així us animo a veure-la i a buscar estratègies per combatre aquesta societat assetjadora!
