La idea que la sexualitat ha de ser perfecta d’entrada, fluir espontàniament com per art de màgia és per culpa de la influència que tenen sobre nosaltres el porno o les pelis romàntiques, en les que màgicament dos es coneixen i el següent que veiem és la parella (hetera) al llit corrent-se alhora, amb el llençol per sobre, emmm no! La vida no és així! Ni de conya! La gent quan ens enrotllem pot ser que ens posem nerviosxs, que ens entri la risa tonta, si és la primera trobada amb algú pot ser que anem una mica perdis, hi ha dies que triguem més a corre’ns, altres gens, hi ha dies que ens sentim més connectadxs que d’altres amb la nostra parella sexual, total que la sexualitat és una mica més complexa que a les pelis, però també molt més divertida i gustosa! I en tot això, la comunicació és la clau que ens ajudarà! Saps com abordar-la?

Parlem!:

Per poder comunicar el que ens agrada o no a la nostra parella sexual (sigui una relació estable, esporàdica, o la forma que tingui) primer hem d’aprendre a escoltar-nos a nosaltrxs mateixes. Això pot sonar a frase feta o una cosa fàcil de fer, però no et pensis eh! Ningú ens ensenya a observar el nostre plaer, descobrir el nostre erotisme, fantasies, zones del cos que més ens exciten… diria que al contrari! A les noies se’ns ensenya que el nostre cos és tabú, una cosa a amagar, a no tocar, o sinó directament que la nostra funció en la sexualitat heterosexual és la de donar plaer als nois. I als nois se’ls fa creure que el seu plaer és bàsicament el mete-saca i, si m’apures, una mica dels famosos i mal anomenats «preliminars» i p’alante. O sigui, que dedicar estones a connectar amb el nostre plaer, cos, genitals, imaginació, etc., per una banda, ens donarà plaer i per l’altre ens donarà pistes del que volem o no, del que ens mola més o menys…

Avantatges de comunicar-se:

Sí, pot fer molt de corte, ho sé! Però que preferim? Un momentet de vergonya o passar per alt el nostre benestar mentre estem amb algú? A més això és com el rascar, quan comences no pots parar!, la primera vegada que li diem a algú què ens agrada que faci o que el que està fent no ens acaba de molar, fa pal, però quan veus que funciona, que l’altrx també agraeix no estar fent el panolis amb algo que no t’agrada o que li dónes pistes del que et fa plaer, es va sentint més segurx i la trobada va molt millor! Callar-nos no excita a l’altre i sobretot ens fa saltar-nos els nostres límits de plaer/malestar.
De debò, hi ha un munt d’estudis que demostren que la comunicació en l’àmbit sexual millora moltíssim l’experiència! «La satisfacció de les relacions sexuals és directament proporcional a la qualitat de la comunicació sexual que existeixi». A més us podeu fer unes rises i generar molts moments de complicitat emocional!

En quin moment?

Una proposta és explicar-li a la teva parella sexual en algun moment que estigueu xerrant per què creus que és important parlar sobre sexe amb ella, sobre les pràctiques que us agraden, així teniu ja una conversa sobre el tema abans i no us pilla desprevingudxs en el moment. Potser prefereixes parlar-ne abans de posar-vos’hi, o potser t’animes més a comentar durant la trobada sexual. Inclús podeu fer «cites temàtiques» en les que anar a un parc o prendre algo i treure temes com «que t’agrada més que et faci?, que no t’agrada gens?, quina és la teva fantasia sexual recurrent? Si és una trobada esporàdica amb algú pots tirar de l’humor que ja sabem que és molt sexy!

Com?

Amb carinyu, delicadesa, atenció, humor…..sempre que la relació estigui sent de bon rollo, digue’m les coses tal com ens agradaria que ens les diguessin a nosaltres. Ah!, per cert!, hem de tenir en compte que comunicar-se és per les dues bandes! Vull dir que també significar estar receptives a escoltar els comentaris dels altres. Sempre tenint present que l’objectiu és que gaudim totxs al màxim! yeaaaa.

 

La Lore