Dret a la vida

Totes les dones tenen dret a que es preservi la seva vida. La mortalitat materna és “la defunció de la dona durant l’embaràs o en un termini de 42 dies després d’acabar l’embaràs, independentment de la durada o del lloc de l’embaràs, per qualsevol causa relativa a l’embaràs o agreujada per aquest o per la forma com s’ha atès, però no per causes accidentals o incidentals”

En tot allò relacionat amb la seva vida sexual i reproductiva, tota persona té dret a pensar i obrar lliurement. La llibertat de pensament sobre salut sexual i reproductiva no ha de veure’s limitada per les idees de tipus religiós, filosòfic o cultural

Totes les dones tenen dret a que es preservi la seva vida. La mortalitat materna és “la defunció de la dona durant l’embaràs o en un termini de 42 dies després d’acabar l’embaràs, independentment de la durada o del lloc de l’embaràs, per qualsevol causa relativa a l’embaràs o agreujada per aquest o per la forma com s’ha atès, però no per causes accidentals o incidentals”

Entre els factors comuns associats a aquestes defuncions figuren: l’absència de personal de salut qualificat durant el part; la falta de serveis capaços d’assegurar una atenció obstètrica d’urgència i de respondre a les complicacions relacionades amb els avortaments insegurs i la ineficàcia dels sistemes de derivació de pacients.

Cada any queden embarassades 210 milions de dones, de les quals uns vuit milions pateixen complicacions potencialment mortals relacionades amb l’embaràs, que en molts casos provoquen malalties i discapacitats prolongades.

Existeixen àmplies diferències –en proporció d’1 a 100– en el risc de l’embaràs entre dones de països rics i pobres, i aquesta diferència és la més alta entre tots els indicadors de salut pública que vigila l’OMS. El risc al llarg de tota la vida d’una dona d’Àfrica Occidental de morir a causa de l’embaràs o del part és d’1 de 12; a les regions desenvolupades, aquest risc es d’1 de 4.000.