UNA PELI:
20th Century Woman:
Si alguna actriu ens agrada és la Elle Fanning!! I en aquesta pel·lícula fa un paper super bo! És l’any 1979. Ambientada a Califòrnia ens explica la vida d’un noi adolescent, la mare del qual, Dorothea Fields (Annette Bening), està molt preocupada per la seva educació. Vol que el seu fill Jamie de 15 anys (Lucas Jade Zumann) tingui uns bons referents de dones. Dorothea sol·licita l’ajuda de dues amigues: Abbie (Greta Gerwig), una artista de punk d’esperit lliure que viu com a convidada a la casa dels Fields i Julie (Ella Fanning), la intel·ligent veïna. Ens encanta la barreja entre humor i sensibilitat i sobretot veure la relació que el Jamie va fent amb les dones i els canvis que això li porta a la vida.
UN CÒMIC:
Persèpolis
Aquest còmic té ja una pila d’anys! Si ja l’havies llegit, sempre és un bon moment de rellegir-lo i si en canvi no l’havies llegit mai… en serio a què esperes????
Persépolis és la història autobiogràfica de la iraniana Marjane Satrapi, la història de com va créixer en un règim fonamentalista islàmic que l’acabaria portant a abandonar el seu país. El còmic comença a partir de l’any 1979, quan Marjane té deu anys i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d’un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del sha de Pèrsia a Iran i dóna pas a una república islàmica.
A més de diferenciar-se dels altres nens per haver estat educada a l’estil occidental dins d’una família de classe alta i per uns pares d’ideologia progressista i partidaris de l’islamisme moderat, «Marji» (com la coneixerem al principi de la història) també té una considerable inquietud intel·lectual per a una nena de la seva edat i notable imaginació que la porta a mantenir converses amb Déu -al qual troba una curiosa semblança amb Karl Marx- o somiar amb arribar a ser algun dia l’última profeta que segueixi els passos de Jesús i Mahoma.
Marji és fantàstica i t’enamores d’ella des que és petita però també del seu esperit punk d’adolescent i jove. Els dibuixos de traç senzill són molt i molt expressius i el millor? També hi ha la pel·lícula
I UNA SÈRIE!
Atípico
Sam és un noi de 18 anys diagnosticat amb trastorn de l’espectre autista que, com és bastant intel·ligent, ha après eines per a interactuar adequadament amb els altres. Sam ha decidit que és el moment d’experimentar les seves primeres relacions sexuals. Tota la seva família ha d’adaptar-se a la nova situació, veient com Sam cada vegada es torna més independent.
PROS DE LA SÈRIE:
– Parla amb força naturalitat de la sexualitat i surt dels esquemes avorrits de l’amor romàntic. Presentant la sexualitat amb sensibilitat però sense sensibleria… m’explico??
– El personatge principal, el Sam, té un diagnòstic de l’espectre autista, i no és habitual tenir protagonistes així. Així que igual té patinades però s’agraeix un munt la diversitat!!
– Mai és representa persones diverses com a persones sexuals i amb desig, m’ha semblat super empoderador que parlin de joves amb TEA I AMB SEXUALITAT!!!
CONTRES DE LA SÈRIE:
– A nivell de gènere està força bé però segueix reproduint un munt d’estereotips que ja cansen mooolt (no vull fer spoilers, però a veure si n’identifiques algun!)
– Tot i ser una sèrie valenta que aposta per mostrar la realitat del TEA seli fan moltes crítiques a com han “romantitzat” el personatge. Sembla que han fet una representació “normalitzada” que ens ajudi a les persones “normals” a acostar-nos a aquesta realitat. Potser no calia no?? Ens hagués agradat més una representació més realista del que és el personatge… A veure si a la propera!!!
