NO M’HO PUC CREURE

No hi ha activitats de noies ni de nois, cada persona decideix el que li agrada fer. Els estereotips de gènere són unes normes que funcionen en la nostra societat i que serveixen per decidir què pot o no pot fer cada persona segons el seu sexe. Segur que heu escoltat que els homes han de ser forts, valents, arriscats i les dones dolces, passives, cuidadores. Us ho creieu? Que no et mengin el coco! Cadascuna de nosaltres decideix el que li agrada i el que no i ningú ens pot criticar per això.

Les dones són lliures per vestir-se com vulguin i caminar per on els doni la gana i com se sentin més còmodes. Si un home molesta a una dona no és un problema d’ella ni de la seva roba, sinó d’una mentalitat masclista que es creu amb el dret de sobrepassar els límits d’una dona. Això ocorre sovint i és una de les formes del masclisme que vivim les dones cada dia, quan anem pel carrer, a la discoteca, quan passem prop d’un grup de nois, quan anem de nit. El carrer també és de les dones!! Així que no dubtis a demanar ajuda a altres persones al carrer o buscar el suport de les teves amigues i amics. I si presencies una situació masclista, no miris cap a un altre costat, és un compromís de tots i totes.

Et sembla bruta la sang que et surt quan caus, o quan et talles? La regla és un signe de salut, és un mecanisme de neteja i sanejament. Durant la regla pots fer les mateixes coses que fas habitualment, córrer, nedar, tenir relacions sexuals, fer maionesa … Pot ser que abans o durant la regla et sentis més cansada, irritada, sensible, amb dolors… no et tallis i aprofita la fluixera per cuidar-te, descansar, relaxar-te, acaronar-te … el ritme que ens imposen és el masculí, però aquest no ha de ser ni el nostre ni l’únic. Pots utilitzar el mooncup per evitar els tampons que contenen substàncies tòxiques.

http://www.mooncup.co.uk

La sexualitat és una combinació única en cada persona. Neix amb nosaltres, evoluciona a mesura que creixem i no s’acaba mai, té a veure amb la nostra capacitat de sentir, experimentar, comunicar i viure el plaer tant amb nosaltres com amb altres persones. Les relacions sexuals requereixen aprenentatge i sobretot descobrir què m’agrada, què no, en quin moment, de quina manera … saber comunicar el que vols, saber dir que no al que no et ve de gust (ara no, amb tu no, d’aquesta forma no, aquesta proposta no).

Holaaaaa? Que estem a l’edat mitjana? Aquest estereotip, que ens pot semblar tan passat de moda, segueix estant molt arrelat a la nostra societat. Es basa en la idea masclista que si a un noi li entra una noia, ell no és prou home; i al contrari, una noia que pren la iniciativa és vista com una guarra, massa interessada en el sexe. I sembla que avui dia encara es jutja les noies per això.
Aquests estereotips de gènere ens fan mal perquè no deixen que ens relacionem amb prou llibertat. T’has preguntat mai si tens aquesta creença, tu? Realment creus que el món ha de ser així de quadriculat? A vegades, reproduïm situacions i idees sense haver-hi pensat gaire. Si reflexionem una mica més, veurem que aquest prejudici no té cap sentit.
A més, què passa quan són dues noies o dos nois els que lliguen? Qui fa què? Un fa d’home i l’altre de dona? Aquestes concepcions que diuen que hi ha d’haver dos rols, el masculí i el femení, són falses i també estan passades de moda.
La realitat és que les persones som diverses, independentment del nostre gènere i de la nostra preferència sexual. Algunes persones són més extravertides i es llancen més fàcilment. D’altres són més tímides. Aquesta diversitat és el que mola i fa que la vida sigui molt més interessant. Així que no deixis que et diguin com has de lligar en funció de qui ets i del que t’agrada!

Aquest mite es basa, d’una banda, en la idea que les persones som absolutament superficials i només ens fixem en les aparences i, d’altra banda, que a tothom ens agrada el mateix tipus de persona. Això és del tot fals!
Les persones som diverses i ens sentim atretes per qüestions ben diverses: pel cos, per l’estil, per l’actitud, pels gestos i per la manera d’actuar, de ser, de fer riure o de viure la vida… Ens poden agradar tantes coses d’algú! Fins i tot nosaltres mateixos podem agradar a molta gent diferent per motius diversos: pel nostre aspecte físic, el nostre estil o la nostra manera de ser.
Fixa’t en les persones que tenen molta facilitat per lligar. Segur que lliguen només pel seu físic?Veuràs que hi ha altres factors que hi intervenen i que són diferents segons la persona. Així que treu-te del cap aquestes històries que no fan més que acomplexar-nos i fer-nos sentir malament i explora quina és la teva manera de ser, perquè el que val és l’autenticitat.

És veritat que a vegades ens fa molta vergonya lligar, i sembla que quan bevem trobem l’empenta necessària per superar-la. L’alcohol ens pot fer sentir més desinhibits i fer-nos pensar que tenim més seguretat, però no hem d’oblidar que també pot fer que no controlem del tot el que fem o el que diem.
Per això, el més probable és que aquesta estratègia no ens doni els resultats esperats. És més, pot tenir l’efecte totalment contrari: potser t’hauràs de penedir d’alguna cosa que has dit o fet (encara que no te’n recordis gaire) o bé correràs el risc de no entendre què vol l’altra persona i, per tant, traspassaràs els seus límits. O potser, l’altra persona traspassarà els teus.
A més a més, si sempre lligues amb «l’ajuda» de l’alcohol, podràs lligar mai sense? O cada vegada serà la mateixa història i hauràs de tornar sempre a la «casella de sortida»? Beure i lligar són activitats diferents. Millor no les barregis. No donen bons resultats! Hi ha altres maneres de superar la vergonya: pots començar dient que ets una persona tímida, parlar d’altres coses fins que et vegis amb cor de fer el primer pas, etc. Busca la teva manera de superar-la! A més, si lligues, t’agradarà no perdre’t cap detall, oi? 😉

Lligar no té un objectiu concret. A vegades, ho farem només per acostar-nos una mica més a algú i, d’altres, voldrem explorar una possible relació sexual o estarem buscant alguna cosa més seriosa. Ho anirem descobrint sobre la marxa! El més important és que ens comuniquem honestament i diguem el que busquem per evitar fer mal l’altra persona o a nosaltres mateixos.
També pot passar que no t’interessi gens lligar. Cap problema! És perfectament normal, i no ets l’única persona que li passa. Hi ha moments en la nostra vida en què tenim moltes ganes de relacionar-nos amb altres persones i, altres vegades, preferim fer-ho només perquè volem ser-ne amics. No et forcis a fer res que no et vingui de gust!
Lligar no és una cosa fàcil. Ens fa sentir moltes emocions i posa en joc aspectes de nosaltres mateixos que normalment no mostrem a la resta de la gent. Això ens pot generar inseguretat i por a ser rebutjats, sentiments que no sempre són fàcils de gestionar.
Recorda que no hi ha cap fórmula màgica, que es tracta de barrejar uns quants ingredients: estil, actitud, sentit de l’humor, molta escolta i talent per interpretar les emocions de l’altra persona… I a partir d’aquí, amb la teva pròpia recepta, aniràs millorant i canviant amb el temps, i veuràs que unes vegades funciona i d’altres no, i aquesta és part de l’emoció de tot plegat!

Coneixeu a Cupido oi? Aquest ésser amb ales i un arc que un bon dia decideix llençar-te una fletxa a tu i també a la persona de qui t’enamoraràs! Txa txaaaaannn! L’heu vist alguna vegada? No, perquè no existeix! Sovint pensem que l’amor és com un raig que et travessa, i que ja no pots fer-hi res un cop ha decidit. Que puguem sentir de manera molt intensa o que ens sorprenguem sentint atracció per algú que no esperàvem no vol dir que l’amor sigui cec. De fet, és important treure’ns la vena dels ulls per estar atentes a tot allò que sentim, què ens agrada i què no. Posar-te vermella o quedar-te pàl·lid, que et facin figa les cames o que se’t quedin com un pal, suors o mans glaçades, etc són algunes de les moltíssimes reaccions que pot experimentar el nostre cos quan ens agrada molt algú. I sí, podem sentir que tot plegat ens fa estar més despistats/ades però no perdis el cap del tot i recorda que no és Cupido qui ha decidit per tu sinó tu mateix/a.

El mite de la mitja taronja ens diu que cada persona no és completa per si sola sinó que necessita trobar la seva altra meitat per aconseguir la seva relació perfecta i la felicitat plena. Pots sentir que en una relació encaixes moltíssim amb la teva parella i que t’aporta moltes coses bones però això no vol dir ni que durarà per sempre ni que la teva parella sigui una part imprescindible de tu. A aquestes alçades ja sabem que la relació perfecta no existeix i sobretot que amb parella o sense sempre serem persones completes! Què us sembla la idea de ser taronja sencera i al llarg de la vida poder compartir experiències amb un kiwi,una pruna, un préssec o una altra fruita sencera?!

La idea de que l’amor fa mal està molt estesa a la nostra societat i pot tenyir les nostres relacions d’un romanticisme pervers que normalitzi situacions de sofriment o fins i tot de violència. Si em fa patir és per què m’estima molt? Nooooo! Si lamor fa mal potser no és per a tu. És cert que totes les relacions passen per diferents moments i poden tenir alts i baixos, per això és tant important la comunicació per afrontar els conflictes i coneixe’ns molt bé a nosaltres mateixes/os per detectar aquelles coses que no em fan sentir bé, tenir la força de posar fre o deixar la relació quan el patiment guanya terreny. Recorda: no hem vingut a patir!

Les gelosies són una sensació que ens passa pel cap i pel cos i ens ho fa passar malament perquè ens fa trontollar la nostra «seguretat». Que aixequi el dit qui no ha sentit mai gelosies? Ningú! Sovint s’ha associat a l’amor a través de pel·lícules i cançons. Tot i que pot ser un sentiment habitual cal tenir molt clar que NO són una mostra d’amor! Són una mostra d’inseguretat que pot convertir-se en control cap a l’altra persona pensant que així hi posarem remei. Errooooor! El control farà créixer la desconfiança cap a l’altra i no ajudarà a disminuir la inseguretat, no és mai una bona solució sinó un símptoma de la possessió! Com sempre la comunicació és una gran aliada, fes la prova: explica-li a un amic/ga si ets sens insegur/a, reconèixer que sents gelosies és el primer pas per vèncer-les! Parlar-ho amb la parella és també un gran exercici de confiança però hem de vigilar de no traspassar-li el pes, el mal rotllo i la responsabilitat de les pròpies gelosies a l’altra persona. El problema és meu i amb la calma he d’aprendre com gestionar-ho. Per últim, cultivar la nostra autoestima és imprescindible per combatre les gelosies. Fer coses que ens agraden fora de la parella sempre ens donarà aire fresc, ens pot treure del bucle i ens farà sentir bé!

No són homes malalts sinó fills sans d’aquesta societat masclista i patriarcal! La creença de que els homes són violents per naturalesa fa que acabem normalitzant moltes situacions i per tant es fa més difícil combatre-les i afrontar-les. Recordeu aquesta violència és apresa i sobretot legitimada per la societat!
Totes les persones, a vegades, sentim ràbia i frustració. Però això ens porta sempre a perdre el control? I, sempre que perdem el control fem servir la violència? És molt freqüent que els homes que maltracten a les seves parelles no siguin violents amb altres persones. Fins i tot és freqüent que en la resta de les seves relacions socials siguin amables i respectuosos. Per tant, la qüestió no és que no puguin controlar la seva ira, sinó que decideixen descarregar-la agredint persones sobre les que se senten amb dret a actuar així.

Creus que uns texans et fan més lliure que un hijab? Penses que hi ha més casos de violència masclista de persones d’origen no europeu? Creus que a la teva cultura hi ha moltes coses «superades» respecte a les altres? Doncs vigilem amb tots aquests prejudicis que estan basats amb informacions falses, desconeixement i sobretot una mirada racista que creu millor tot allò vinculat a la cultura blanca europea.
Haver crescut en una cultura determinada ens fa veure com a «naturals» moltes situacions de violència quotidiana i en canvi hi posem l’etiqueta de masclista a tot allò que no coneixem, no entenem o senzillament no hi estem acostumats/des.
Malauradament les violències masclistes estant presents en tot el nostre planeta i s’adapten a cada context cultural específic però sovint ens és més fàcil veure «la palla a l’ull aliè»!
Ei! Important! De la mateixa manera que diem que el patriarcat està molt arrelat per molts racons del món també hem de saber que a totes les comunitats del món hi ha dones combatives i persones lluitant i organitzant-se en contra de les violències masclistes, per unes societats amb més igualtat de gènere.