Et sembla normal el que li demana l’Ulises a l’Ainhoa? Jo sé que no li diu de debó, que no li pots demanar això a ningú de debó, perquè és una mica fort. I jo al principi quan em miro aquestes coses sempre penso què és molt maco, que se l’estima molt. Però després penso una mica més i m’enfado amb mi mateixa. Perquè si t’hi fixes bé li demana coses impossibles: Que mai a la vida li pot donar el mòbil, el facebook o el twitter a cap noi?? Fins i tot li diu que li ha de prometre que no parlarà amb cap noi. Però quina manera d’entendre l’amor és aquesta?
A mi a vegades
em passa que em poso gelosa i m’agradaria que la meva parella només tingués ulls per a mi, però això no vol dir que no es pugui relacionar amb la gent i ser qui és… Que si tenim parella no és per a que ens fiquin en una gàbia! I que passa si un dia li vol donar el mòbil a un noi? Llavors l’Ulises s’enfadarà? Ho haurà de fer d’amagat? I també m’agradaria saber si l’Ulises noli farà la mateixa promesa a ella. De debó penseu que ja mai més parlarà amb cap altra noia? I em sembla també molt fort que a la gent del voltant li faci riure o li sembli maco el que li està demanat. A mi em sembla que l’Ulises té inseguretats i pors, i que això li passa a tothom, però que no és la manera d’estimar, que estimar vol dir confiar en l’altra persona, que estarà amb tu mentre vulgui i quan no doncs n’haurem de parlar. I si vulgués una promesa que el tranquilitzés, se m’acudeix que li podria dir: «Promete’m que quan no vulguis estar amb mi m’ho diràs, que no em diràs mentides i que podem confiar l’un en l’altra. I jo també t’ho prometo a tu»
Jo, si hi penso una mica més, aquesta promesa no em sembla una mostra d’enamorament profund, em sembla més aviat una amenaça. Així que prometeu-me una cosa: que mai li prometreu a ningú una cosa així!
