PELL FINA

PELL FINA

Estic… ja no sé com estic! He passat per diferents estats: enfado, sorpresa, també m’ha entrat un atac de riure i un moment d’aquests, com diu la meva mare, de menfotista. Però la veritat és que sobretot estic: farta! Farta que es digui de nosaltres que tenim «la pell fina», massa fina.

La definició de pell fina és: «ésser molt susceptible» i té com a sinònims ofendre’s, impressionar-se, picar-se, això segons la primera entrada que he trobat al Google, no us penseu que he fet una recerca exhaustiva, eh!

Però anem a veure perquè es diu això de nosaltres i qui som nosaltres?

Doncs nosaltres som els joves d’avui en dia. Que si «quina tela amb els joves d’avui en dia». És la gran coletilla de tot! i un altre cop posant-nos a tots al mateix sac i clar al final aquesta afirmació ja no saps ni què vol dir, ni perquè ho diuen, i cada vegada està més estesa, cada cop l’escoltes més, i la diuen davant teu com si res, com si no parlessin de tu, quan en realitat ho fan, i de fet, a partir d’aleshores quan et mirin ja no et veuen a tu sinó a aquesta afirmació. Però espera, espera… que potser sí, aquest cop, estan parlant de mi…

L’última vegada que l’he sentit ha sigut avui mateix. I és el que m’ha portat a fer aquesta vomitada mental que esteu llegint ara, perquè si no explotava. Resulta que avui hem tingut una «visita» a casa, un tipus conegut de la família que a ningú li importa gaire, però amb qui hem de quedar molt bé i hem de fer veure que ens interessa molt el que diu, no sé per què…

Doncs això, la clàssica situació: tota la família asseguda ben rectes al sofà i escoltant «la visita» fent un monòleg des de la butaca tot engrescat en aquest moment gloriós… i clar en una d’aquestes, no sé ni com, però tampoc m’estranya, la conversa ha anat agafant un camí perillós, que si ara ja no saps qui és qui, que no pots anar tranquil pel carrer amb tanta xusma de no saps on, o que si els nois són uns fluixos, i les noies, fixat tu!, com van pel carrer! Això quan pots distingir-los perquè clar ara s’ha posat de moda ser diferent, mentre posa una ganyota i fa un gest d’entre cometes amb els dits i jo que ja fa estona que em mossego nerviosament el llavi inferior, va i em ve com un mantra al cap la cançó de Chenta Tsai «Gente de mierda» i la cara se’m relaxa tant que fins i tot li dedico un somriure inconscient a «la visita», mentre taral·lejo «gente de mierda, a tu alrededor…» 😉

Al final la visita ha marxat, no sense les clàssiques plantofades a la cara al mateix temps que amenaça de tornar aviat. Al tancar la porta allibero part de la tensió acumulada en veu alta i oh sorpresa!, la resposta que he rebut a casa en nomenar la quantitat de ximpleries que havien sortit de la seva boca, ha sigut tatxaaaaan: si és que vosaltres i la vostra pell fina, vinga va que no n’hi ha per a tant, que només parlava per parlar, ara ja no es poden fer comentaris de cap mena, que les joves d’avui en dia us ofeneu per tot.

A què us referiu quan dieu que ens ofenem per tot? Què és aquest tot? Pot ser que estigueu massa acostumats al fet que ens ho callem tot? No us diguem que feu malament? Ah, què sou vosaltres els que podeu decidir què és ofensiu i què no?

Començo a enumerar al meu cap cada cop que he sentit aquesta frase, tant per part de gent coneguda com de tiktokers, resulta que oh!, casualitats de la vida!, quasi tots els que diuen això són tios CIS i heterosexuals!, toma ja!

Doncs sí, orgullosa de la meva pell fina si això vol dir que les bromes sexistes em semblen dignes dels picapiedras, o que m’exasperen els tòpics sobre qui ens pots agradar o no, com vestir o no… O si em bull la sang cada cop que sento un acudit racista. Per què sí que em bull la sang i el que no entenc és que a tu no! I sento vergonya i ràbia i encara em bull més la sang quan em diuen, vinga vaaa si només és una broma i a més a tu que més et dóna, si això no va amb tu…

D’acord doncs soc pell fina, però anem a donar-li una nova definició, què tal: empàtica, conscient, crítica?, o que necessita canvis socials perquè ningú pateixi violències!

I tu?, qui ets quan t’ofens perquè ja no pots fer bromes del que vulguis?, ni dir totes les bestieses del món sense que algú s’atreveixi a assenyalar-te. Tu qui ets si t’enfada que no et riguem les gràcies?, si t’enfada quan et dic que amb mi no cola?, que et trontolla amic?

 

La Comunicació Sexual: Avantatges i Tips

La Comunicació Sexual: Avantatges i Tips

La idea que la sexualitat ha de ser perfecta d’entrada, fluir espontàniament com per art de màgia és per culpa de la influència que tenen sobre nosaltres el porno o les pelis romàntiques, en les que màgicament dos es coneixen i el següent que veiem és la parella (hetera) al llit corrent-se alhora, amb el llençol per sobre, emmm no! La vida no és així! Ni de conya! La gent quan ens enrotllem pot ser que ens posem nerviosxs, que ens entri la risa tonta, si és la primera trobada amb algú pot ser que anem una mica perdis, hi ha dies que triguem més a corre’ns, altres gens, hi ha dies que ens sentim més connectadxs que d’altres amb la nostra parella sexual, total que la sexualitat és una mica més complexa que a les pelis, però també molt més divertida i gustosa! I en tot això, la comunicació és la clau que ens ajudarà! Saps com abordar-la?

Parlem!:

Per poder comunicar el que ens agrada o no a la nostra parella sexual (sigui una relació estable, esporàdica, o la forma que tingui) primer hem d’aprendre a escoltar-nos a nosaltrxs mateixes. Això pot sonar a frase feta o una cosa fàcil de fer, però no et pensis eh! Ningú ens ensenya a observar el nostre plaer, descobrir el nostre erotisme, fantasies, zones del cos que més ens exciten… diria que al contrari! A les noies se’ns ensenya que el nostre cos és tabú, una cosa a amagar, a no tocar, o sinó directament que la nostra funció en la sexualitat heterosexual és la de donar plaer als nois. I als nois se’ls fa creure que el seu plaer és bàsicament el mete-saca i, si m’apures, una mica dels famosos i mal anomenats «preliminars» i p’alante. O sigui, que dedicar estones a connectar amb el nostre plaer, cos, genitals, imaginació, etc., per una banda, ens donarà plaer i per l’altre ens donarà pistes del que volem o no, del que ens mola més o menys…

Avantatges de comunicar-se:

Sí, pot fer molt de corte, ho sé! Però que preferim? Un momentet de vergonya o passar per alt el nostre benestar mentre estem amb algú? A més això és com el rascar, quan comences no pots parar!, la primera vegada que li diem a algú què ens agrada que faci o que el que està fent no ens acaba de molar, fa pal, però quan veus que funciona, que l’altrx també agraeix no estar fent el panolis amb algo que no t’agrada o que li dónes pistes del que et fa plaer, es va sentint més segurx i la trobada va molt millor! Callar-nos no excita a l’altre i sobretot ens fa saltar-nos els nostres límits de plaer/malestar.
De debò, hi ha un munt d’estudis que demostren que la comunicació en l’àmbit sexual millora moltíssim l’experiència! «La satisfacció de les relacions sexuals és directament proporcional a la qualitat de la comunicació sexual que existeixi». A més us podeu fer unes rises i generar molts moments de complicitat emocional!

En quin moment?

Una proposta és explicar-li a la teva parella sexual en algun moment que estigueu xerrant per què creus que és important parlar sobre sexe amb ella, sobre les pràctiques que us agraden, així teniu ja una conversa sobre el tema abans i no us pilla desprevingudxs en el moment. Potser prefereixes parlar-ne abans de posar-vos’hi, o potser t’animes més a comentar durant la trobada sexual. Inclús podeu fer «cites temàtiques» en les que anar a un parc o prendre algo i treure temes com «que t’agrada més que et faci?, que no t’agrada gens?, quina és la teva fantasia sexual recurrent? Si és una trobada esporàdica amb algú pots tirar de l’humor que ja sabem que és molt sexy!

Com?

Amb carinyu, delicadesa, atenció, humor…..sempre que la relació estigui sent de bon rollo, digue’m les coses tal com ens agradaria que ens les diguessin a nosaltres. Ah!, per cert!, hem de tenir en compte que comunicar-se és per les dues bandes! Vull dir que també significar estar receptives a escoltar els comentaris dels altres. Sempre tenint present que l’objectiu és que gaudim totxs al màxim! yeaaaa.

 

La Lore