La Lore marxa de vacances.

La Lore marxa de vacances.

Com a totxs em convé un descans 😅 però torno aviat! Al setembre ja estaré disponible perquè em pregunteu el que necessiteu sobre desig, plaer, sexe saludable, preferència sexual, identitat de gènere, relacions amoroses, autoestima, anticoncepció, avortament o qualsevol qüestió relacionada amb les violències masclistes.

Ha estat un curs complicat, l’hem trampejat de la millor manera que hem pogut, no és moment d’exigir-nos massa, de fet ara toca aprofitar les vacances!, descansar, compartir, gaudir i agafar forces pel pròxim curs que esperem que sigui una mica més tranquil! 🙏

Per cert!, si necessites ajuda mentre estic fora, a la nostra web hi trobaràs recursos d’altres espais que ofereixen serveis d’atenció per a joves!

Gaudiu i cuideu-vos molt! ☀️💦🌿

 

Jo sé d’un Oasi….

Jo sé d’un Oasi….

Arriba el bon temps, i tot i estar encara mig confinada, m’emociono amb la calor i ja començo a treure la roba d’estiu de l’armari! I parlant d’armaris, de sortir-ne i del bon temps 😉 us vull parlar d’un projecte guapíssim que fan amiguis meves! Les colònies d’estiu per a adolescent LGTBI+!!!

Les colònies OASIS són un espai de trobada i socialització per a adolescents amb expressions i identitats de gènere i sexualitats diverses. Ja fa sis anys que es fan, experiència en tenen mogollón!
Aquesta edició serà del 6 a l’11 de juliol, tot i que encara no saben segur si les podran fer, totxs estem encreuant els dits perquè es pugui! De fet ja estan obertes les inscripcions! Teniu temps fins al 15 de maig.

L’OASIS té tres objectius principals:

  • Acompanyar processos d’apoderament i positivització d’experiències d’adolescents que trenquen les normes de gènere i sexualitat.
  • Donar a conèixer referents positius diversos de persones amb diversitats sexuals i de gènere, així com de supervivents de l’assetjament trans-lesbo-homofòbic.
  • Crear un entorn de llibertat i seguretat on expressar altres formes de viure el gènere i la sexualitat.

O sigui són totals o què?! Jo vull anar si o si a unes colònies amb gent que m’entengui, on poder ser jo mateixa, que fem activitats per sentir-me més forta i contenta i que els monis siguin també del rollo!

Mireu que diuen lxs que hi han participat, és un subidón!

Doncs això, si heu nascut entre el 2002 i el 2007 (ambdós inclosos) i sou del col·lectiu LGTBI+ no us ho penseu, aneu a l’OASIS que coneixereu gent molt total!

Si ens hem de desconfinar que sigui por todo lo alto! 🙂

Confinades però no aïllades

Confinades però no aïllades

No m’he oblidat de vosaltres eh, al contrari! Però una mica com tothom he necessitat un temps per ubicar-me en aquest moment que estem vivint.

Com ho porteu vosaltres? Suposo que molt fastifiades! Però segur que també esteu sabent trobar coses a fer per distreure-us! Que vosaltres sou molt creatives!

Heu de saber que no esteu soles, que en aquest moment trobarem molt a faltar les nostres amigues, ligues, familiars, inclús a algunes profes i tot! jejejeje, recordeu que segueixen estant aquí, que els lligams d’amor no es desfan fàcilment, de fet ara podeu sentir-los molt animant-vos entre vosaltres, enviant cançons que us agraden, poemes, vídeos….Fent alguna xerradeta de tant en tant, si us ve de gust, quan us vingui de gust. Tampoc no cal que ens forcem a estar tota l’estona responent o fent missatges, escoltem-nos i mirem que ens ve de gust.

Hi haurà moments de frustració i rabia, és tan normal! Si podeu busqueu la vostra manera de treure-la, salta, balla, crida, canta, o colpeja el coixí o fent voluntariat al barri ajudant les persones de risc per exemple que això sempre senta molt bé!

No esteu soles, esteu separades temporalment, però no soles! Les amistats, els amors, no només depenen de la presència, sinó de tot el viscut, els records, les xerrades i abraçades fetes, de les ganes de seguir fent coses juntes més endavant, de la imaginació i la creativitat.

No són temps per exigir-nos massa, fem el que podem, el millor que podem, tindrem dies de tot, i no sempre estarem a tope, no cal que us recordi que tot el que veiem a les xarxes és una mica bastant mentida, oi?, que ningú està tot el dia fent exercici, ni fent pastissos, llegint o maquillada, en general i menys en un moment com aquest, es poden editar les fotos però no la vida. A la vida fem el que podem, i està bé.

Per últim vull recordar-vos que si necessiteu parlar en confiança sobre desig, plaer, sexe saludable, preferència sexual, identitat de gènere, relacions amoroses, autoestima, anticoncepció, avortament o qualsevol qüestió relacionada amb les violències masclistes podeu parlar amb mi! Escriviu-me al 602 047 856 i us respondré al més aviat possible.

A més a la web podeu trobar altres referents que us poden interessar, doneu-li una ullada.

Molts ànims, i recordeu que no esteu soles!

 

 

 

 

I tu, que vas fer pel 8 de març?

I tu, que vas fer pel 8 de març?

És el 8 de març un dia per “felicitar” a totes les dones pel fet de ser dones?

Com cada any, al voltant d’aquesta data els instituts omplen les parets de treballs, de fotografies de dones treballadores importants en la història, es fan tallers, xerrades i fins i tot, hi ha assemblees. Vull compartir una anècdota reflexiva que van compartir amb mi unes amigues d’un institut. Teníem molt clar que volíem fer alguna cosa potent. Per tal de documentar-se van llegir, veure vídeos, pel·lícules, fins i tot van assistir a assemblees de barri i xerrades. En una d’aquestes xerrades una de les dones ponents va formular una pregunta directa als homes de la sala, sabeu perquè l’any 1975 l’ONU estableix la celebració del 8 de març a escala internacional? Va ser per elles molt revelador adonar-se que gran part de les persones assistents no ho sabien!

El 8 de març de 1911 es va cremar la fàbrica tèxtil Triangle Waist Co, amb 123 dones treballadores dins, totes elles entre els 14 i els 22 anys. Això va provocar unes mobilitzacions socials que fins llavors no s’havien vist protagonitzades per dones i van posar llum a les desigualtats i injustícies que vivien les dones treballadores. Des de llavors, fa molt més d’un segle que les dones lluiten, es rebel·len, es manifesten als carrers i fins i tot han fet vagues per tal de reclamar drets laborals i socials, l’emancipació, l’educació i la fi de l’explotació infantil, gaudir de la sexualitat. Com pot ser que encara hi hagi tantes persones que no sàpiguen per què es commemorà aquest dia?

 

 

Des de fa molts anys aquest dia serveix de referència per memorar a totes les dones que han lluitat pels seus ideals, aquelles que van creure que és possible un món on les dones poden fer allò que volen, per totes les que ara hi som i per les que vindran! Volem mirar cap endavant, al futur, que no ens “felicitin” per ser dones, sinó que tothom tingui clar perquè se celebra el 8 de març, i sobretot, que la lluita no es fa només un dia!

 

 

 

Otra norma! DiversitatS funcionalS i sexualitatS

Otra norma! DiversitatS funcionalS i sexualitatS

Diversitat funcional. En parlem una mica?

Per si no havíeu sentit mai aquest concepte, és a partir del 2005 que moltes persones tradicionalment anomenades discapacitades, lisiades, minusvàlides, etc.  comencen a proposar  nombrar-se com a persones amb diversitat funcional (pot ser a diferents nivells: sensorial, físic, cognitiu, motor, etc.)  i substituir tots aquests altres conceptes que van associats a idees d’inferioritat o deficiència.

Nombrar-ho de manera diferent ens ajuda també a entendre-ho de manera diferent. I és que és molt més interessant parlar de diversitat i no classificar a les persones per les seves «discapacitats» o «capacitats». La necessitat de suport per a la vida la tenim totes les persones de diferents maneres i el què passa és que encara avui socialment hi ha molt desconeixement sobre aquest tema i caiem en visions molt victimistes en comptes de posar l’atenció en aquesta societat que segueix sent discriminatòria per a totes les diversitats (funcional, sexual, cultural, etc).

Parlar de diversitats és atrevir-nos a qüestionar les normes!
I parlant de normes, no us perdeu a les youtubers de «Otra norma«! Són una passada i parlen amb molta claredat i sentit de l’humor.

 

 

Ja sabem que hi ha molts mites al voltant de la sexualitat, perquè encara n’hi ha més associats a certs col·lectius com les persones amb diversitat funcional. En aquest vídeo elles ens expliquen també situacions relacionades amb la sexualitat amb les quals s’han trobat pel fet d’anar amb cadira de rodes. De fet un dels grans mites que encara han d’escoltar és que les persones amb diversitat funcional no tenen sexualitat o bé que la tenen «descontrolada». Aquestes idees vénen d’una concepció de la sexualitat molt limitada, coitocèntrica i capacitista!

 

 

Comencem a parlar ja de sexualitatS en plural!? Les persones amb diversitat funcional ens ensenyen molt sobre el plaer, el desig i un imaginari més ampli on totes les corporalitats hi siguin benvingudes, per exemple el projecte documental Yes we Fuck. Justament perquè no hi ha una única manera de viure la sexualitat sinó que qualsevol cos pot sentir plaer i cap cos és erroni!