Les dones són lliures per vestir-se com vulguin i caminar per on els doni la gana i com se sentin més còmodes. Si un home molesta a una dona no és un problema d’ella ni de la seva roba, sinó d’una mentalitat masclista que es creu amb el dret de sobrepassar els límits d’una dona. Això ocorre sovint i és una de les formes del masclisme que vivim les dones cada dia, quan anem pel carrer, a la discoteca, quan passem prop d’un grup de nois, quan anem de nit. El carrer també és de les dones!! Així que no dubtis a demanar ajuda a altres persones al carrer o buscar el suport de les teves amigues i amics. I si presencies una situació masclista, no miris cap a un altre costat, és un compromís de tots i totes.

Holaaaaa? Que estem a l’edat mitjana? Aquest estereotip, que ens pot semblar tan passat de moda, segueix estant molt arrelat a la nostra societat. Es basa en la idea masclista que si a un noi li entra una noia, ell no és prou home; i al contrari, una noia que pren la iniciativa és vista com una guarra, massa interessada en el sexe. I sembla que avui dia encara es jutja les noies per això.
Aquests estereotips de gènere ens fan mal perquè no deixen que ens relacionem amb prou llibertat. T’has preguntat mai si tens aquesta creença, tu? Realment creus que el món ha de ser així de quadriculat? A vegades, reproduïm situacions i idees sense haver-hi pensat gaire. Si reflexionem una mica més, veurem que aquest prejudici no té cap sentit.
A més, què passa quan són dues noies o dos nois els que lliguen? Qui fa què? Un fa d’home i l’altre de dona? Aquestes concepcions que diuen que hi ha d’haver dos rols, el masculí i el femení, són falses i també estan passades de moda.
La realitat és que les persones som diverses, independentment del nostre gènere i de la nostra preferència sexual. Algunes persones són més extravertides i es llancen més fàcilment. D’altres són més tímides. Aquesta diversitat és el que mola i fa que la vida sigui molt més interessant. Així que no deixis que et diguin com has de lligar en funció de qui ets i del que t’agrada!

Lligar no té un objectiu concret. A vegades, ho farem només per acostar-nos una mica més a algú i, d’altres, voldrem explorar una possible relació sexual o estarem buscant alguna cosa més seriosa. Ho anirem descobrint sobre la marxa! El més important és que ens comuniquem honestament i diguem el que busquem per evitar fer mal l’altra persona o a nosaltres mateixos.
També pot passar que no t’interessi gens lligar. Cap problema! És perfectament normal, i no ets l’única persona que li passa. Hi ha moments en la nostra vida en què tenim moltes ganes de relacionar-nos amb altres persones i, altres vegades, preferim fer-ho només perquè volem ser-ne amics. No et forcis a fer res que no et vingui de gust!
Lligar no és una cosa fàcil. Ens fa sentir moltes emocions i posa en joc aspectes de nosaltres mateixos que normalment no mostrem a la resta de la gent. Això ens pot generar inseguretat i por a ser rebutjats, sentiments que no sempre són fàcils de gestionar.
Recorda que no hi ha cap fórmula màgica, que es tracta de barrejar uns quants ingredients: estil, actitud, sentit de l’humor, molta escolta i talent per interpretar les emocions de l’altra persona… I a partir d’aquí, amb la teva pròpia recepta, aniràs millorant i canviant amb el temps, i veuràs que unes vegades funciona i d’altres no, i aquesta és part de l’emoció de tot plegat!

Coneixeu a Cupido oi? Aquest ésser amb ales i un arc que un bon dia decideix llençar-te una fletxa a tu i també a la persona de qui t’enamoraràs! Txa txaaaaannn! L’heu vist alguna vegada? No, perquè no existeix! Sovint pensem que l’amor és com un raig que et travessa, i que ja no pots fer-hi res un cop ha decidit. Que puguem sentir de manera molt intensa o que ens sorprenguem sentint atracció per algú que no esperàvem no vol dir que l’amor sigui cec. De fet, és important treure’ns la vena dels ulls per estar atentes a tot allò que sentim, què ens agrada i què no. Posar-te vermella o quedar-te pàl·lid, que et facin figa les cames o que se’t quedin com un pal, suors o mans glaçades, etc són algunes de les moltíssimes reaccions que pot experimentar el nostre cos quan ens agrada molt algú. I sí, podem sentir que tot plegat ens fa estar més despistats/ades però no perdis el cap del tot i recorda que no és Cupido qui ha decidit per tu sinó tu mateix/a.

Com ho sé si la persona amb la què estic és l’amor de la meva vida? Perquè m’agrada molt molt? Perquè tothom ens diu que fem molt bona parella? Perquè no m’imagino el meu futur sense aquesta relació? Perquè portem molt de temps? Quant de temps és necessari per saber-ho? Fent-nos aquestes preguntes descobrirem que no hi ha manera d’esbrinar si aquella persona és o no «l’amor de la meva vida». Aferrar-nos a la idea que una persona és l’amor de la nostra vida pot convertir-se en una pressió i pot fer més difícil prendre les decisions necessàries quan en algun moment les coses no vagin bé o els meus sentiments canviïn. El món està ple de persones boniques, cada relació és única i podem viure molts amors de la nostra vida!

Les gelosies són una sensació que ens passa pel cap i pel cos i ens ho fa passar malament perquè ens fa trontollar la nostra «seguretat». Que aixequi el dit qui no ha sentit mai gelosies? Ningú! Sovint s’ha associat a l’amor a través de pel·lícules i cançons. Tot i que pot ser un sentiment habitual cal tenir molt clar que NO són una mostra d’amor! Són una mostra d’inseguretat que pot convertir-se en control cap a l’altra persona pensant que així hi posarem remei. Errooooor! El control farà créixer la desconfiança cap a l’altra i no ajudarà a disminuir la inseguretat, no és mai una bona solució sinó un símptoma de la possessió! Com sempre la comunicació és una gran aliada, fes la prova: explica-li a un amic/ga si ets sens insegur/a, reconèixer que sents gelosies és el primer pas per vèncer-les! Parlar-ho amb la parella és també un gran exercici de confiança però hem de vigilar de no traspassar-li el pes, el mal rotllo i la responsabilitat de les pròpies gelosies a l’altra persona. El problema és meu i amb la calma he d’aprendre com gestionar-ho. Per últim, cultivar la nostra autoestima és imprescindible per combatre les gelosies. Fer coses que ens agraden fora de la parella sempre ens donarà aire fresc, ens pot treure del bucle i ens farà sentir bé!

Creus que uns texans et fan més lliure que un hijab? Penses que hi ha més casos de violència masclista de persones d’origen no europeu? Creus que a la teva cultura hi ha moltes coses «superades» respecte a les altres? Doncs vigilem amb tots aquests prejudicis que estan basats amb informacions falses, desconeixement i sobretot una mirada racista que creu millor tot allò vinculat a la cultura blanca europea.
Haver crescut en una cultura determinada ens fa veure com a «naturals» moltes situacions de violència quotidiana i en canvi hi posem l’etiqueta de masclista a tot allò que no coneixem, no entenem o senzillament no hi estem acostumats/des.
Malauradament les violències masclistes estant presents en tot el nostre planeta i s’adapten a cada context cultural específic però sovint ens és més fàcil veure «la palla a l’ull aliè»!
Ei! Important! De la mateixa manera que diem que el patriarcat està molt arrelat per molts racons del món també hem de saber que a totes les comunitats del món hi ha dones combatives i persones lluitant i organitzant-se en contra de les violències masclistes, per unes societats amb més igualtat de gènere.

El gran mite sobre la violència de gènere: els homes maltractats! Un home pot sentir-se agredit per la seva parella i en aquest cas estarem parlant de violència domèstica, perquè passa dins del nucli intrafamiliar. Evidentment no defensem el maltracte d’una dona cap a un home! Però, perquè no li diem violència masclista o de gènere? Més enllà de la situació concreta és important entendre-ho des d’una mirada global i de fet les estadístiques parlen per sí soles: el nombre de dones assassinades cada any sota el paraigües del masclisme és esfereïdor! Així que posem-nos unes ulleres que ens ajudin a entendre que tot i que totes i tots puguem reproduir comentaris o actituds masclistes, el masclisme és un sistema de poders dels homes sobre les dones i no viceversa. Si has sentit a parlar de «l’hembrisme» (que vindria a defensar la superioritat de les dones vers els homes) vigila i no et confonguis: no hi ha un moviment «hembrista» que va en contra de tots els homes però el què sí que existeix és un fort moviment feminista des del què lluitem per unes relacions més lliures per a totes i tots!