Us heu fixat en la «I» del ball de sigles LGTBIQ+? És la I d’intersexualitat, sabeu què significa? Doncs fa referència a un ampli conjunt de variacions corporals que no s’ajusten a les nocions típiques d’un cos masculí o d’un cos femení. Engloba variacions de les característiques sexuals (cromosòmiques, hormonals, gonadals, genitals…) diferents de presentació dicotòmica masculina o femenina. Les persones intersexuals poden tenir de forma simultània característiques sexuals femenines i masculines, o trencar amb l’esperada correspondència entre òrgans genitals, cromosomes, gònades, hormones i aparell reproductor. Les característiques sexuals, al moment de nàixer o més tard a la pubertat, poden semblar masculines i femenines al mateix temps o no del tot masculines o del tot femenines. La intersexualitat o millor les intersexualitats en plural fan referència, doncs, a diversitats corporals que no encaixen amb els estàndards binaris. Anteriorment es coneixia les persones intersexuals com “hermafrodites”, però avui es considera un terme despectiu o estigmatitzant. Tot i que hi ha persones intersex que s’estan reapropiant d’aquest terme desactivant la seva càrrega pejorativa. Encara alguns ho consideren un trastorn, però gràcies al moviment intersex està augmentant a poc a poc la conscienciació sobre la diversitat corporal.
Què passa quan els genitals dels nadons no són masculins ni femenins? La nostra societat és profundament binària. O s’és un nen o s’és una nena, no hi ha altra opció! L’ambigüitat és vista com a patològica. La pràctica habitual és fixar el sexe dels bebès intersexuals just després del naixement i aplicar un tractament mèdic perquè les parts del cos concordin amb el sexe assignat. I es prescriu intervencions quirúrgiques i teràpies hormonals amb la idea de fer-los encaixar en la categoria home o dona. El moviment intersex ha criticat la vulneració de la integritat corporal per les cirurgies i tractaments mèdics sense consentiment, de caràcter irreversibles, a edats primerenques i sovint amb seqüeles. Per això, cada cop hi ha una major tendència a deixar d’intervenir i que sigui les persones intersex qui pugui decidir des de l’autonomia i el consentiment a mesura que es vagin fent grans. Obrint, així, la possibilitat que totes les persones puguem ser felices siguin com siguin els nostres genitals i els nostres cossos. Gràcies a la lluita del moviment intersex avui sabem que la intersexualitat no és una patologia ni una malformació. Uns genitals ambigus no són un error de la natura, una anomalia o defecte de naixement. Els cossos de les persones intersex, com la resta de cossos, no són mai cossos equivocats. Per què doncs «corregir» els cossos de sexe indeterminat, atípic o ambigu i convertir-los en masculins o femenins? No són els cossos sinó la societat qui s’equivoca!
La intersexualitat no és una identitat de gènere ni una preferència sexual, és una corporalitat. Les persones intersex, com qualsevol altra persona, poden identificar-se amb el gènere femení, masculí, gènere fluid o gènere no binari. Les possibilitats del desig de les persones intersex, igual que les altres, són també infinites. Així, doncs, si la intersexualitat no és una identitat sexual i de gènere, què fa la «I» amb les sigles LGTB? Possiblement compartim històries d’invisibilització, estigmatització, exotització i patologització. De sentir-nos diferents, freaks, monstres i bitxos raros. Compartim discriminacions i violències d’un sistema normatiu de sexe/gènere/sexualitat que ens travessa. No encaixar amb la norma cis-hetero-patriarcal és potser el que compartim. Però també podríem pensar que tots i totes presentem trets d’intersexualitat.
Si entenem la intersexualitat com un gran espectre de variabilitat corporal, qui diu quins cossos són intersexuals i quins no? Qui de nosaltres compleix sempre els ideals normatius d’un cos femení o un cos masculí? I això ens interpel·la a totes! Quantes dietes, depilacions, cirurgies estètiques, hormones o hores de gimnàs acumulem per encaixar amb una norma tan estreta i excloent? I seguim fallant en l’intent! I si canviem el focus, deixem en pau els nostres cossos, els nostres desitjos i les nostres identitats i provem de dinamitar la norma? Llavors possiblement podem compartir també estratègies de visibilitat i reconeixement, d’ampliació d’imaginaris i referents empoderants. Per trencar el silenci, vèncer el tabú, superar la culpa i la vergonya. Podem lluitar conjuntament per millorar la vida de qui estem travessades per les violències heteropatriarcals. Per tant, a més de reivindicar la diversitat sexual i de gènere comencem ja a reivindicar també la diversitat corporal. Així doncs, la «I» ens obliga una vegada més a aprofundir i ampliar el feminisme i el moviment transmarikabollo per afinar la mirada sobre els efectes i les violències de l’heteropatriarcat. El 26 d’octubre és el dia de la visibilitat intersex. Aquest i la resta de dies de l’any és un bon moment per fer-ho. Tots els cossos són bonics!
Hola perles! Avui m’he endinsat al youtube i m’he quedat atrapada! Jo no sé vosaltres quantes hores us passeu enllaçant vídeos d’un a l’altre però el què està clar és que si no es posa filtre qui sap quan i què acabes veient! A mi m’agradaria compartir-vos algunes propostes yotuberes què he trobat i que m’encanten! Us imagineu perquè? Doncs sí, jo a lo meu: perquè ens ajuden a seguir-nos empoderant contra el masclisme i reivindiquen la diversitat LGTBI! Visca!
La Psicowoman és una youtubera fresca i intel·ligent que en els seus vídeos ens parla d’un munt de coses relacionades amb la sexualitat, l’amor, les relacions i mil coses al voltant del gènere, sempre des d’una mirada feminista.
Les Queers Avengers són aquest esplèndid grup de joves de A Coruña que van decidir crear aquest canal de Youtube sota el que elles denominen la justícia social, feminisme i activisme arc iris. No us perdeu els seus vídeos on ens desmunten molts tòpics des d’un llenguatge inclusiu i super accessible.
I també us recomano molt que us perdeu una estona pel canal de les Spanish Queens. Un canal on s’han ajuntat diferents youtubers per posar-nos al dia sobre temàtica LGTB.
I això només per començar perquè cada cop són més les persones que fan activisme a través d’aquests canals i ens demostren que no som monstres i que no estem soles!
Bon any! Com han anat aquestes festes nadalenques? I parlant de festes… L’altre dia vaig trobar aquest vídeo i vaig dir… el sexisme de festa? És que està per tot arreu o què? El vaig mirar i vaig entendre-ho tot: Ui sí, això em va passar un dia a mi… ui, això li va passar a la meva millor amiga… ui! i això vaig sentir que li havia passat a l’amiga de la meva amiga… En fi, que sí: hem de seguir lluitant per poder gaudir de manera segura del nostre oci. Però… d’on surten aquestes complicitats masclistes que estan per tot arreu i també van de festa? Doncs el vídeo ho explica molt bé: quan algú es creu amb el dret d’envair el teu espai mentre estàs ballant, quan s’interpreta una mirada com una voluntat absoluta de mantenir relacions sexuals, quan es pensa que si estic sota els efectes de l’alcohol o altres substàncies és el millor moment per tirar la canya, quan s’insisteix, quan un «no» s’entén com un «sí» i en definitiva totes aquelles actituds que poden convertir-se en una agressió. Així que proposo que siguin tots els còmplices del patriarcat que es revisin si lliguen d’una manera sana o no! Que jo la meva energia la necessito per a la pista de ball! Perquè com deia la feminista Emma Goldman: SI NO PUC BALLAR NO ÉS LA MEVA REVOLUCIÓ!
Deures per aquestes vacances de nadal!! Però no pateixis que aquests són deures dels què molen! Avui us volem presentar un blog que es diu «EL KIT DEL PLAER«, amb aquest nom tan suggerent no us en estareu de fer-li una ullada oi?! Què hi posaríeu dins del vostre Kit del plaer? Ja veureu que us vindran moltes idees després de xafardejar aquest blog i si també et venen més preguntes doncs benvingudes siguin perquè per això s’ha creat. Les companyes de SIDA STUDI ens presenten un munt d’informació super útil per a les nostres relacions. Darrera de cadascun d’aquests dibuixos divertits i cridaners ens expliquen moltíssimes coses sobre el plaer, la salut sexual, les ITS (infeccions de transmissió sexual), la diversitat sexual. Aviam si així entre unes i altres destruïm d’una vegada per totes aquests grans mites que ens volen vendre fum en quant a les relacions amoroses, que ens fan creure que les coses només són d’una manera, ens posen la por al cos a l’hora d’explorar la sexualitat i el més important: no ens ensenyen a cuidar-nos.
La sexualitat és per gaudir-la, i per gaudir-la vull cuidar-me i que em cuidin! Així que us convidem a que navegueu a través d’aquest blog i pugueu quedar-vos amb tot allò que us serveixi. Perquè no naixem apreses i sobretot perquè mai deixem d’aprendre! Apa, doncs us deixo que vaig a preparar el meu Kit del plaer per aquestes vacances de Nadal! Jo em vull endur: un gorro de llana perquè no se’m congelin les idees, uns guants i barreres de làtex (que potser no abriguen gaire però em poden ser útils per moltes altres coses), alguna experiència nova, molta comunicació i autoescolta, uns preservatius, unes bones amigues, oli de massatge, un bon sac de dormir, un somni eròtic d’hivern, moments d’intimitat amb mi mateixa… ah! i no em puc oblidar el més important: l’autoestima! Perquè jo soc així! Aquí o allà, al poble o a la ciutat, a l’estiu o a l’hivern!
Bentornades!
Ja s’ha acabat l’estiu! Suposo que per vosaltres també no?! Doncs…
bentornades totes! Energia renovada? Bé, no cal enganyar-nos… que
fa una mica de mandreta això de llevar-se d’hora per anar a l’insti,
tornar a començar les classes i sentir el maleït timbre entre classes
«prrriiiiiiiiiii»!!! No entenc perquè no ens posen una musiqueta més
agradable… en fi, haurem de proposar-ho!
L’estiu ha sigut llaaaaarg i també mentiria si no digués que
m’encanta la idea de retrobar-me amb les amigues! Les he anat seguint
per l’instagram però a algunes fa molt que no les veig en persona i
vull que ens ho expliquem tot que ja sabem que a vegades les imatges
poden dir molt o no poden dir res!
Segurament també arribin algunes persones noves a la classe, i hauran
canviat algunes profes i potser hi haurà alguna activitat especial i..
i… i… ai quins nervis m’estan entrant amb tot plegat! Espero que
durant el curs, el dia menys esperat tornin aquelles educadores tan
majes que van venir l’any passat a parlar-nos sobre… sobre… com ho
diria… mmmmh…. bé, vam parlar de molts temes però diguem les coses
pel seu nom: sexualitat, com lligar, relacions, amor, autoestima,
plaer… ens vam quedar amb ganes de més així que les invocarem aviam
si ens fan una visiteta!
Què us sembla si comencem el curs ben orgulloses del què som? Soc el
què soc! Doncs escolteu aquesta cançó i veureu quin power!
Increíble série que acabo de trobar! Me l’he acabada en dos setmanes!! Que no l’heu vist encara?? A mi me la va recomanar una noia en un institut i des de llavors, Rae, la seva protagonista, s’ha convertit en una heroïna absoluta: Una noia de 16 anys que acaba de sortir del psiquiàtric i comença a escriure un diari (El meu Diari de Gorda Boja). Durant dues temporades la coneixem a ella i els seus amics i amigues, les seves dificultats per encaixar en una societat obsesionada amb el pes, especialment amb les noies i ens farà reflexionar sobre el món en què vivim i dubtar de qui és que està pitjor, si les noies que rebutjen el seu propi cos o la societat malalta que ho provoca…
I tot això amb un sentit de l’humor àcid i divertidíssim, una música genial (per als nostàlgics dels anys 90!! Rae és fan d’Oasis…!) i uns protagonistes, a banda de Rae, super interessants.
Espero haver-te convençut! L’altre dia ens deia una noia que li havia canviat la vida. A mi, de lluny, me l’ha alegrat una bona estona!
(Nosaltres no t’ho hem dit… però la pots trobar sencera i subtitulada a YouTube…!)
