Fan referència a totes aquelles persones que són lesbianes, gais, trans*, bisexuals, intersexuals i altres identitats que se surten de la norma heterosexual. 

Aquesta norma diu que les persones hem de tenir una identitat sexual concreta, és a dir, que ens hem de sentir del gènere que se’ns ha assignat en néixer, que hem de sentir i pensar d’una determinada manera segons el nostre gènere, que ens hem d’expressar d’acord a aquest gènere i que ens ha d’agradar un tipus de persona segons el seu i el nostre gènere. I tothom que no es comporti així, rebrà algun tipus de discriminació per part de la societat.

Les persones tenim múltiples possibilitats de ser, però la norma diu que només podem ser d’una manera i deixa fora a totes aquelles identitats que no la compleixen. 

La identitat sexual i de gènere està formada per 4 factors: el sexe (o categoria biològica), la identitat de gènere (o categoria social), l’expressió de gènere i la preferència sexual. 

El sexe es refereix a la biologia del cos humà, incloent-hi hormones, cromosomes i genitals. La norma tradicionalment separa les persones en masculí i femení basant-se en aquests aspectes, però en realitat hi ha una varietat contínua en aquests factors. Les persones en realitat tenim totes les hormones, no només un tipus, en diferents quantitats, i segons la quantitats d’hormones que tenim la nostra aparença canvia (més o menys pel, veu greu o aguda…). En quant als genitals, sempre ens han dit que vulva i penis no són el mateix òrgan, i és cert, però sí que compartim òrgan. El clítoris i el penis són el mateix òrgan però desenvolupat diferent (si vols més informació d’això, ves a l’apartat dels pòsters i llegeix el del clítoris!)

Però també existeixen les persones intersexuals. Són aquelles persones que en nèixer no es pot determinar si són mascles o femelles perquè estan situades al mig del continuu. També és diu que tenen alguna Diversitat en el Desenvolupament Sexual (DDS) i que, per tant, se surten de la norma en el sentit biològic. Tradicionalment es recomanava intervenir quirúrgicament a les criatures en nèixer per fer-les o bé «nenes» o bé «nens» biològics amb l’argument que la societat no està preparada, però a dia d’avui molts moviments activistes reivindiquen que siguin les persones intersexuals les que decideixin si volen o no volen operar-se. 

La identitat de gènere és com les persones se senten i s’identifiquen, ja sigui com a homes, dones, no binàries. La societat binària entén que només hi ha dues maneres de sentir-se i sovint ignora la diversitat d’experiències de gènere com les persones trans.

TRANS*: Són aquelles persones que no s’identifiquen amb el gènere que se’ls ha assignat en nèixer. Poden haver nascut mascles i sentir-se dones o al revés. Però hi ha moltes maneres de ser TRANS*, no tothom sent que el seu cos hagi de canviar, hi ha gent que sent que el seu cos està molt bé i que el problema és més aviat de la societat. 

L’expressió de gènere és com una persona es presenta al món, a través de la vestimenta, el comportament, els gestos, el moviment, etc. La societat espera que l’expressió coincideixi amb el gènere assignat, però això no sempre és així.

La norma diu que els nois han de ser masculins i les noies femenines però la masculinitat i feminitat la podem representar com vulguem. 

Quan la nostra expressió de gènere no concorda amb el nostre gènere se’n diu que tenim pluma. Pluma és l’expressió de gènere no normativa i fluida d’una persona que té gestos i comportaments del gènere contrari o de tots dos gèneres.

La societat exerceix discriminació cap a les persones amb pluma però és justament en l’expressió de gènere on més diversitat trobem en les persones, on més diferent i revolucionari és fa el món on vivim. És segurament per això que rep tanta violència.

La preferència sexual tracta sobre el desig i a qui ens sentim atretes. Les categories inclouen heterosexual, homosexual, bisexual, entre altres.

• LESBIANES: Noies que se senten atretes per altres noies
• GAIS: Nois que se senten atrets per altres nois
• BISEXUALS: Persones que se senten atretes tant per nois com per noies, en diferents intensitats i depenent del moment.

Sortir de l’Armari: 
Es refereix al reconeixement públic (amigues, família, entorn) de la pròpia identitat sexual. 

Com que la norma presuposa que la societat és heterosexual, aquesta expressió és exclusiva per les persones que no ho són. Aquesta presumpció d’heterosexualitat invisibilitza la diversitat, obliga a amagar-se o fingir o a haver de sortir de l’armari.

Sortir de l’armari ha de ser una decisió lliure, personal i no ha de ser imposada. 

Escut Anti-LGTBIfòbia:
Tots tenim dret a viure sense discriminació i a expressar-nos lliurement. Donem-nos l’oportunitat d’explorar i experimentar maneres d’estar en el món amb creativitat, flexibilitat i independència respecte les normes tradicionals del gènere i la sexualitat.

No estàs sola!

• • El desig de pertinença i la necessitat de reconeixement són claus per gaudir d’una vida satisfactòria.
  • Compartir les teves experiències et pot ajudar a sentir-te reconeguda, imaginar possibilitats de futur i trobar els suports que necessites.
  • Crea aliances i vincles positius amb altres persones i busca espais segurs i lliures de discriminació, on totes les identitats hi tinguin cabuda.
  • Construeix comunitats de desig i d’afectes on poder compartir les teves inquietuds i sentir-te lliure, còmoda i respectada.

Referents Positius: Tenir models positius ajuda a repensar les normes restrictives i visibilitzar la diversitat sexual i de gènere. Necessitem més persones i situacions que visibilitzin la diversitat sexual i de gènere d’una manera empoderadora.

És important que les persones es defineixin a si mateixes i es reapropiïn de termes que puguin haver estat utilitzats com a insults (marica, bollera, queer). Tenim dret a reivindicar qui som a través de la nostra pròpia autorepresentació!