LA LORE LGTB+
Coneixeu les sigles LGTBI+? Fan referència a totes aquelles persones que són lesbianes, gais, trans*, bisexuals, intersexuals i altres identitats que se surten de la norma. De quina norma? Doncs de la norma heterosexual, que diu que les persones hem de tenir una identitat sexual concreta, és a dir, que ens hem de sentir del gènere que se’ns ha assignat en néixer, que hem de sentir i pensar d’una determinada manera segons el nostre gènere, que ens hem d’expressar d’acord a aquest gènere i que ens ha d’agradar un tipus de persona segons el seu i el nostre gènere. I tothom que no es comporti així, rebrà algun tipus de discriminació per part de la societat.
Però anem per parts, a veure si així és més fàcil:
Les identitats sexuals i de gènere
La identitat sexual de les persones està formada per 4 factors: el sexe o categoria biològica, la identitat de gènere o categoria social, l’expressió de gènere i la preferència sexual. En aquests 4 factors, les persones tenim múltiples possibilitats de ser, però la norma diu que només podem ser d’una manera i deixa fora a totes aquelles identitats que no la compleixen. Veiem-ho per parts:
1) EL SEXE: Com és el meu cos?
És aquella que té veure amb el cos, allò que ens diferència com a espècie humana, la part biològica que ens fa diferents sexualment a les persones en quant al cos (les hormones, els cromosomes, els genitals i les característiques sexuals secundàries). Fins ara la norma deia això:
Però resulta que la cosa no és ben bé així, les persones en realitat tenim totes les hormones, no només un tipus, en diferents quantitats, i segons la quantitats d’hormones que tenim la nostra aparença canvia (més o menys pel, veu greu o aguda…). En quant als genitals, sempre ens han dit que vulva i penis no són el mateix òrgan, i és cert, però sí que compartim òrgan, i aquest és el clítoris i el penis, que sí són el mateix òrgan però desenvolupat diferent (si vols més informació d’això, ves a l’apartat dels pòsters i llegeix el del clítoris!)
A més, aquest té diferents tamanys donant com a resultat un continuu
Vistes les coses així en realitat l’esquema quedaria més o menys així:
I que queda al mig? Doncs les persones intersexuals (antigament conegudes com a hermafrodites), que representen un tant per cent molt elevat dels naixements. És a dir aquelles de nosltres que s’han quedat al mig en aquest continuu
INTERSEXUALS: Són aquelles persones que en nèixer no es pot determinar si són mascles o femelles perquè estan situades al mig del continuu. També és diu que tenen alguna Diversitat en el Desenvolupament Sexual (DDS) i que, per tant, se surten de la norma en el sentit biològic. Tradicionalment es recomanava intervenir quirúrgiacament a les criatures en nèixer per fer-les o bé «nenes» o bé «nens» biològics amb l’argument que la societat no està preparada, però a dia d’avui molts moviments activistes reivindiquen que siguin les persones intersexuals les que decideixin si volen o no volen operar-se. Potser va sent hora que la societat es vagi preparant no?
I seguim que la cosa es complica! Un cop naixem i se’ns classifica com a mascles o femelles se’ns assigna un gènere en funció dels nostres genitals (nenes per la vulva i nens pel penis). I així és conforma la nostra
2) LA IDENTITAT DE GÈNERE: Qui sóc? Com em sento? Com m’identificio?
Fa referència a sí les persones ens sentim homes o dones, si ens identifiquem amb la majoria de les coses que s’associen a les dones o als homes segons els estereotips que ens ensenyen des de que naixem: el blau o el rosa, les nines o les pilotes… Però també diu com ens hem de comportar segons si som nois o noies, com ens hem de sentir, què ens ha d’agradar…
La nostra societat és molt BINARIA, perquè entén que només hi ha dues maneres de sentir-se i que aquests estereotips de homes o dones representen a totes les persones del món i no tenen en compte la gran diversitat de maneres ser, fer i sentir que tenim les persones. Ningú complim els estereotips!
A més aquesta manera d’entendre les persones deixa fora a les persones
TRANS*: Són aquelles persones que no s’identifiquen amb el gènere que se’ls a assignat en nèixer. Poden haver nascut mascles i sentir-se dones o al revès. Però hi ha moltes maneres de ser TRANS*, no tothom sent que el seu cos hagi de canviar, hi ha gent que sent que el seu cos està molt bé i que el problema és més aviat de la societat, que com deiem, és profundament binària.
Però recorda, no cal ser trans per fer transgressions de gènere continuament, tothom en fem tota l’estona perquè el gènere és massa limitant per la diversitat humana!
Continuem amb la pel·lícula! El tercer factor, com hem dit, és la:
3) COM EM MOSTRO? COM M’EXPRESSO? COM EM LLEGEIXEN?
Que fa referència a com ens mostrem al món, com ens movem, els gestos, etc. Segons això es diu que les persones podem ser masculines o femenines
La norma diu que els nois seran masculins i les noies femenines oi? Però segur que t’has fixat que la masculinitat i la feminitat les podem representar com vulguem. Fes un joc, prova a comportar-te d’una manera molt femenina (si ets noi) i d’una manera molt masculina (si ets noia). Sense ridiculitzar-ho, simplement imitant. Oi que pots fer-ho sense problema? Això és perquè aquests comportaments no són innats, sinó que ens els ensenyen des de que som petits i petites. Al final sembla que ens surti natural però no és així, les persones tenim una tendència i ens movem per la línia. Ningú està als extrems!
I que passa quan la nostra expressió de gènere no concorda amb el nostre gènere? Quan som noies masculines o nois femenins? Doncs aquí comencen els problemes. És el que anomenem
PLUMA: Esxpressió de gènere no normativa, expressió de gènere fluida, persona que té gestos i comportaments del gènere contrari o de tots dos gèneres.
La nostra societat té moltíssima PLUMOFÒBIA, és a dir, que exerceix molta discriminació cap a les persones amb pluma. Se les insulta i s’intenta que canviïn la seva manera de ser, però és justament en l’expressió de gènere on més diversitat trobem en les persones, on més diferent i revolucionari és fa el món on vivim. És segurament per això que rep tanta violència.
A més, el que sol fer aquesta discriminació és confondre la expressió de gènere per la
4) LA PREFERÈNCIA SEXUAL: Qui m’agrada? Qui em posa? Qui m’atreu?
Que té a veure amb el nostre desig, simplement fa referència a qui ens agrada. Potser no és tan fàcil no? Segons la norma heterosexual és ben fàcil: Si ets noi t’agraden les noies i si ets noia t¡agraden els nois, ets heterosexual!
Però aquesta línia queda una mica pobra així no? En realitat la nostra preferència sexual és molt més que tot això, les persones podem ser
LESBIANES: Noies que se senten atretes per altres noies
GAIS: Nois que se senten atrets per altres nois
BISEXUALS: Persones que se senten atretes tant per nois com per noies, en diferents intensitats i depenent del moment.
Malgrat ens diguin que només hi ha una, en realitat, com veus, hi ha un munt de maneres de ser i estimar, tantes com persones en el món. No deixis que ningú faci el món més petit intentant que tohom siguem iguals, lluitar per la diversitat és lluitar per un món més just i més vivible per a tothom!
L’armari pels abrics!
Coneixeu l’expressió «sortir de l’armari», oi? Amb aquesta expressió s’entén el reconeixement davant dels demés (amigues, família, entorn…) de la pròpia identitat sexual. Però, les persones heterosexuals surten de l’armari? Per defecte es pressuposa que tothom és heterosexual fins que no es demostri el contrari. Això vol dir que la sortida de l’armari és exclusiva de les persones que no segueixen la norma heterosexual. Aquesta presumpció d’heterosexualitat invisibilitza la diversitat, obliga a amagar-se o fingir o a haver de sortir de l’armari.
Sortir de l’armari, però, ha de ser sempre una decisió lliure. Sortim de l’armari quan ho vulguem fer i davant les persones que considerem adequades. No tens perquè compartir les teves preferències sexuals amb tothom si no vols. És doncs una opció personal que no pot ser imposada.
Escut antiLGTBIfòbia
Totes les persones tenim el dret de viure la nostra vida sense discriminació i d’expressar-nos lliurement. Donem-nos l’oportunitat d’explorar i experimentar maneres d’estar en el món amb creativitat, flexibilitat i independència respecte les normes tradicionals del gènere i la sexualitat. Tenim dret a ser com som! Per això és necessària una mirada inclusiva a la diversitat. Deixa de jutjar i busca sumar aliances per cuidar-te i protegir-te!
Tu ets perfecte! Acceptació, autoestima i empoderament
- Totes tenim el dret a construir la nostra identitat des de l’acceptació, la confiança i el respecte.
- És important conèixer-se, acceptar-se i estimar-se a una mateixa: ser protagonista de la nostra vida.
- Gaudir d’una autoestima positiva que et permetrà interactuar amb el teu entorn de forma sana.
- A cadascuna de nosaltres ens correspon poder decidir sobre com ens identifiquem i com aconseguir el suport que necessitem.
No estàs sola! Complicitats, aliances i espais segurs
- El desig de pertinença i la necessitat de reconeixement són claus per gaudir d’una vida satisfactòria.
- Compartir les teves experiències et pot ajudar a sentir-te reconeguda, imaginar possibilitats de futur i trobar els suports que necessites.
- Crea aliances i vincles positius amb altres persones i busca espais segurs i lliures de discriminació, on totes les identitats hi tinguin cabuda.
- Construeix comunitats de desig i d’afectes on poder compartir les teves inquietuds i sentir-te lliure, còmoda i respectada.
Hi ha aigua al desert! Referents positius i nous imaginaris
- Disposar de referents positius et pot ajudar a repensar les creences sobre tu mateixa i qüestionar les normes que et restringeixen.
- Necessitem més persones i situacions que visibilitzin la diversitat sexual i de gènere d’una manera empoderadora. Ens ajudes?
- Ampliem els imaginaris socials que possibilitin noves formes de viure i d’estar en el món.
No callis i digues la teva! Autorepresentació i reapropiació
- Davant etiquetes imposades que parteixen d’imaginaris heterosexistes, pots buscar formes pròpies d’anomenar-te.
- Tens dret a reivindicar qui ets a través de la teva autorepresentació.
- De forma estratègica, l’insult també pot provocar resistències. Mariques i bolleres s’han reapropiat de l’insult per desactivar la seva càrrega injuriosa i així, autonombrar-se amb orgull!
