La sexualitat és una combinació única en cada persona. Neix amb nosaltres, evoluciona a mesura que creixem i no s’acaba mai, té a veure amb la nostra capacitat de sentir, experimentar, comunicar i viure el plaer tant amb nosaltres com amb altres persones. Les relacions sexuals requereixen aprenentatge i sobretot descobrir què m’agrada, què no, en quin moment, de quina manera … saber comunicar el que vols, saber dir que no al que no et ve de gust (ara no, amb tu no, d’aquesta forma no, aquesta proposta no).

T’has plantejat alguna vegada el veritable significat d’aquest tipus de frases? T’has adonat que van adreçades a saltar-se els límits de l’altra persona? Com veuràs, és un altre dels mites associats al fet de lligar, i probablement un dels més perillosos. Segons aquestes idees, lligar s’aconsegueix a base d’insistir, de ser pesats… Saps què pots aconseguir en lloc de lligar? Incomodar l’altra persona, no respectar els seus ritmes i els seus límits, angoixar-la i pressionar-la. Posa’t al seu lloc, a tu t’agradaria? Probablement voldries sortir corrents. Però no pateixis, a tothom ens ha passat alguna vegada. Acceptar un no per resposta sovint és complicat, perquè ens toca l’autoestima, l’orgull i ens confirma les pors que teníem. Però pensar que si insistim, aconseguirem el que volem i podrem estalviar-nos un no, és un mal camí que ens porta a acumular més frustració i a fer sentir malament l’altra persona, que no té l’obligació d’acceptar-nos. No és res personal. A algunes persones els agradem i a d’altres no, i això no vol dir que no els agradem per algun motiu relacionat amb nosaltres. Lligar és un equilibri entre saber el que volem i saber-ho mostrar, i saber escoltar el que l’altra persona vol. Apropar-se a algú, conèixer com és, saber què li agrada, riure, ballar, anar a fer un tomb o potser anar a veure una pel·lícula… Hi ha mil maneres respectuoses d’acostar-nos a les persones i de comunicar-nos honestament. Totes poden ser molt creatives i divertides. Quan traspassem els límits s’acaba la diversió, no te n’oblidis!

És veritat que a vegades ens fa molta vergonya lligar, i sembla que quan bevem trobem l’empenta necessària per superar-la. L’alcohol ens pot fer sentir més desinhibits i fer-nos pensar que tenim més seguretat, però no hem d’oblidar que també pot fer que no controlem del tot el que fem o el que diem.
Per això, el més probable és que aquesta estratègia no ens doni els resultats esperats. És més, pot tenir l’efecte totalment contrari: potser t’hauràs de penedir d’alguna cosa que has dit o fet (encara que no te’n recordis gaire) o bé correràs el risc de no entendre què vol l’altra persona i, per tant, traspassaràs els seus límits. O potser, l’altra persona traspassarà els teus.
A més a més, si sempre lligues amb «l’ajuda» de l’alcohol, podràs lligar mai sense? O cada vegada serà la mateixa història i hauràs de tornar sempre a la «casella de sortida»? Beure i lligar són activitats diferents. Millor no les barregis. No donen bons resultats! Hi ha altres maneres de superar la vergonya: pots començar dient que ets una persona tímida, parlar d’altres coses fins que et vegis amb cor de fer el primer pas, etc. Busca la teva manera de superar-la! A més, si lligues, t’agradarà no perdre’t cap detall, oi? 😉