Arriba el bon temps, i tot i estar encara mig confinada, m’emociono amb la calor i ja començo a treure la roba d’estiu de l’armari! I parlant d’armaris, de sortir-ne i del bon temps 😉 us vull parlar d’un projecte guapíssim que fan amiguis meves! Les colònies d’estiu per a adolescent LGTBI+!!!
Les colònies OASIS són un espai de trobada i socialització per a adolescents amb expressions i identitats de gènere i sexualitats diverses. Ja fa sis anys que es fan, experiència en tenen mogollón! Aquesta edició serà del 6 a l’11 de juliol, tot i que encara no saben segur si les podran fer, totxs estem encreuant els dits perquè es pugui! De fet ja estan obertes les inscripcions! Teniu temps fins al 15 de maig.
L’OASIS té tres objectius principals:
Acompanyar processos d’apoderament i positivització d’experiències d’adolescents que trenquen les normes de gènere i sexualitat.
Donar a conèixer referents positius diversos de persones amb diversitats sexuals i de gènere, així com de supervivents de l’assetjament trans-lesbo-homofòbic.
Crear un entorn de llibertat i seguretat on expressar altres formes de viure el gènere i la sexualitat.
O sigui són totals o què?! Jo vull anar si o si a unes colònies amb gent que m’entengui, on poder ser jo mateixa, que fem activitats per sentir-me més forta i contenta i que els monis siguin també del rollo!
Mireu que diuen lxs que hi han participat, és un subidón!
https://vimeo.com/369518792
Doncs això, si heu nascut entre el 2002 i el 2007 (ambdós inclosos) i sou del col·lectiu LGTBI+ no us ho penseu, aneu a l’OASIS que coneixereu gent molt total!
Si ens hem de desconfinar que sigui por todo lo alto! 🙂
Encara que estigui confinada penso celebrar Sant Jordi i Santa Jordina és clar! M’agrada molt llegir i ara, mira per a on, tinc molt de temps per fer-ho! Bé, el que em deixen les trucades, les xarxes socials, les coses a fer a casa o els deures.
M’agrada llegir perquè amb els llibres puc viatjar amb la imaginació, aprendre i moltes coses més!!!!
Això si, el que no m’agrada gens és la llegenda de Sant Jordi, un cavaller militaritzat súper fort que ha de rescatar la princesa indefensa, passiva i dèbil d’un monstre horrible, un drac. No pot ser més heteropatriarcal i masclista! Ja és hora que anem canviant la història no? No es tracta de regalar o no una rosa sinó de tot el que significa la imatge d’una noia (de la que per cert no en sabem ni el nom!) indefensa i desvalguda que necessita un paio (que en el fons està cagat de por) perquè la salvi, vinga va!
Trenquem plagades amb els estereotips que no ens deixen gaudir, ni escollir qui volem ser o pensar que és el que ens agrada. Nosaltres som les protagonistes dels nostres contes! Per això us recomano que li doneu una ullada a aquests llibres que a mi m’han agradat molt i amb els que he après a ser més lliure:
Aquest llibre parla del consentiment en l’acte sexual. Segur que ja sabeu el que vol dir però aquest llibre ens endinsa en la sexualitat basada en el plaer i ens explica moltes coses, definicions, anàlisis i recomanacions vinculades a l’orientació sexual, el feminisme, la pornografia, els cossos i el gènere. El llibre ha sorgit del fanzine Consentzine, el coneixeu? És molt xulo!, us deixo un enllaç del fanzine perquè us feu una idea.
Sí, sí, han fet un llibre del programa de l’Oh my goig!!! Jo l’he llegit perquè em va agradar molt la primera temporada del programa. Us deixo un enllaç on podeu veure de què va el llibre i com està fet, m’encanten les il·lustracions!!
El títol ja ho diu tot!!! És un llibre que ens ajuda a repensar-nos la sexualitat (sexe, plaer, emocions, pràctiques sexuals, identitats, …) i sobretot a tenir cura de nosaltres i de les persones amb qui compartim sexualitat. Té un enfocament feminista i de drets i amb una mirada sobre la sexualitat de consens i lliure de violències, perquè totes les persones puguem viure la sexualitat sense discriminacions ni opressions.
És un llibre súper útil per a nenes i nens d’entre 7 i 10 anys. Una bona iniciació al descobriment de què és la Sexualitat. Parla sobre els cossos, el gènere i la sexualitat ficant èmfasis en els límits, la seguretat i el plaer
I com no us deixem un llistat de llibres i còmics feministes que trobeu aquí a la meva web!
És el 8 de març un dia per “felicitar” a totes les dones pel fet de ser dones?
Com cada any, al voltant d’aquesta data els instituts omplen les parets de treballs, de fotografies de dones treballadores importants en la història, es fan tallers, xerrades i fins i tot, hi ha assemblees. Vull compartir una anècdota reflexiva que van compartir amb mi unes amigues d’un institut. Teníem molt clar que volíem fer alguna cosa potent. Per tal de documentar-se van llegir, veure vídeos, pel·lícules, fins i tot van assistir a assemblees de barri i xerrades. En una d’aquestes xerrades una de les dones ponents va formular una pregunta directa als homes de la sala, sabeu perquè l’any 1975 l’ONU estableix la celebració del 8 de març a escala internacional? Va ser per elles molt revelador adonar-se que gran part de les persones assistents no ho sabien!
El 8 de març de 1911 es va cremar la fàbrica tèxtil Triangle Waist Co, amb 123 dones treballadores dins, totes elles entre els 14 i els 22 anys. Això va provocar unes mobilitzacions socials que fins llavors no s’havien vist protagonitzades per dones i van posar llum a les desigualtats i injustícies que vivien les dones treballadores. Des de llavors, fa molt més d’un segle que les dones lluiten, es rebel·len, es manifesten als carrers i fins i tot han fet vagues per tal de reclamar drets laborals i socials, l’emancipació, l’educació i la fi de l’explotació infantil, gaudir de la sexualitat. Com pot ser que encara hi hagi tantes persones que no sàpiguen per què es commemorà aquest dia?
Des de fa molts anys aquest dia serveix de referència per memorar a totes les dones que han lluitat pels seus ideals, aquelles que van creure que és possible un món on les dones poden fer allò que volen, per totes les que ara hi som i per les que vindran! Volem mirar cap endavant, al futur, que no ens “felicitin” per ser dones, sinó que tothom tingui clar perquè se celebra el 8 de març, i sobretot, que la lluita no es fa només un dia!
Per si no havíeu sentit mai aquest concepte, és a partir del 2005 que moltes persones tradicionalment anomenades discapacitades, lisiades, minusvàlides, etc. comencen a proposar nombrar-se com a persones amb diversitat funcional (pot ser a diferents nivells: sensorial, físic, cognitiu, motor, etc.) i substituir tots aquests altres conceptes que van associats a idees d’inferioritat o deficiència.
Nombrar-ho de manera diferent ens ajuda també a entendre-ho de manera diferent. I és que és molt més interessant parlar de diversitat i no classificar a les persones per les seves «discapacitats» o «capacitats». La necessitat de suport per a la vida la tenim totes les persones de diferents maneres i el què passa és que encara avui socialment hi ha molt desconeixement sobre aquest tema i caiem en visions molt victimistes en comptes de posar l’atenció en aquesta societat que segueix sent discriminatòria per a totes les diversitats (funcional, sexual, cultural, etc).
Parlar de diversitats és atrevir-nos a qüestionar les normes!
I parlant de normes, no us perdeu a les youtubers de «Otra norma«! Són una passada i parlen amb molta claredat i sentit de l’humor.
Ja sabem que hi ha molts mites al voltant de la sexualitat, perquè encara n’hi ha més associats a certs col·lectius com les persones amb diversitat funcional. En aquest vídeo elles ens expliquen també situacions relacionades amb la sexualitat amb les quals s’han trobat pel fet d’anar amb cadira de rodes. De fet un dels grans mites que encara han d’escoltar és que les persones amb diversitat funcional no tenen sexualitat o bé que la tenen «descontrolada». Aquestes idees vénen d’una concepció de la sexualitat molt limitada, coitocèntrica i capacitista!
Comencem a parlar ja de sexualitatS en plural!? Les persones amb diversitat funcional ens ensenyen molt sobre el plaer, el desig i un imaginari més ampli on totes les corporalitats hi siguin benvingudes, per exemple el projecte documental Yes we Fuck. Justament perquè no hi ha una única manera de viure la sexualitat sinó que qualsevol cos pot sentir plaer i cap cos és erroni!
El 25 de novembre va ser el dia internacional per l’eliminació de la violència vers les dones. Pel voltant d’aquestes dates s’activen campanyes de prevenció i es fan accions de sensibilització. A l’insti, alguna profe ens posa una peli sobre maltractaments i parlem del tema. Pel barri apareixen cartells de rostres de dones amb blaus i s’organitzen xerrades. I a mi, cada any, per aquestes dates, un malestar em recorre el cos. Perquè sovint aquestes campanyes ens posen a les noies en posicions de víctimes o ens presenten com a subjectes passius, sense agència, incapaces de defensar-nos. Perquè sovint se centren exclusivament en el maltractament dins la parella (hetero és clar!), descuida aquelles violències que de tan quotidianes i habituals deixen de ser visibles i solen quedar silenciades i normalitzades. Perquè sovint posen al centre, de la resposta a la violència masclista, únicament la denúncia individual i descuiden d’altres respostes col·lectives possibles.
I jo em pregunto: per què no ampliem la nostra mirada sobre la violència masclista? La centralitat del perfil de “dona maltractada” en el marc de la parella, oblida com afecten les violències de gènere les adolescents i les joves, les lesbianes, les persones trans* o, fins i tot, alguns nois gais. Per què no canviem el focus que ens victimitza i ens desempodera i parlem millor d’autodefensa feminista? Per això m’agrada el lema de la mani d’aquest any: «Contra les violències masclistes, autoorganització feminista».
Aquest any, però, he volgut anticipar-me al malestar i m’he apuntat a un taller d’autodefensa feminista. Penya, ho he flipat! M’he adonat que no cal ser cinturó negre, que totes tenim mil i una estratègies en el nostre dia a dia per confrontar-nos amb les múltiples violències que ens envolten. I compartir-les i aprendre les unes de les altres ha estat un subidón.
Aquí van algunes reflexions que m’emporto del taller:
Prendre consciència
Conèixer com funciona el patriarcat, les relacions desiguals entre homes i dones i les normes de gènere ens ajuda a identificar les violències. Parem-nos a observar aquelles situacions quotidianes que ens passen per entendre que no són normals sinó que tenen a veure amb la violència naturalitzada. Més enllà de la violència física existeixen altres formes subtils, invisibilitzades i normalitzades de violència que ens passen desapercebudes. Que vagis pel carrer i hagis d’aguantar mirades invasives, burles despectives i comentaris sobre el teu cos és violència!
Autoescolta
Estiguem atentes a les nostres sensacions i confiem en les nostres intuïcions. En un moment donat ens poden ser molt útils. Donem-li crèdit a les coses que notem en una situació concreta: no ets una histèrica, no estàs boja, no exageres, si estàs incòmoda serà per alguna cosa.
Si sola no pots, amb amigues sí
Empoderar-se vol dir creure en nosaltres mateixes, en les nostres potencialitats i en
la capacitat de respondre a les violències. Fer front a una situació de violència pot ser difícil, però podem buscar el suport i la comprensió del nostre entorn. Cuidem-nos, acompanyem-nos, donem-nos suport. Si busquem aliances, ens farem més fortes.
Si toquen a una, responem totes
Les violències no són fets aïllats, no et passa només a tu, és estructural! Si la violència masclista no és tan sols una vivència individual, les respostes han de ser necessàriament col·lectives. Trenquem el silenci i acabem amb les complicitats masclistes. Heu sentit a parlar de la sororitat (fraternitat entre dones)? No ens quedem callades quan una amiga respon.
Noies, us proposo que us ajunteu a l’insti, a l’esplai, a l’equip de bàsquet o allà on sigueu per compartir les estratègies quotidianes d’autodefensa que feu servir per viure més tranquil·les. Expliqueu-vos com us ho feu per sortir de festa, passar-vos-ho bé i tornar contentes a casa. Digues-li a les teves amigues com t’ho muntes per anar més segura amb metro. Compartiu com us ho feu al pati de l’institut. No hi ha per a cada situació una resposta correcta ni existeixen les fórmules màgiques, però podem compartir receptes, trucs, recursos i idees que ens ajudin a ser més lliures. Podem reconèixer-nos, aprendre les unes de les altres i lluitar totes plegades per una vida sense violències. I recorda que podem seguir sentint por, no la penalitzis ni et culpabilitzis. La por és sàvia!
I per acabar, apunta’t a un taller d’autodefensa feminista! Segur que les feministes del teu barri o del teu poble n’organitzen un.
Avui us vull recomanar una pel·lícula que he vist i m’ha fet pensar molt.
La vaig veure en companyia, perquè és una pel·lícula d’aquelles que et fan pensar, de les que necessites compartir perquè fa qüestionar-te moltes coses sobre la diversitat sexual i de gènere.
És ideal per veure en família!!!
Les personatges principals són dones i viuen totes juntes, són una família.
Una família poc convencional, bé, en aparences, aquests són l’àvia, una dóna lesbiana , la seva parella, la filla/mare soltera que lluita molt perquè el seu fill pugui viure la vida que vol i Ray, el personatge principal.
La peli comença a la consulta del metge, és un moment molt important per a Ray perquè des d’ara ja pot començar el tractament hormonal.
A partir d’aquí tots els personatges comencen a qüestionar-se la seva identitat sexual. L’àvia, no entén per què decideix passar per tot això, podríem dir què és un mica «clàssica» tot i que és molt oberta de ment.
La mare, que és una lluitadora, farà tot el que calgui perquè Ray pugui ser qui vulgui ser. Això la porta al passat, obrir ferides sentimentals, ja que necessita la firma del pare perquè Ray pugui fer el seu procés.
No vull fer més spoiler, espero que us faci reflexionar tant com a mi. La peli té un enfocament familiar, quin és l’impacte de la decisió de Ray?… La situació fa que la família confronti i explori les identitats de gènere, les identitats humanes. El que més m’ha agradat és que genera el debat de les diverses identitats Trans, hi ha tantes realitats!… i de l’entorn relacional. Ray és una d’elles, no sempre s’escull el camí de Ray, hi ha que no vol hormonar-se, ni operar-se.
Us animo que contrasteu informació, crítiques i debats sobre aquesta peli.
